Avui destaquem : La Font de Sant Vicenç de Falgons o de l’Església

Publicat el 20/12/2015 per Rasola

Des de Banyoles anirem per la carretera GI – 524, fins Sant Miquel de Campmajor, deixarem aquesta carretera per agafar la GIV – 5246, a l’esquerra, seguirem algo mes de 4 kilòmetres, i un indicador ens farà girar a la dreta, per un camí que porta directament a la casa i ermita de Sant Vicenç.A no massa distancia, trobarem la Font dedicada aquest Sant.Es un lloc molt agradable, disposa d’unes taules de pedra rodones per poder fer un àpat.Sobre el broc, que es una aixeta per regular l’aigua d’ aquesta Font – Cisterna , hi ha unes rajoles on podem veure la imatge dedicada a Sant Vicenç, patro de Falgons.Podem dir que es unes de les fonts amb mes cabal d’aigua d’aquesta zona, veiem en la fotografia que un altre tub mes elevat fa de sobreeixidor.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol- Ramon Solé

A vora del riu Ripoll : L’Horta a Sabadell

Publicat el 18/12/2015 per Rasola

Respon

Informació treta de l’Ajuntament de SabadellLes terrasses fluvials baixes han estat ocupades històricament per les activitats agrícoles i s’han fet servir rescloses i sèquies per regar. Alguna d’aquestes zones va proveir d’aliment durant molt de temps la ciutat abans del creixement modern.Encara avui, aquestes àrees d’horta perviuen i mantenen l’activitat, mentre ofereixen el paisatge característic: parcel•lat, variat i geomètric.Entre el 2002 i el 2009 s’ha recuperat l’usdefruit de diferents parcel•les de les hortes de la Verneda de Can Deu, de Can Bages, de Can Roqueta, del Prat Vell i de la font dels Plàtans, que han passat a ser propietat municipal.L’horta de Can Roqueta s’ha cedit a entitats de la ciutat i la resta de les hortes municipals estan en procés d’adjudicació.El 25 de febrer del 2008 es va aprovar el Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal, document que regula el règim jurídic de les llicències d’ús privatiu del domini públic atorgades per l’Ajuntament sobre horts de titularitat municipal al terme de Sabadell, exclusivament per conreu agrícola amb destinació a l’autoconsum, el contingut dels drets i obligacions a complir pels beneficiaris d’aquestes llicències i el règim de licitació i adjudicació, que és per un període màxim de 5 anys.En aquest procés d’ordenació s’han eliminat un gran nombre d’horts i barraques que ocupaven la llera inundable o bé als talussos, 516 horts i 570 barraques

Lloc on hi ha o havia horts prop de la vora del riu Ripoll :Horta de la Font dels Plàtans – Horta de la Verneda de Can Deu – Horta de Can Bages – Horta de Can Pagès – Horta del Prat Vell – Horta del Molí de l’Amat – Horta de Can Puiggener – Horta d’Arraona – Horta del riu Tort – Horta Vella – Horta d’en Romau – Horta de Can Quadres – Horta de Can Roqueta

Fotografia de Ramon Casanovas -l’Any 1935

Mes informació de la vora del Riu Ripoll a :

http://ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/parcfluvial.pdf

Les Hortes formen part del paisatge i el medi que disposa en cara la vora del riu ripoll, en el traçat del Prac Fluvial del riu Ripoll, podem anar de passeig i contemplar avui en dia moltes d’aquestes hortes en ple rendiment. Us aconsellem fer una visita pel aquest Parc Fluvial.Informació extreta : Ajuntament de Sabadell
Fotografies : Ramon Solé

Que son els Pous de Palanca o de Roda ?

Publicat el 17/12/2015 per Rasola

Respon

Es habitual que quan pensem amb un pou, ens be a la ment, el mes clàssic, una paret d’un metre mes o menys d’alçada fet d’obra rodó o quadrat, amb una corriola que disposa d’una corda que baixa una gallega per recollir limitadament l’aigua.O be, mes modernament, un pou amb un motor que eleva l’aigua de forma continuada i controlada al criteri del propietari.Per ho, va haver una època que es van construir uns pous per ajudar a extreure l’aigua de forma manual, i que foren molt senzills i sobre tot econòmics, eren de dos sistemes diferents :

• El Pou amb una Palanca
• El Pou amb una Roda

El Pou amb una Palanca, era aquell que en una de les seves parets o be, directament aprofundia al terra, i a traves d’una palanca, pot ser mes o menys llarga, al moure-la amb una sola ma, per ho, calia fer ho amb una certa força, es feia funcionar una vàlvula i al bombejar succionava i pujava l’aigua a traves d’una canaló que venia del fons del pou, i que permetia sortir a l’exterior l’aigua per medi d’un broc, generalment tota la seva estructura era metàl•lic.

El Pou amb una Roda, de fet era tot el procés igual que l’anterior, en lloc de palanca tenia una roda, també metàl•lica, que al girar, per un general amb les dues mans, donava una velocitat superior a la de palanca, que aquesta el moviment era molt mes lent fet a una sola ma.

Els ajuntaments d’alguns pobles, van construir pous de Palanca o Roda,al no tenir una font de raig continua o deu important dintre o per les rodalies del municipi, per així, poder tindre assegurada l’aigua de consum per la gent de la seva Vila.Encara per molta gent avui en dia, perdura el record d’anar al pou de bombeig del poble a recollir l’aigua mitjan una galleda o cantí com a medi mes usual.Posteriorment, també van construir aprofitant que es va estendre l’electricitat arreu, l’extracció de l’aigua dels pous amb un motor elèctric, i mes tard, regulant-ho simplement polsant un boto que posava en marxa el motor, garantint poder agafar aigua necessària.Encara podem trobar en algun racó de Catalunya aquest tipus de pous, que ja estant pràcticament en des us i sols son una mostra de com van ser utilitzats per obtenir aigua del subsòl.Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat

Publicat el 15/12/2015 per Rasola

Respon

Podríem dir que el lloc on es fa l’aiguabarreig del riu Anoia amb el riu Llobregat, a la vista no es gaire agradable, m’explico, el riu Anoia des de fa mes d’un segle havia sigut un dels rius mes contaminats de la província de Barcelona, moltes industries i colònies, abocaven les aigües brutes i contaminades a aquest riu. Baixava de color marronós, feia llàstima de no veure l’aigua transparent i clara… sense gaire vida animal…En l’actualitat a millorat molt l’aspecte de l’aigua i podem veure algun peix i altres animalons.Per ho el punt de la unió o aiguabarreig es pràcticament, un espai sense vegetació, un espai que havia agut abocadors de runa i deixalles, un lloc que podem contemplar un pont d’obra freda, que el tren de la RENFE hi passa cada poc temps.Pel camí per arribar a aquest Aiguabarreig, podem veure, passeres per cotxes, passeres per la gent, per creuar el riu anoia; així mateix, pel camí trobarem algun seien de pedra molt deteriorat i horts al seu costat dret.En fixarem que en aquest curt espai que va des de el poble fins desembocar el riu Anoia al Llobregat, varis saltants d’aigua, que fan retenir l’aigua, i que baixi mes lentament.Un altre aspecte, que tenim molt a prop, es l’Industria Química de Martorell, cal confiar amb les mesures de control i seguretat que és disposen.Sigui com sigui, esta ben clar, L’aiguabarreig d’aquest dos rius, son un lloc que comença a tenir de nou vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Llobregat, fins al seu destí final… la seva desembocadura… a la Mediterrània !Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ginesta de Pujarnol a Banyoles

Publicat el 13/12/2015 per Rasola

Respon

Situats a la bonica població de Banyoles, agafarem la carretera GIV – 5247 que puja a Pujarnol i que deriva al Santuari de Rocacorba o va a Llorà.
Prop del kilòmetre 5, hi ha el trencall que porta a la Masia d’El Clar del Bosc, es una casa de colònies i d’activitats d’aventura per nois i noies.Nosaltres ens fitxarem en el revol de la carretera, i sota mateix, un curt camí ens porta a la Font del Ginesta.
No és que hi hagi massa aigua actualment en aquesta Font, per ho es un lloc tranquil, de fet sempre ho ha sigut.
Des de principis del segle passat, la gent de les masies o dels municipis propers, han anat a passar el dia o a fer una fontada a aquesta font.Disposa d’una taula de pedra rodona situada al front de la Font.
Una inscripció en la paret i sobre de la font, posa :
“ 1933 Font del Ginesta M.F. “Des d’aquí, podem seguir la carretera asfaltada per anar a Llorà, per ho abans, passa a ser un camí de terra fins a un nou d’asfalt.
I podrem visitar també, altres petits pobles, com a Sant Martí de Llèmena o a Sant Esteve de Llèmena.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, les activitats de lleure a Sabadell

Publicat el 12/12/2015 per Rasola

Respon

Les activitats de lleure o a l’aire lliure son molt freqüentades per la gent de Sabadell i rodalies, podem veure a diari i incrementat el seu nombre, els dissabtes i festius la presencia de molta gent, caminant, passejant sols , acompanyats o amb el gos, anant d’excursió, corrents, fent BTT, a cavall,….. cadascú adaptant-se a les seves possibilitats.Tenen diferents llocs de lleure tot vorejant el riu per els camins que hi passant per la seva llera, a vegades per la dreta i en altres llocs per l’esquerra o amb les dos possibilitats i en cada sentit.Trobem varies fonts naturals properes a aquests camins, com la font dels Gitanos, la font dels Degotalls, la font de la Mina, entre altres.En algunes d’aquestes fonts, hi han taules amb seients de fusta o be, seients sols, per fer un descans o portar a terme un mos.En altres llocs del recorregut hi han petites àrees de descans o zones mes amplies que durant tot el dia trobarem ple de gent, fins i tot dinant, com el cas de l’àrea que hi ha prop de l’ermita de Sant Vicenç de Junqueres.Destacarem, que podem fer una ruta de mobilitat i gimnàstica, tot seguin els consells que hi han en els plafons a tal respecta, i aparells que trobarem, també, al costat de les pistes que anem passant.
Així mateix, el creuar d’una banda a l’altra del riu, no representa cap problema, son nombroses les passeres i/o ponts peatonals que hi ha en tota la seva vora.A l’allarg de tot aquest recorregut, ens cridarà l’atenció varis cartells explicatius d’on estem i el que podem veure en aquell lloc, sempre es d’agrair sobre el terreny el que podem conèixer, com exemple, un antic molí o fabrica, uns aiguamolls, unes instal•lacions esportives com les de Sant Oleguer, unes fonts, horts, i molt mes…que anireu descobrint si mai heu estat per la vora del riu Ripoll.
Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Visita a la Mina d’Aigua del Masnou

Publicat el 11/12/2015 per Rasola

Respon

Teniu aquest diumenge de poder fer una visita ben curiosa, i és, de submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet del Masnou, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km.A través de la visita s’explica un sistema complex de galeries que servia per subministrar aigua a la població local. Es va començar a excavar en el Masnou (antics termes municipals d’Alella i Teià) a partir del segle XVIII per captar i recollir l’aigua que es filtrava en el subsòl i canalitzar-la fins als dipòsits i el safareigs de les cases.

Cada segon diumenge de mes a les 11 hores a la Plaça d’Ocata, podeu iniciar aquesta visita.

Propera visita : diumenge, 13/12/2015

La visita és gratuïta. Cal fer la reserva prèvia a la pàgina web que us passo :

http://www.elmasnou.cat/document.php?id=14784

Per informació sobre la Mina, podeu consultar a :

http://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/cultura/museus/mina-daigua-del-masnou

Recull de la Informació : Ramon Solé

L’Aiguabarreig del riu Ges amb el riu Ter a Torelló

Publicat el 11/12/2015 per Rasola

Respon

El riu Ges, neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó.A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornés, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa.El riu Ges desemboca el riu Ter a Torelló.A l’estiu i en èpoques de sequera, el seu cabal d’aigua baixa molt considerablement.A les parts més altes del riu hi ha roures, faigs i avellaners i a les parts mitjanes baixes pollancres, oms, tells, plàtans falsos, bedolls, i arbustos com el boix, l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.Prop de l’aiguabarreig del Ges amb el ter, a l’any 2001, es va inaugurar un parc entre el riu i la Zona Esportiva, lloc presidit per el Santuari de Rocapravera.Aquí s’inicia un curt recorregut :el PR. C-47 conegut per Camí de la vora del Ges, indicat per uns cartells.Des del seu naixement i fins la desembocadura, podem veure diverses aus, des de bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds… i peixos com la truita o el barb.
L’aiguabarreig del riu Ges, es un lloc molt visitat per la gent de Torelló, tot fent un passeig o tom per la vora del riu.L’aiguabarreig, sempre es un lloc plens de vida… i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Ter fins al seu destí final…la seva desembocadura a la Mediterrània !Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Plaça de Sant Pere de Barcelona, una font diferent !

Publicat el 10/12/2015 per Rasola

Respon

Sant Pere de les Puel•les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l’actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.En la mateixa plaça i en la seva part central , hi ha la Font de Ferro forjat dissenyada per Pere Falqués el 1893 i inaugurada tres anys després.Va substituir una antiga font de pedra construïda el 1826, quan es va fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Montcada.Aquesta font urbana, és d’estil modernista amb referències historicistes gòtiques, en forma de creu.Si ens fitxem, el cartell es conserva amb l’escrit en castellà.Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Un lloc per visitar , El Salt del Prat i el Gorg del Bac del Figaro

Publicat el 09/12/2015 per Rasola

Respon

Per arribar-hi, des de l’estació de tren de la RENFE de Figaró, agafarem el carrer Verge de Montserrat fins el carrer Tagamanent que fem un gir a l’esquerra i tot seguit pel carrer Camí del Bac, al poc esdevé una pista de terra, creuem la via del tren tot vigilant i tenint cura. El camí va guanyant una certa altura, deixarem algun camí a l’esquerra. A la dreta ja percebin que a mesura que guanyem altura es va formant una vall amb una vegetació densa i bonica, es un lloc molt ombriu. La pista esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical i amb moltes pedres i rocs pel terra del camí, que cal anar en mes cura si a plogut recentment.Abans d’anar al mirador del Torrent del Bosc Negre o Sot del Bac, trobarem a la nostra dreta un caminoi, actualment, no esta senyalitzat, sols hi ha un pal indicador per ho manca el cartell.Nosaltres baixarem amb compta i a poca distancia hi ha el salt del Prat i el seu gorg, anomenat, del Bac.El torrent del Bosc Negre és el més importants dels cursos d’aigua que menen al Sot del Bac, on destaca el Salt del Prat, on es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d’aigua d’uns 30 metres d’alçada, i va a depositar l’agua al gorg del Bac, el sobrant continua el seu curs fins l’aiguabarreig amb el riu Congost, a tocar del Figaro.Cal dir que no podem comparar amb altres Salts d’Aigua que hi han arreu de Catalunya, molt mes elevats i amb mes cabal d’aigua, per ho sempre es bonic un Saltant com aquests i val molt la pena per fer fotografia.Podeu veure l’article sobre el Sot del Bac que vaig publicar el dia 10 d’Octubre de 2015 :