Esta situat el petit Estany de de la Font de Pollineres, camí dels famosos Estanys de la Pera.
Per arribar poden accedir per la pista forestal que hi va, o be, pels camins que passa agafant el GR- 11-10.
D’aquestes contrades neix el riu del Molí, passant per l’estany, de fet aquest estany no es natural.
A un dels seus costats hi ha una Caseta Forestal que fa de refugi i a l’altra banda de la pista, esta situada la Font que dona nom a l’estany.
Un desguàs d’obra, fa que l’aigua circuli i evitant que s’estanqui i donant així mateix pas al riu.
Us aconsellem si voleu fer una caminada fins aquest i altres estanys de la zona, mireu que no hi hagi massa neu, podeu fer-ho entre la primavera i l’estiu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de la categoria: aiguabarreig
La Recuperació de la Font de Sant Josep o dels Enamorats de Santa Maria de Palautordera
Aquesta Font esta en el Municipi de Santa Maria de Palautordera a tocar de Sant Celoni, per arribar-hi i com a punt de referencia podem sortir de l’estació de Tren de la RENFE de Sant Celoni, agafant el carrer de Jacint Verdaguer fins l’accés que està al Passeig Enamorats des d’on podreu baixar per un passeig o per unes escales verticals al costat mateix de la font.
Des de sempre ha sigut lloc de fontades, tenim fotografies de fa mes de cents anys que ens donen testimoni.
Continua se’n un lloc de trobada de la gent gracies a la zona de Pin nic, disposa de varies taules amb seients de fusta.
Es va remodelar la estructura de la Font, l’any 2013, donat que el deteriorament era molt important, faltava moltes rajoles que decoraven part de l’estructura, seients laterals malmesos, i moltes pintades o “grafitis” i manca del tub de la font.
Tal sols han passat dos anys i s’ha tingut de pintar de nou per culpa de la gent incívica que visita la Font de Sant Josep o dels Enamorat.
Esperem que torni a ser el lloc de reunió de molta gent per fer Fontades i de passeig tranquil, tot mantenim ho ben net i ben conservat, que axó esta a les mans dels visitants d’aquesta font.
Text i fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font Fresca de Santa Maria de Palautordera
Podem accedir-hi, o be, des de la urbanització de Can Pagà, cal anar al final del carrer Montsià, on haurem de deixar el vehicle, trobem una pista que baixa a mà dreta cap al riu La Tordera, es un camí que s’endinsa al bosc i a uns cinc minuts trobem la Font Fresca a l’esquerra.
També, podem des de Sant Celoni, seguir per el carrer de Jacint Verdaguer, fins passar per sobre de la coneguda Font de Sant Josep.
Allí agafarem un camí de terra que va per costat esquerd del riu La Tordera, fins que trobarem una passera gran, fa una certa puja el camí i passem pel costat d’una granja, allí hi ha una cruïlla de camins, agafarem el de l’esquerra que sense deixar-ho, ens portarà directament al Molí del Pedrenyal.Seguirem pel camí de sota del molí, i creuarem el riu La Tordera, en menys de deu minuts estarem en la font Fresca.
El lloc es molt arrecerat i ombriu. Hi ha taules i bancs que ens conviden a fer un àpat.
La font es de cisterna, unes escales ens faciliten l’accés i un mur donen protecció a la Font en cas de fortes pluges que l’aigua baixes pel empinat camí.
Al seu costat dret hi ha una petita bassa, actualment seca i la font raja ben poc cabal.
Es tot un conjunt que podríem dir : “Quina Font mes maca”
Text i fotografies : Ramon Solé
Avui : Unes Imatges Curioses de les Fonts, l’Aigua, Muntanya i mes …
Avui us present un mostrari de fotografies o imatges que he captat a reu de Catalunya, que son ben curioses :
1.- Som a La Granera, hi ha una Font que esta a molt a prop del Castell, que es necessari es por tancar, abaixant la tapa que hi ha d’amunt d’aquesta Font
2.- A Ulldemolins, ens sorprèn, que per guardar aigua, s’ha enterrat un bidons al costat de la Font.
3.- Aquesta Font de Montserrat, al Maresme, hi treu tanta aigua que rabosa per fora de la pica, han posat un objecta per evitar que caigui per fora.
4.- En Serinyà, al Pla de L’Estany, a prop de Banyoles, trobem el pou mes gran de la seva Comarca.
5.- Imatge impressionant del desguàs de l’aigua en el Pantà de Sant Antoni.
6.- Al costat de l’Àrea de la Seva, hi han uns jardins, on trobem una font de xarxa, que ens recorda, una cara amb orelles grans.
7.- Al Pirineu, cal posar teulada de pissarra, inclòs als pous, per evitar l’accés d’acumulació de neu.
8.- Curiós aquest Pou de Santa Maria de Palautordera, amb un arbust que a trepat per seu costat esquerd.
9.- Em vist moltes utilitats d’una banyera, mai com en aquest cas en Santa Maria de Palautordera.
10.- Es presenta una Tardor molt crua, els arbres de Lliça d’Amunt van amb abric.
11.- Un Pou molt antic que disposa d’un dipòsit per emmagatzemar aigua, esta en Lliça d’Amunt.
12.- Una font d’aigua de Xarxa, que la seva estructura es una antiga roda de molí.
Com em vist el mon de l’aigua i la naturalesa, fa volar molt la imaginació de la gent…
Text i fotografies : Ramon Solé
Els dos pous de glaç, el Gran i el Xic de Montmeló
Us passo l’escrit que dona a conèixer la seva recuperació :
Informació del Diari Local Contrapunt.cat, de Mollet i Baix Vallès, editat a Mollet del Vallès – Dimarts, 24.3.2009. 09:22 h
Una quarantena de persones visita el turó de les Tres Creus a Montmeló
La sortida a Montmeló programada pel Consorci per la Normalització Lingüística de Mollet, juntament amb el Club Muntanyenc, va acollir una quarantena de persones. Els participants van visitar el turó de les Tres Creus.
Una quarantena de persones visita el turó de les Tres Creus a Montmeló. El punt de trobada va ser l’estació de França, des d’on van agafar el tren en direcció Montmeló. En arribar, la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Carme Palacios, els esperava a l’estació. Seguidament, els assistents van anar al jaciment de Can Tacó i al turó de les Tres Creus. La directora del Museu de Montmeló, Montserrat Tenas, i un arqueòleg els van acompanyar durant la visita.
Els assistents també van poder veure uns pous de glaç, recentment excavats, al peu del turó.
Estan situats entre el riu Congost i vies de l’AVE, a peu del Turó de les Tres Creus, i a un costat d’una central de distribució elèctrica.
Aquets dos pous son de recent descoberta, a pesar que hi havien dades de la seva existència i posterior colgament.
Gràcies a les obres inicials de l’AVE, que passa a tocar d’aquest lloc, es va fer la descoberta dels pous i posterior recuperació, amb unes obres de consolidació de les estructures existents.
No es que quedi massa a poder veure, per ho es un bon testimoni poder-les tindre a la vista.
S’ els coneix, com els Pous de glaç de Montmeló, o el Pou Gran i el Pou Xic de Montmeló.
Recopilació de la Informació i fotografies : Ramon Solé
La Recomanació : Visitar als Gorgs de la Riera de Merles i fer la Ruta de les Bruixes del Lluçanès
La Riera de Merlès per si sola, es tot un espectacle i misteri, amb el seu conjunt que es forma amb les roques dins de la seva riera i sobre tot l’aigua que llisca amb mes o menys amb força depenent de la pluja.
Sens dubte, es un lloc idíl•lic a l’estiu per mirar de trobar una Gorga mes o menys solitària, per banyar-se i passar el dia a la seva vorera.
Per ho, el misteri també el podem trobar…, en la mateixa riera, per que es un “ Cau de Bruixes”… Hi trobarem :
la Ruta de Les Bruixes del Lluçanès.
D’aquí surten nombroses llegendes sobre les Bruixes del Lluçanès, encanteris i relats diabòlics…
Per a mes informació :
http://www.pratsdellucanes.cat/web/index.php/turisme/rutes-i-senders/altres-rutes-territori-prats/ruta-bruixes
i a :
http://www.turisme.llucanes.cat/turisme/tur/route/8/RutadelesBruixesdelLlucanes
o, també :
http://www.turisme.llucanes.cat:9006/turisme/tur/activity/36/RutadelaBruixaNapa
Una altra opció es anar a l’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès on podeu demanar la informació o un fulletó del seu recorregut.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
L’Aiguabarreig del riu Congost i el riu Mogent, neix el Riu Besos a Montmeló
Des de Montmeló, per anar al naixement del riu Besos, cal seguir les indicacions de varis carrers d’aquesta població, que ens indiquen que agafem direcció a Montornès o a la carretera de La Roca.
Un cop al pont, allí a sota mateix, hi ha l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent, i d’aquests sorgeix… el riu Besos.

El Congost, es de mes llarg recorregut i te mes cabal d’aigua, neix a la Font de Regàs, al Municipi de Collsuspina,
Mes informació :
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Congost
El riu Mogent, es molt mes humil des de sempre, amb mes poc cabal, i a l’estiu en alguns trams on ni baixa aigua, neix a peu dels boscos del Corredor.
El Besos sempre amb mes o menys cabal d’aigua, segueix sense parar…. fins la seva desembocadura a la mar mediterrània a Sant Adrià del Besos.
Aquest Aiguabarreig, és lloc d’unió d’aigua i de camins, com els de Vora del riu Congost de Montmeló a Granollers i Tagamanent; el camí de Vora del riu Mogent passant per Montornès a Llinars del Vallès; i camí, Vora del riu Congost, per les rodalies de diverses poblacions i polígons industrials fins a la Mar.

També trobem a la seva vora dreta de l’aiguabarreig, una zona d’esbarjo per a gossos, que l’ajuntament a destinat per aquest fi.
L’aiguabarreig, sempre son un lloc plens de vida…
i ajuda a prolongar la vida d’un riu com el Besos fins al seu destí final… la Mediterrània !
Text i Fotografies : Ramon Solé
Que es una Passera ?
Qui no s’ha trobar d’excursió al voler creuar un torrent o riera, que baixa ple d’aigua i no em trobat un altre solució que creuar-ho mullar-nos els peus…
o de vegades, em tingut la sort de disposar d’algun roc o pedra gran dins del riu o riera,
hi em fet salts fins anar a l’altre costat, tot procurant no perdre l’equilibri o relliscar i caure dins de l’aigua.
Quan diem, “passem per sobre d’una palanca, passera o passarel•la”, ens referim a un pont rudimentari, fet amb un tauló o conjunt de taulons, que uneix les dues vores d’un riu, riera o torrent amb mes o menys important cabal d’aigua.
En ambdós casos permet passar per damunt de l’aigua sense mullar-se en condicions sovint precàries i amb precaució de no caure.
Als lloc rurals aquests ponts rudimentaris, eren molt senzills, solien consistir amb un o diversos troncs d’arbres col•locats un al costat de l’altre.
Sovint amb taulers a la part superior, per mantenir els troncs junts i perquè sigui més llis per caminar.
Es construïen amb materials del bosc, com ara troncs d’arbres i trossos de pedra, o qualsevol material adequat que es pugui trobar en aquell entorn.
Havien passeres fetes de pilons, un al costat de l’altre i la gent podia creuar, sempre que algun d’ells no se l’hagués emportat una avinguda aigua.
Permetien passar de forma convenient als vianants i animals, però no per als carruatges.
També, per anar a treballar o tornar al poble, d’una fabrica,
o Molí propers a un riu, els amos, feien construir alguna passera per l’accés dels seus treballadors.
O anar o venir a recollir aigua d’una font.
De cap de les maneres, es podia o es pot creuar per el mur d’un petit pantà o resclosa, excepció que ja estigui prepara per tal menester, donat que a pesar que baixi poca aigua, podria de sobte haver un augment imprevist del cabal i ens podria fer caure a dins petin un accident.
En el cas de vehicles es necessitava un pont d’obra amb pilons i ben arrelat al terra i amb la valoració que aguantes el màxim de pes.
Encara avui en dia, podem trobar passeres, fetes d’obra i amb mes consolidació que no les de troncs.
Us recomano que havans de creuar per una passera rudimentària que encara podem trobat arreu de Catalunya, mireu que no estigui deteriorada
o si esta gelat pe les baixes temperatures, evitar en relliscar i caure, i tindre un bon ensurt.
Actualment, la passeres en alguns llocs, son molt segures.
Text i Recopilació de les Fotografies Antigues i Actuals : Ramon Solé
El Parc de l’aigua o de la Bassa de Granollers
Es un parc deferent a tots els que te Granollers, el motiu es que la major part de la seva superfície, esta anegada d’aigua.
Entrem per un dels seus laterals, que hi ha una llarga glorieta que l’enramat de les plantes fa que es mantingui tot l’any un passeig amb molta ombra.
Unes escales ens permetrà entrar al centre de la bassa, 
de fet , l’aigua fa com una “U” o formen com dues basses comunicades entre elles.
Disposa de poques plantes i d’algun arbre.
Trobarem uns seients alienats un al costat de l’altre de cara a l’aigua.
Aquesta aigua te una certa rotació que va d’una bassa mes petita a una molt mes gran a traves d’una canal, que nosaltres podem passar per de munt i que dona al costat del riu Congost.
No si pot banyar-se . Vigileu si aneu amb criatures petites que no caiguin a l’interior de la bassa.
Es curiós que dues escales que des de la Plaça de la Constitució, baixant fins a tocar l’aigua.
Entre les dues escales, hi tenim una paret que cau aigua per ella.
Es un lloc molt solejat, donat que els pocs arbres que disposa son joves i no fan una ombra massa extensa.
Es ideal poder passar un rato, per prendre el sol i llegir un llibre a la tardor o hivern, sentin el rumor de l’aigua de la Bassa.
Text i fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem – La Font de Can Camp de Martorelles
A Martorelles hi passa per dins d’aquesta població la carretera per anar a Sant Maria de Martorelles, en un punt abans d’un revol, hi ha una plaça amb un Monument amb data de 1986
i la relació que van formar el Patronat del Parc de La Font de Can Camp
, a l’esquerra i indicada per un cartell, baixen unes escales fins al torrent, on en una raconada a l’ esquerra hi ha la Font de Can Camp.
L’aigua sobrant va a depositar-se en una bassa – safareig propera a la dreta de les escales, que pertanyent a l’antiga finca, que durant el segle passat, hi anaven les dones de les casses de les rodalies a rentar-hi la roba.
Quan es va remodelar aquest lloc, es va fer com un petit Parc, actualment esta molt envaït per la vegetació.
Quan vàrem anar a fer la visita ( finals d’agost de 2015), s’estava fent una certa neteja d’aquest lloc, per poder donar una imatge mes agradable amb mes espai
i a la pròpia font.
La Font de Can Camp, ha sofert en els anys varis arranjaments, i a la vegada nombroses agressions, pintades, brutícia, alguna rata…
Es d’un gran cabal d’aigua durant tot l’any, a vegades per accedir-hi es fa difícil, per que el desguàs esta tapat i l’aigua rabosa formant un bassal al terra.
Les seves aigües, no son aptes pel consum humà, per qual cosa es un dels motius que fa que la gent no hi vagi, i el lloc a pesar que es troba dins del nucli de Martorelles, no es prou atraient per anar-hi a passar una estona.
Esperem que properament, torni a ser un lloc de trobada i reunió per la gent de Martorelles.
Text i Fotografies : Ramon Solé

