De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Catalunya, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada en Rambla Just Oliveras en el numero 18, de l’Hospitalet de Llobregat, es iguala a la de Canaletes, però amb l’escut de la ciutat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El punt de partida es des del centre de Sant Antoni de Vilamajor, on podeu seguir la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobareu marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut.
Tot surtin pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases que passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,
ara seguiu un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern
i mes tard creuareu per una passera la Riera de Brugueres.
Aquests llocs són humits gracies el bosc de ribera amb arbres típics com el verns, pollancres, àlbers, lledoners,
I passareu per llocs que predomina el pi i l’alzina.
Es de fet un recorregut planer entre camps i vegetació.
Podreu també, anar per altres camins a prop de masies,
tot seguin indicacions dels cartells que hi han
i us podent portar a Llinars del Vallès o a Cardedeu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ficha Técnica
Autor : Miguel Ángel Guerra
ISBN: 9788487319488
Editorial: Diputación de Cuenca
Fecha de la edición: 2000
Número de la edición: 1ª
Nº Pág.: 239
Idiomas: Castellano
Precio : 14,28 €
Resumen del libro
Las fuentes siempre han sido buenas compañeras de los hombres. Han saciado su sed, han dado de beber a su ganado, y han refrescado sus resecas tierras haciéndolas fértiles y productivas.
La frenética carrera por la modernidad y el progreso han puesto en jaque al mundo rural y todo lo que con él se relaciona, incluidas las fuentes.
La diputación Provincial ha apostado por recuperar y conservar los vestigios de nuestra cultura tradicional, y para ello el primer reto que nos plantea es saber con que contamos.
Este libro dedicado al Río Cuervo, es el resultado de un trabajo de inventario y catalogación de las fuentes y manantiales de la provincia. Es el primero de una serie que tiene por objeto cubrir la totalidad de la geografía provincial.
Recull del Llibre : Ramon Solé
San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.
Us passo la seva historia:
Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.
En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.
Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.
El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.
Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.
En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.
San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.
L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.
Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :
Aquesta font amb els anys havia pràcticament desparagut.
Recull de dades: Fonts de Collserola
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
Les palmeres del parc de Can Mercader està format per un grup de 31 palmeres, són altes i esveltes, amb els troncs cilíndrics i llisos, que formen curiosos dibuixos i estan rematats al cim per una corona de fulles.
Cal destacar dues classes diferents de palmeres, de Canàries y les de washingtonias.
Una alçada excepcional, la seva edat notable, la seva bellesa i elegància, el seu exotisme i el fet de tractar-se d’un grup nombrós són els elements que conformen la singularitat de les palmeres del parc de Can Mercader.
Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera
i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.
En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.
El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,
dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.
Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,
un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació
i pels hàbitats aquàtics que ofereix,
especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.
La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.
Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Ja comença la primavera, és el moment de plantar als nostres horts les varietats d’estiu.
És un bona moment de sembrar : tomàquet, pebrot, albergínia, carbassó, cogombre, enciams, endívies, escaroles d’estiu, naps, xirivies, remolatxa, pastanaga i maduixeres.
Tenim una varietat per collir : coliflors, cols, espinacs, bròquil, faves, i patates primerenques.
Durant la primavera també s’ha de vigilar les plagues i posar-hi fre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.
Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,
sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.
Un tub metàl·lic penjat per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,
era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.
Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124,
al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada
i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.
Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :
http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU
Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.
Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Arxiu Rasola i Google
I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila
fonts naturals, aigua, muntanya i més 