El Pantà de Vallforners de Cànoves i Samalús

vista-general-3Us vaig descriure en l’article : “Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners “ del dia 04/03/2015,dscn7724_01 com des del centre del poble, és pot anar caminant per la vora de la riera fins el Pantà.dscn8147_01Pels que vulguin anar amb vehicle propi, podeu des de l’església de Cànoves continuar amb el vehicle fins a trobar l’aparcament on una cadena ens indica que no està permès continuar i caldrà deixar-lo i seguir a peu des d’aquest punt.vista-de-la-vallEl camí és ample,  per ho, fa forta i llarga pujada fins el Pantà.vista-parcial-1Aquest Pantà, fou construït entre el 1985 i el 1989, per tant, és pot considerar modern.vista-del-murSituat entre la Serra dels Palestrins i la Serra dels Sembradors, en un costat  del Montseny , dins del Parc Natural, amb una superfície de 12,5 Km2.a-mapa-de-situacioL’embassament pot acumular 2.300.000 m³ d’aigua.vista-general-2Caldria destacar, com que està dins del Parc Natural, és va fer una bona obra d’ingeniària, el mur en la seva part exterior, esta camuflat amb rocs i pedres i vegetació, per mitigar l’impacte ambiental.mur-exteriorEl mur interior, també hi ha pedres petites, en aquest cas, sense vegetació.mur-interior-1mur-interiorTrobarem un ample desguàs en un dels costats del mur.desguas-1desguas-3En aquests últims anys la manca de pluges fortes i continuades al Montseny ha fet que el Pantà de Vallforners, hagi estat vaig mínims de cabal.vista-general-1Des del Pantà, podem fer nombroses excursionsvista-parcial-2, com seguir el camí que el voreja fins la casa de Vallforners, pujar fins el Castanyer del Cuch, entre altres molt mes llargs com pujar a la Calma.dscn7745_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

El dia 1 de Juliol de 2017,  serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola  :           Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Que és la Ronda Verda?

La Ronda Verda és un circuit senyalitzat de carrils i camins forestals  que travessa els grans sistemes urbans i naturals de la comarca del Barcelonès.Es tracta d’un itinerari d’ús principalment esportiu, lúdic i també, turístic, que compta amb una longitud aproximada de 72 quilòmetres,i transcorre pels municipis de Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet; així com Esplugues de Llobregat i Montcada i Reixac.Al llarg del seu recorregut s’hi configuren trams clarament diferenciats, com :

Travessa espais amb característiques i particularitats diverses, tot combinant trams en zones urbanes com trams en àrees naturals i forestalsL’itinerari forma un corredor verd que connecta i relliga parcs urbans, equipaments i zones naturals, regentats per cada Municipi local, Diputació i Generalitat de Catalunya.El recorregut es pot iniciar des de qualsevol punt del seu traçat, tot aprofitant la xarxa bàsica de carrils bici dels mateixos municipis, o les connexions disponibles amb la xarxa de transport públic metropolità.La Ronda Verda també està connectada amb la xarxa de camins i itineraris de més gran recorregut com a GR., PR., i altres recorreguts locals.En aquests trams, hi ha cartells indicant que estem en la Ronda Verda i on anirem si el seguim, son tant d’anada i tornada per el mateix lloc.En zones urbanes te el seu lloc o carril reservat per les bicicletes i al seu costat per el vianants, qual cosa significa precaució per les dues parts per evitar accidents.En muntanya o llocs forestals, generalment son camins prou amples, la convivència es mes diversa, com a ciclistes, excursionistes, gent fent fúting, a cavalls …i fins i tot, encreuament amb vehicles, cal extremar molt mes la precaució.!Hi ha una avantatge important,  en zones urbanes disposem de servei públic, metro, tramvies, trens… això en facilita el nostra moviment en les ciutats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El dia 1 de Juliol de 2017,  serà el dia de la data d’Inici del nou Blog Rasola  :           Terra, Aigua i Racons

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Avui destaquem : La Font Vella i la Font Nova de ca l’Andreu del Figaró

Si sortiu del Figaró direcció nord per l’antiga carretera coneguda com la de Ribes, us trobareu a ma dreta la masia  i a pocs metres La Font Vella de ca l’Andreu, està adossada a la paret i a peu mateix de carretera.És una de les Fonts mes baixa de nivell de Figaró.La seva construcció, a peu d’un xiprer, es una obre quadrada no massa gran, feta amb totxanes i recoberta de ciment, amb un tub en la part frontal on l’aigua cau al terra, no disposa de pica.

Any 2011 – Arxiu Rasola – La Font tenia un bon raig d’aigua

Actualment  i des de fa temps, no raja aigua d’aquesta Font.Davant mateix, a l’altra banda de la carretera, hi ha la Nova Font de Ca l’Andreu, la seva aigua és de xarxa municipal. Amb la seva construcció, és va voler donar aire modern i preservar en aquest lloc, l’existència d’una font.Amb els anys, podem veure que l’han pintat de diversos colors i s’ha fet alguna modificació per on hi ha l’aixeta.

Any 2008 – Arxiu Rasola

Any 2011 – Aerxiu Rasola

Un cartell, ens fa referència que “ l’aigua és un bé escàs que no es pot malbaratar “

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies Antigues : Arxiu Rasola

Informació sobre el nou blog Rasola : 

                   Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Avui destaquem : La Font de la Salamandra de Collserola

La Font de la Salamandra, es podria dir, que és una de les Fonts que està situada en la part mes alta de la Serra de Collserrola.Un dels camins per anar-hi, una vegada esteu en l’Hotel Florida, es baixar per un camí del costat d’un mirador cara el Vallès; aquest camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altra camí on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, a part dels cartells, ho sabreu per un gran Plàtan que està situat al costat  de la Font.Cal baixar uns esglaons de fusta per arribar-vos a La Font de la Salamandra.Del llibret “Fuentes en las Montañas de Barcelona” de X.Coll dels anys 50 del segle passat, en trèiem la descripció de com arribar a la Font de la Salamandra :

“En el barranco que se inicia en la vertiente norte del Tibidabo, detrás del Hotel Florida, y cercana del antigua atajo a Cal Borni a Sant Cugat del Vallés, se encuentra esta antigua y popular fuente, que mana 1 litro por minuto. Ha perdido mucho de su antiguo renombre”.

Any 2011 – Arxiu Rasola

Efectivament, pel camí hi passant molts excursionistes i ciclistes, actualment, poca gent si para a passar una estona a la Font.En els últims 60 any, la sequera ha passat factura a la Font, ha passat per èpoques que la vegetació s’ha estes per la petita explanada que disposa, i també, pintades i deteriorament en general.

Any 2011 – Arxiu Rasola

Actualment, esta en un estat acceptable, recuperat no fa masses anys, disposa del dos brocs, el central esta sec i l’aigua aniria a una estructura per posar les garrafes; el segon broc disposa d’un rajolí d’aigua que cau directa a una pica semi-circular.En la placeta s’han plantat arbresi disposa de dos seients, un al costat i un altre front la Font.Un lloc ombrívol i tranquil per poder fer un àpat o una estona de descans !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies de 2012 : Arxiu Rasola.

Informació sobre el nou blog Rasola : 

                   Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Arbres : El Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola – Barcelona

Un dels camins per anar al Plàtan de la Font de la Salamandra de Collserola, cal que una vegada esteu en l’Hotel Florida, baixeu per un camí del costat  esquerd d’un mirador que dona el Vallès. Una altra referencia,  és que el camí de terra està a prop del piló que regula la circulació de la carretera de Vallvidrera i que va al Santuari del Tibidabo.Fa una baixada pronunciada i amb força pedregam, us cal anar amb precaució de no caure, fins arribar a un camí ample, allí pel camí de la dreta passarem a la basant del Vallès.Un indicador ens informa d’un altre camí que teniu de prendre, on als deu minuts trobareu la Font de la Salamandra, allí està el seu gran Plàtan.Se’ns fa difícil poder fotografiar tot el Plàtan sencer, donat la seva altura. Cal destacar, les seves gruixudes branques, si el mirem, son com tres plàtans sobre el principal.Es veu amb bona salut pràcticament tot ell. Està en un lloc ombrívol i amb molta humitat tot l’any, en la capçalera del Torrent de la Salamandra.Està com si fora un vigilant  permanent sobre la mateixa  Font de la Salamandra, en un espai molt tranquil que us recomano anar.

Demà us presento la Font de la Salamandra !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació sobre el nou blog Rasola ;  Terra, Aigua i Racons

 La data d’Inici serà el dia : 1 de Juliol de 2017

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

Llibre : Flors dels Pirineus

Autors : HERNÁNDEZ CARDONA,ÀNGEL MANUEL, ALTIMIRA NOGUERO,JOAN

Editorial : FARELL

Any : 2016

Ref. :  9788492811724

Import : 17 euros

Dades :

El recull i estudi que aquí oferim de 170 plantes amb flors ens dóna una idea de la gran biodiversitat dels Pirineus i també ens permet copsar la bellesa i l’encant d’aquestes flors.

De cadascuna s’inclou una fotografia, es fa la descripció, s’indica dades generals.

 

Recopilació : Ramon Solé

Com era la Font de Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès ?

Va ser en el seu moment La Font de Sant Esteve del Coll, molt importat i abundosa. 

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

Important, donat que molta gent de les masies de les rodalies contaven amb ella i moltes dones anaven a rentar-hi la roba a la bassa.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

Abundosa, donat que provenia d’una mina, i donava l’aigua a una Font i Safareig.  Aquest estava mig a dins d’una estructura d’obra en forma de semi – circumferència. En un costat hi havia el tub de la Font.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

La Font de Sant Esteve del Coll, van fer-la desaparèixer amb les obres de remodelació general a l’any 1986, tant per consolidar l’església  de Sant Esteve, com per modernitzar el Cementeri que esta al seu costat i sobre tot, per fer un ampli aparcament.De fet, feia molts anys que d’aigua no en sortia, estava totalment seca i abandonada, tal com em vist en les fotografies d’arxiu Rasola.

Font i Safareig – Any 1985- Arxiu Rasola

la Font actual d’aigua de xarxa, al costat de l’escales o petit auditori allí existent.És pot arribar, per la carretera BV – 5103, a l’arribar al coll, cal agafar i seguir els indicadors per una bona pista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

La mina del Socau del Figaró

Des del Figaró teniu de seguir la carretera asfaltada que us portarà a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb vehicle o a peu podreu anar-hi.A partir d’aquest punt, és millor continuar a peu l’ara pista ampla de terra, al poc trobareu una cruïlla de camins, el de l’esquerra va cap a l’ Escola de Natura; vosaltres agafeu la pista de la dreta i passareu per can Matamoros; arribats a la cruïlla de Can Dosrius , seguiu el camí de la dreta que aviat creua la riera de Vallcarquera  i tot seguit deixeu els senyals del PR C-33 que continuen per una bona pista muntanya  a munt cap a direcció a Sant Cristòfol de Monteugues i a La Garriga.Cal que agafeu el camí que va fet una certa pujada tot paral·lel a la riera. En uns quinze minuts i a la vostra dreta haureu arribat a la Mina de Socau, situada en un revol a la dreta i a peu de muntanya.No confondre en una cova aquesta mina, va tindre un període curt d’explotació, des dels anys 1880 fins al 1895, donat aquest període tant curs, la Mina de Socau, tampoc no és massa gran.Va ser una explotació de magnetita, òxids de ferro i granats.En l’actualitat, si mireu d’entrar aneu en molta cura, per possibles despreniments  interns i que hi ha un gran bassal d’aigua en el seu interior.Com a complement, i front mateix de la Mina, hi baixa un corriol uns metres a una explanada molt bonica i ombrívola on hi ha unes grans pedres que us podent fer de taula i seient.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Informació sobre el nou blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, data d’Inici 1 de Juliol de 2017

Benvolgut / da visitant, amic / ga, esteu a punt de conèixer un nou blog de RASOLA.

És dirà :                       Terra, Aigua i Racons.

Molts coneixeu el meu primer blog, en el que ara esteu :

                    Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes …

Us podeu preguntar-vos,  perquè dos blogs ?

Aquest s’iniciarà el proper dissabte dia 1 de juliol de 2017, vui que tingui un contingut mes de profunditat de temes, mes monogràfics, amb noticies de proximitat sobre la natura, l’Aigua o els molts racons que hi han a Catalunya.Donar a conèixer la nostra Terra, com a llocs, espais naturals,  entre molts altres temes.

L’Aigua serà present, amb abundància d’articles.També, farem espai en descobrir Racons, que podríeu tenir a prop i que no heu anat pots ser mai.Podeu accedir :

http://www.estimadaterra.wordpress.com

Espero que sigui del vostra a grat per poder així continuar en aquest projecte.

Fins el dia 1 de Juliol de 2017, dia de l’inici d’aquest Nou Blog :

                                               Terra, Aigua i Racons.

 

Salutacions, Ramon Solé

La Torreta – Repartidor d’aigua del carrer de Mestres Villà del Masnou

Aquesta Torreta d’Aigua esta situada  en el carrer de Mestres Villà, numero 46,  amb cantonada amb el carrer Capitans Comelles del Masnou. Es per subministrar aigua d’us particular.Disposa d’una porta d’accés, i com podem veure te una escala de ferro en la part final superior, on hi ha una segona portella.En el mur del costat de la torreta hi ha dos dipòsits d’aigua, que es van posar fa anys, per garantir l’aigua a la propietat.Podem apreciar un cert abandó tant en la paret com en la mateixa Torreta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé