Arxiu de la categoria: itineraris

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

La Moixina y +

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que es un Sender de Petit Recorregut (PR) ?

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut,

és a dir, un sender senyalitzat, d’entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes.

Els PR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

A tot el món els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc.

Dues ratlles horitzontals de 15cm x 5cm, la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Quatre franges paral·leles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.

Com està senyalitzat i on ?

Prioritàriament en cartells

i/o  petits pals de fusta.

També, i que no seria recomanable, però per manca de medis, es troben en qualsevol superfície que es pugui pintar, com un arbre, paret,

roca o pedra gran, una vorera de carrer…

em trobat que s’ha pintat en una farola i /o torre elèctrica…

En algun cas, coincideix el mateix camí amb un GR (senders de Gran Recorregut) o senders locals o d’un altre tipus,

Però en un moment concret cada camí pot dividir-se en direcció diferents per anar a llocs diferents.

Podem trobar en algun poble o ciutat, que esta ven senyalitzat elo els PR que hi ha en el seu municipi,

per medi d’un cartell o plafó.

Podeu accedir  al llistat de PR de Catalunya elaborat per la FEEC. – (FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA) en l’enllaç que us adjunto :

http://senders.feec.cat/senders-pr

Com veieu son molts els recorreguts de senders PR arreu de Catalunya.

Us passo en aquest enllaç, El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, elaborat per la Generalitat de Catalunya :

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

També podeu consultar els llibres sobre Senders de Petit Recorregut, que us donaran una exacta orientació pels llocs que passa, com camins, masies, fonts, ermites, etc, del recorregut seleccionat.

Com sempre, les recomanacions són les mateixes al fer un itinerari, calçat còmoda, portar àpats i beguda, un o dos bastons, motxilla adequada, gorra, maquina fotogràfica si us agrada fer fotos, i res de fer foc.

I a seguir …el PR !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Publicat el per
Respon

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Vall de Nuria, ideal a qualsevol època de l’any

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles

El Santuari de Nuria i en totes les Rutes,  es pot  gaudir d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs.

Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d’on neixen multitud de deus d’aigua i torrents.

S’arriba amb El cremallera, que té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.

En el paisatge de l’alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins.

El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m,

i ben aviat el pi negre és l’arbre dominant, en la zona entre els 1.700 m i els 2.400 m correspon al tipus de vegetació conegut com a estatge subalpí.

En les carenes i els collets orientats al nord s’ha estès un matollar dens i ras dominat per l’azalea procumbent.

El prat alpí està constituït per un bon nombre d’espècies d’herbes, sobretot de la família de les gramínies i les ciperàcies, de fulla estreta i lineal, acompanyades d’altres herbes que sovint prenen forma de masses compactes encoixinades.

En quan a animals salvatges, com mamífers grans son presents a Núria, però que resulten més difícils d’observar directament, són el senglar, la guilla, la marta, la fagina  i la llebre; de rèptils hi ha l’escurçó pirinenc,

i és fàcil veure ocells, com l’oreneta cuablanca, la merla d’aigua, el xoriguer, el trencalòs, els voltors, i la perdiu blanca.

Moltes i variades son les rutes a poder fer, des del Santuari, segons el nivell de preparació de cada persona,

per exemple :

  • Torreneules – Cim de la Coma del Clot – Puig de Font Negre – Pic de l’Àliga – NURIA – 100 cims n 105
  • L’Olla de Núria pujant els 17 cims de la carena
  • Núria-Noufonts-Núria
  • Núria – Llacs, Refugi, Gorges i Passarel·les de Carançà – Thuès-Entre-Valls
  • Olla de Núria Parcial: Núria – Pic d’Eina – Pic de Noufonts – Pic de Noucreus – Pic de la Fossa del Gegant – Núria
  • Núria – Puigmal

I moltes mes rutes…

Simplement,  cal deixar el cotxe a Ribes de Freser o Queralbs, agafar el tren-cremallera i passar un bon dia per Nuria i les seves muntanyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí dels Monjos,… historia o llegenda ?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com  el  GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:

“Diu la llegenda,  que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :

https://totnens.cat/que-fem/senderisme-en-familia-pujada-a-la-mola-pel-cami-dels-monjos/

Us animeu a fer el camí a peu… ara quer tenim un bon temps …?

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies  actuals : Ramon Solé i del Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí de Sant Jaume passa pel centre de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento tres articles !

Sabíeu que el Camí de Sant Jaume, passa pel vell mig de la ciutat de Terrassa ?El “Camino de Santiago” o en català, Camí de Sant Jaume, té el seu origen a principis del segle IX, quan era utilitzada pels pelegrins que sortien d’arreu de la península o venien, també, d’Europa.La seva afluència de gent, va propiciar la creació d’esglésies, monestirs, fondes i hospitals… i sobre tot uns camins que portaven i segueixen portant… a Santiago de Compostela.Les guerres van fer decaure aquesta costum i no és fins al segle XX quan es produeix la renaixença, i el Camí és seguit per milers de pelegrins que el fan per motius espirituals, turístics, culturals o esportius.La recuperació del tram català del Camí de Sant Jaume,  s’inicia a la dècada del 1980.

Terrassa és una de les ciutats incloses dins el tram català del Camí de Sant Jaume, que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, i entre a la ciutat per Les Fonts, i continua en direcció al Monestir de Montserrat.Per aquest motiu, l’Ajuntament de Terrassa  no fa massa va col·locar senyalització característica de la ruta xacobea per l’itinerari que discorre dins la trama urbana i que es fruit dels dos camins de Sant Jaume que coincideixen a Terrassa: el provinent de la frontera francesa, i que ve de Sabadell,i el que procedeix de Barcelona, i que entra per Terrassa per la riera del Palau i el Parc de Vallparadís i continuant per els carrers del centre : carrer Major de Sant Pere, la plaça del Rector Homs, el carrer de la Creu Gran, el carrer de Sant Pere, la Plaça Vella, el carrer Major, la plaça d’Anselm Clavé, la Rambla d’Ègara, el carrer de Watt i l’avinguda d’Àngel Sallent en direcció a Ullastrell.Els cartells també indiquen els trams de l’itinerari que corresponen a la xarxa de camins vells de Terrassa que enllacen amb Sabadell, Vacarisses i Ullastrell.Pel que fa al Parc de Vallparadís s’instal•laran senyals informatius, que estan col•locats en una peanya de fusta i situats molt a prop dels llocs més emblemàtics del Parc,com ara el Museu de Terrassa, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Castell Cartoixa de Vallparadís o el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, entre altres espais dins del propi Parc.El Camí de Santiago va ser declarat : Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Monument

Monument camí de Sant Jaume de Terrassa

Us passo un enllaç sobre els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa :

https://amicscamisantjaume.wordpress.com/

 

 Font de la informació: Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Racó de Les Preses

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des del costat de la zona esportiva de Les Preses, surt un camí ven indicat per un cartell direcció al Volca del Racó, fa una certa pujada fins a dalt del mateix volca, segui pel costat de la casa El Racó,a cap d’un temps el camí fa davallada cap a la riera on trobareu  La Font del Racó.En l’actualitat, no hi ha aigua, ni tant sols dins al safareig.Si voleu allargar la caminada podeu arribar-vos fins a les esglésies de Sant Miquel  del Cob i de Sant Martí del Corb, i per l’Antiga , masia gran i senyorial amb una font ven bonica.Des d’aquest punt podeu seguir la carretera asfaltada que us portarà de nou a Les Preses. A la llar del recorregut trobareu cartells indicatius

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

Us voldria presentar unes imatges que vàrem fer en Tito Garcia i jo mateix, tot fent el camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús.

Ben cert és que vàrem tindre un matí molt bo i que ens va acompanyar tot el camí.

En diversos articles he dedicat a aquest Castanyer, com arribar, paisatge, historia

i cal dir que hi he fet varis viatges amb gent,

però, en aquesta ocasió acompanyat d’en Tito va ser diferent, us deixo imatges fetes per ell :

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Publicat el per
2

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Jornada d’Ornitologia a La Moixina i Parc Nou – Visita al Parc de Pedra Tosca – Olot

Publicat el per
Respon

Gaudirem d’una jornada diferent observant i coneixent les espècies autòctones i migratòries que es troben actualment a Olot.

Al matí realitzarem una excursió senzilla per les dues zones més importants d’observació d’aus de la ciutat d’Olot. Són dues meravelles naturals al bell mig de la ciutat, on podrem observar ocells autòctons de la Garrotxa i d’altres que fan aturada en la seva ruta migratòria.Consisteix en un recorregut guiat a peu, amb la nostra guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga, pel Parc Nou i la Moixina.

Començarem l’activitat al Parc Nou, al centre d’Olot, on intentarem localitzar el Durbec i la Mallerenga cuallarga.

Seguidament, ens desplaçarem a la Moixina amb l’objectiu de trobar la Mallerenga d’aigua, el Pinsà Boroner i la Cuareta Torrentera.Gaudirem d’una activitat on tindrem com a objectiu veure el nombre més gran d’ocells, aprendre sobre les característiques de cada un i intercanviar experiències amb gent, amb la mateixa afició.

Un cop sortim de la Moixina, anirem amb cotxe 10 minuts i els deixarem en un aparcament, des d’on farem una excursió de 30 minuts fins a arribar al Parc de Pedra Tosca. Continuarem fins a l’antiga estació de ferrocarril de Codella, on menjarem.Ens endinsarem pel parc, per descobrir aquest indret nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions fetes pels nostres avantpassats fa uns 150 anys. Laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes resultat de l’extrema necessitat i tenacitat humanes per a modificar un territori d’una excepcional duresa.

En acabar la visita, tornarem a l’aparcament on tenim els cotxes i finalitzarem l’activitat, qui vulgues, realitzarem un refresc/cervesa a un bar pròxim.

Data :

22 de desembre de 2019

Programa:

  • 9:00h – Punt de trobada a Olot – Aparcament del Parc Nou, Olot.
  • 9:30h – Descoberta del Parc Nou.
  • 10:30h – Desplaçament a la Moixina.
  • 11:00h – Descoberta de la Moixina.
  • 13.00h – Excursió de la Moixina a Parc de Pedra Tosca.
  • 14:00h – Dinar a l’antiga estació de Codella
  • 15:00h – Visita Parc de Pedra Tosca
  • 17h – Fi d’activitat

 

Dificultat:

Molt fàcil | Duració de l’activitat: Dia sencer | Edat recomanada: A partir de 12 anys

Què he de portar?

  • Calçat adequat (botes/sabates de muntanya).
  • Roba tècnica i transpirable.
  • Roba d’abric i impermeable (segons època de l’any).
  • Càmera fotogràfica (càmera reflex, compacte o mòbil).
  • Binocles (recomanat).
  • Menjar i aigua per passar el dia.
  • Protecció solar (crema i gorra).

Què inclou?

  • Guia titulada del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’Accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou?

  • Transport
  • Àpats

Preu :

  • euros

Per a consultes i/o inscripcions :

https://www.urianguies.com/contacto

 

Text i Fotografies : URIANGUIES , Oriol – Ramon Solé

Guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga :  Dora Salvador

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola