Molí de Llobateres de Sant Quirze Safaja

El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu , la font Tubal, que neix just al costat.
  • Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
  • És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l’any 1328 l’arrendava un cert Arnau Flequer.
  • Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament.
  • A partir del 1486 s’hi estableixen emfiteutes.
  • També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
  • El mas, datat l’any 1694.
  • La documentació existent parla de molins, en plural.
  • L’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l’inferior s’hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas.
  • Inicialment era un molí fariner.
  • Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament.
  • Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:

Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.

Fotografia: Viquipèdia

La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:

Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.

Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.

Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Molí de Llobateres, va ser declarat  en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text: Ramon Solé

Fotografies : Varies procedències

Una ullada fora de Catalunya : La Font d’Oliver de La Vilavella de Castelló de la Plana

La Font d’Oliver està situada en l’extrem oriental de la Serra d’Espadà, Comarca de La Plana Baixa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es c-2.jpg

Aquest és un magnífic mirador des d’on veure la Plana de Castelló.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-7.jpg

Al ploure en les últimes setmanes d’Abril, en aquesta zona 95 mm, va fer augmentar considerablement el seu cabal.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d-2.jpg

Podem veure aquesta font en el enllaç al video de Youtube :

Text I Fotografies : Jordi Mig

Adaptació al Text : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Padrí de Hostalets de Bianya – La Vall de Bianya

Per visitar aquesta font coneguda com del Padrí, us cal sortir d’Olot per la carretera N- 260,

entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,

i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot vent indicat per cartells,

us cal seguir fins un pal informador on indica que esteu al lloc que hi ha que dirigir-vos a peu a la font situada a prop de la riera de Sant Salvador.

De lluny veureu entre arbres una caseta, es un bon punt de referencia,

donat que si seguiu a poques passes hi ha la Font del Padrí.

Es troba adossada a la paret del marge del bosc.

Es una font que surt d’un tub, generosa amb aigua,

Aquesta cau a nivell de terra

i un petit regueró la porta a la riera.

A uns metres mes a vall, de la paret surt una segona font, que es un senzill tub.

Sobre de la Font del Padrí, te una Imatge de la Verge i el nen Jesús.

Disposa d’un petit seient de pedra a un costat.

Es un lloc bona part de l’any fresc i ombrívol.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres urbans – Els dos Eucaliptus centenaris del grup de Montserrat de Terrassa

Els dos Eucaliptus centenaris estan en el Grup de Montserrat, concretament en el carrer de  Badajoz i al costat de la vinguda del Vallès de Terrassa.

Són dos grans Eucaliptus que estan un al costat del altre,

que es destacant de la resta d’arbres del carrer Badajoz, per ser alts i de bon brancatge.

Creiem que gaudeixen d’una bona salut.

Es considera uns arbres més antics d’aquesta barriada de Terrassa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-05-05-19.17.31.png

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Rasola i Google

La Resclosa i Canal de l’Ametlla de Casserres

La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,

situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.

Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.

Us presento la seva historia:

Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.

Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.

Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.

Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.

El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.

El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A

La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.

Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,

a torre de l’amo, i l’església.

Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;

i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896

i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vista-4.jpg

Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.

Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,

fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.

Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.

Arribareu a la caseta de control de la canal.

Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.

Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,

tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

El Pou de can l’Oliva de La Vall de Bianya

Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,

i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,

us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.

Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,

una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Carros de foc – Ruta de Muntanya

Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.

El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:

La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.

Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.

No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.

El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.

La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.

L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.

Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.

Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.

Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.

Els refugis són:

Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties

Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí

Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes

Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca

Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot

Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici

Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera

Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú

Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.

Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Us passo informació d’aquest gran Parc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aig%C3%BCestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici

Per realitzar la Ruta de Muntanya de Carros de foc, us recomanem que ho feu sempre amb un guia professional.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé / Urian – Guies de Muntanya

Una ullada fora de Catalunya: Laguna del Cañizar de Villarquemado en Teruel

La Laguna del Cañizar es una laguna que hay en la fosa de Jiloca al oeste de Villarquemado, entre el término municipal de esta localidad y el de Cella.

Fue desecada casi por completo entre los años 1729 y 1732 en un proyecto dirigido por Domingo Ferrari y actualmente está en proceso de recuperación.

Antes de que la desecasen ocupaba una superficie de 11,3 km² y tenía una profundidad máxima de 2,8 m.

Para más información podéis consultar a :

http://xiloca.org/xilocapedia/index.php?title=Laguna_del_Ca%C3%B1izar_(Villarquemado)

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Planells de Sant Ferriol

Des de Besalú agafareu la pista del Santuari de Sant Ferriol, on hi ha la seva Font, que fa uns dies us vaig descriure.

El camí esta ven indicat per cartells que us farà fàcil arribar-vos a la Font de Planells.

Tot passant prèviament per el Sagrat Cor en Puig Cornador, més tard el Coll del Bruc, fins arribar l’encreuament de camins conegut com del Turó de les Ofrenes,

des d’aquest punt, arribareu per una acceptable pista a la Font de Planells.

La Font en sí, esta tancada per una porta metàl·lica.

Disposa en front seu d’una taula i bancs de pedra per fer un àpat.

Es un lloc molt ombriu i fresc tot l’any.

En un costat  hi ha un monument per retre homenatge als maquis assassinats. Podeu saber més a :

Acte Homenatge a Joan Panyella, Ramón Solsona i Àngel Moreno

Si anéssiu a l’Ermita de Sant Fruitós podreu

veure un paisatge magnífic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador