Arxiu de la categoria: aiguabarreig

El Meandre del Gelabert de Manlleu

Publicat el per
Respon

El Meandre del Gelabert del riu Ter a Manlleu, va ser un dels primers passos per millorar les lleres del riu, tant amb netedat, recuperació de vegetació i l’eliminació d’un abocador.Va ser l’antesala del que seria el Projecte Riberes del Ter, i que us passo dades de l´Acord marc de custòdia :

 “ El projecte RIBERES DEL TER consisteix en el desenvolupament a l’Alt Ter d’acords i actuacions de custòdia fluvial concrets amb diversos propietaris (públics i privats) partint de l’acord marc de custòdia, establert l’any 2009, entre els tres ajuntaments (Torelló, les Masies de Voltregà i Manlleu) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter. L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a rius i zones humides, però també de les administracions competents.Es tracta d’ordenar-hi elements, usos i accions amb el propòsit de conservar i restaurar progressivament la totalitat dels cursos fluvials de la conca de L’Alt Ter al seu pas pels diversos municipis, protegir-hi els valors existents i rehabilitar-hi i restaurar-hi el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat, en la mesura que sigui possible i es disposi dels mitjans per fer-ho. S’hi fan seguiments i estudis de recerca, per a avaluar el resultat de les actuacions. El projecte Riberes del Ter, per tant, pretén aconseguir i desenvolupar a mitjà termini un gran nombre d’acords de custòdia fluvial.”El Meandre del Gelabert, és un lloc molt bonic on el riu fa un gir en la direcció que portava.Molts pescadors podeu trobar en las seves rodalies durant la temporada de pesca.Hi ha una cabanya o refugi amb una taula i seients de fusta gran per poder fer un àpat o refugiar-se en cas de pluja.A un dels costats  una taula rodona i seients de pedra, amb un relleu dels escuts dels Municipis que formen la Societat de Pescadors.Podeu arribar-vos des de Manlleu o Roda de Ter, fins ell Meandre del Gelabert, tot seguin un camí que va per la vora del riu, i està senyalitzat per cartells.Si aneu a fer un passeig o excursió, respecteu el lloc i no deixeu deixalles.

 

Dades tècniques : Ajuntament Les Masies de Voltregà

Text i Fotografies : Ramon Solé

De nou, anem al Pantà de Vallvidrera de Barcelona !

Publicat el per
Respon

Collserola ha estat gestionat pel Consorci des de l’any 1987, en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, és va veure refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural.El dia 6 de març de 2014, us vaig presentar el Pantà de Barcelona al Barri de Vallvidrera, donant informació general d’aquest petit pantà del segle XIX i que va suposar donar aigua de boca per la gent de Sarrià, fins que Barcelona va obtindré i tindre l’aigua d’altres llocs i sobre tot dels rius, Llobregat i Ter.

Entrada a la Mina que porta aigua de Barcelona al Barri de Vallvidrera

Avui dos anys després, tornem de nou a Vallvidrera, a veure com s’ha consolidat l’arranjament del Pantà i rodalies.Aneu a peu per poder veure tot millor.L’any 2006, és va projectar en la millora i arranjament del Pantà, Caseta del Guarda i rodalies,  com el cas de les Fonts naturals properes.

Casa del Guarda – Any 1999- Arxiu Rasola

La primera acció és va procedir a una plantada  d’una trentena d’arbres, entre avellaners, àlbers i salzes, als marges del pantà, en la primera trobada de l’arbre organitzada per l’Associació de Veïns de Sant Maria de Vallvidrera-Mas Sauró, simbolitzant la recuperació d’aquesta zona del Barri Barceloní de Vallvidrera.I a les rodalies, és van fer  feines de neteja i l’enretirada dels 5.000 pins i alzines que les nevades del gener  de 2006, van arrencar, van estar acabades a finals d’abril per evitar el risc d’incendis forestals.El Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona va portar a terme la restauració complerta de la Caseta del Guarda, que havia sigut una obra de l’arquitecte Elies Rogent i Amat, on fou un edifici destinat a habitatge del guarda, taller del pantà i la infraestructura i magatzem de les eines.Així podem veure un edifici ben conservat i en la seva explanada contigua  hi ha unes taules i seients de fusta per fer pícnic.Cal destacar que és van fer cinc zones de rutes per les rodalies del Pantà, prioritàriament per gent a peu i amb bicicleta. Camins aquests que no espot entrar ni amb cotxe, ni moto, ni a cavall no autoritzats.Una de les finalitats del Pantà de Vallvidrera és la recuperació d‘amfibis com la granota, el gripau o el tritó, la salamandra, el tòtil, el gripauet o granoteta de punts, la reineta i la granota verda ..Altre finalitat molt important és el control d’espècies  com les gambúsies, aquest peix no és autòcton, així com altres animals aquàtics com tortugues americanes, cranc americà, el peix sol, la carpa, el carpí daurat, entre altres, que la gent compra en les tendes i al no voler tindre-les mes a casa, les introdueix al pantà i allí tenen una ràpida adaptació i procreació que van en perjudici dels amfibis autòctons d’aquí.Per a mes informació podeu consultar  a un blog d’informació molt interessant que us passo :

https://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2013/01/barcelona-el-pantano-de-sarria-las.html

Informació sobre el Pantà de Vallvidrera, L’ Historia i altres enllaços d’interès :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Vallvidrera

Dades extretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de l’antiga fabrica del carrer Bolívia de Barcelona

Publicat el per
3

Aquesta Torre d’Aigua, esta situada dins de l’illa formada pels carrers, Bolívia, Avila, Tànger  i Badajoz ; era d’us industrial i no es massa antiga.S’ens fa difícil veure la Torre, per les construccions que envolten l’illa, queda en molts llocs tapada.Te una curiosa forma de caixa oberta. Cal destacar que en les quatre cares te com una “Estrella de David”.Actualment, les naus de l’antiga fabrica, hi ha diverses empreses.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : A la Primavera

Publicat el per
Respon

Es una época muy hermosa
con una magia verdadera,
es del año una temporada
que es llamada primavera.

Se visten de muchos colores
huertas, jardines y campos,
se alegran los  corazones
se olvidan penas y llantos.Árboles, follajes y flores
de gala se visten toditas,
con trajes multicolores
todas muy bien derechitas.

Hermoso aroma del campo
que alegra a cualquier olfato,
las aves desde lo alto
nos deleitan con su canto.Es toda una sinfonía
un verdadero concierto,
escuchar durante el día
de pajaritos su aliento.

Las mariposas nos ofrendan
sus más variados colores,
cuando sus alitas agitan
adornando más las flores.También el agua que viaja
en ríos, cascadas y manantiales,
se escucha su voz callada
en alegres notas musicales.

Se anuncian hermosas flores
huele a fresca hierba del campo,
son motivos especiales
por los que amo a la primavera tanto.

 

Autor : Miguel Ángel Pérez Rojas

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de la Colònia Sedó o del Molí de can Broquetes

Publicat el per
Respon

La Colònia Sedó, la va posar en marxa l’any 1850 Miquel Puig, aprofitant el salt d’aigua de la resclosa d’un antic molí fariner conegut com Can Broquetes, en els anys va quedar insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil.Actualment encara es poden reconèixer : les naus dedicades a la filatura, les teulades amb volta catalana, les oficines, el canal i la resclosa del salt d’aigua.

Dues de les imatges característiques del conjunt són la xemeneia helicoïdal de maó de l’antiga màquina de vapor i l’aqüeducte semicircular que portava l’aigua del riu Llobregat des de la Resclosa del Cairat, fins a La Turbina Planas, de l’any 1899, era la més gran de l’època a l’Estat, que fa poc vàrem dedicar un article.La colònia Sedó era un verdader poble, en l’època de màxim esplendor van arribar a viure unes 1.500 persones,  tenia serveis que una gran quantitat de pobles de Catalunya no tenien, com ara un escorxador, servei mèdic, economat, capella…A la colònia es feien teixits de cotó, sobretot llençols i velluts, això vol dir un consum d’aigua permanent i abundant.L’aigua de la resclosa entrava per una canal fins la colònia i desprès sortia per una altra canal que tornava l’aigua al riu Llobregat.Des del segle passat per les rodalies de la colònia i el riu, s’ha creat una zona de nombrosos horts, regats per l’aigua del riu, configurant un aspecte curiós veient els edificis d’una colònia i al seu costat el verd de cada horta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Publicat el per
Respon

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de la Font de la Figuera de Llinars del Vallès

Publicat el per
Respon

Des del centre de Llinars ens dirigirem a la zona industrial que esta situada a peu de l’autopista i els bosc, direcció a Cardedeu; ens caldrà arribar a l’última nau del polígon, ens situarem al costat del bosc, on trobarem La Font de la Figuera.Aquesta Font, esta sota mateix d’un Roure que destaca per la seva corpulència i altura, a pesar que esta inclinat.Hi ha gent que és refereix a la Font, diuen que es la Font del Roure.Per les seves rodalies hi ha tres Pins pinyoners que destacant entre el bosc, tant per l’altura com per els troncs tots rectes, que semblen que facin guàrdia tot vigilant aquest lloc.Val molt la pena que aquest bosc entre Cardedeu i Llinars del Vallès, és conservi en el seu estat natural i per els exemplar diversos que hi ha d’Arbres destacables.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Antic Molí de Vent de la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet

Publicat el per
Respon

Mireu una fotografia de principis del segle passat, no podeu reconèixer que és la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, veien com era a les hores, un poble no gaire gran amb masies.Una d’ella seria la masia i Torre Balldovina,ara en els nostres dies al centre de la Ciutat, situada en la nova Plaça de Pau Casals, i convertida en museo.De fet, era una Torre de defensa medieval de planta circular documentada des de l’any 1020.Edifici agrícola,  casa d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, l’antiga Torre Balldovina avui en dia, és la seu principal del museu, al qual dóna nom. I és declarada “ Bé cultural d’interès nacional “Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Torre_Balldovina

Dins de l’horta o ara dels jardins que envolten la finca, és va construir una notable Torre per un Molí de Vent que donava aigua a la casa per els seus menesters.Aquest Molí de vent era cilíndric, disposava d’una porta per entrar ( actualment és tapiada), i una escala interior que pujava fins a un nivell que encara poden veure que dona tota la volta a la torre amb un barana de protecció, amb sols dues finestres en tota l’estructura ( ara una d’elles tapiada)Allí una porta accedia de nou al seu interior i al maquinisme i a les aspes del Molí que ja no hi son.Ara situats a la Plaça de Pau Casals, se’ns fa difícil que en aquest punt fora una zona de camps, hortes, amb abundant aigua per les rodalies i era a les afores de Santa Coloma de Gramenet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí d’en Ribé de Santa Coloma de Gramenet

Publicat el per
Respon

Situem-nos a la Plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet al costat de la Torre Balldovina, ens trobarem que hi ha les restes d’un antic Molí fariner, conegut com “Molí d’en Ribé”, és de finals del segle XIII o principis del XIV, que deuria aprofitar les aigües d’algun torrent que desembocava al Besòs, canalitzades i recollides en una bassa.Ens fa difícil avui en dia, comprendre que per aquesta zona cèntrica de la ciutat de Santa Coloma, passes un torrent i que portes molta aigua.Des de la bassa, l’aigua baixava per uns canals fins als quatre carcabans del molí, oberts amb voltes escarseres, sota les quals hi havia les rodes de pales, que transmetien la força a les moles.El nom prové de la família Ribé , propietària durant els segles XVII i XVIII de la Torre Balldovina, a la qual pertanyia el molí.Es va mantenir en funcionament fins a començament del segle XX. Una vegada que es va engrandir Santa Coloma, construint-se carrers i a la vegada cases, va deixar d’existir el torrent, i tapar les estructures del Molí. A la vegada es va remodelar la Torre Balldovina, en varies èpoques fins com veiem actualment.L’any 1983 va ser excavat i localitzades les restes del Molí d’en Ribé,  pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i el 1989 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Per protegir aquest patrimoni, s’ha posat una coberta que cobreix tota l’excavació.En l’actualitat podem veure des de fora del recinte l’estructura i fer-nos una idea de com de gran havia sigut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7941

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Visitem quatre Fonts de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

Aprofitant la meva estada a Castellbell i el Vilar i acompanyat per en Carles Cornado i l’Esteve Frontera, vàrem visitar la Font de can Cotis de Rellinars i la Font de Serraïma de Castellbell i el Vilar , les quals ja us vaig descriure fa unes setmanes.En aquella jornada vaig poder conèixer quatre fonts mes. Aquestes altres fonts és troben dins de l’antiga heretat del mas Viladoms de Dalt a Castellbell i el Vilar.Per anar a aquesta heretat o paratge, varem passar per sota de l’autopista per un camí de terra tot venint del poble, i poc després vàrem deixar els vehicles, i així continuarem a peu.A la poca estona, vem deixar el camí per un altra a l’esquerra per anar a La Font del Macià, que està tancada amb pany d’una porta metàl·lica, és també anomenada per alguns com La Font del Baldomero, nom d’un dels últims parcers que hi van treballar. Situada en un costat d’una paret que dona a unes feixes conreades.Tornats al camí principal i amb una lleugera pujada, ens vàrem desviar a la dreta, per un caminoi fet fa poc temps per anar directament a la Font del Prat.Aquesta Font ha estat recuperada recentment  per l’Esteve Frontera i uns amics.Fent de bon guia, l’Esteve, ens va fe fer un rodeig per la carena, per després baixar  per  un senderó mig tapat per la vegetació, vàrem anar a veure La Font del Rei

és la mes senzilla de les quatre, un foradot en un costat on quan plou molt surt aigua.Vàrem continuar un camí cap a munt, perdedor donat que és poc frequentat i en mig de feixes no conreades, fins l’última font del dia i coneguda per La Font del Mataporcs.Des d’aquí, agraeixo al Carles Cornado i a l’Esteve Frontera, per haver sigut uns bons acompanyants per conèixer en una jornada matinal totes aquestes Fonts i el gorg del Dimoni.

Guies : Carles Cornado i Esteve Frontera

Text i Fotografies : Ramon Solé