Llibre : Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d’aigua

imperdibles_2_coberta-535x396Amb text i fotografies de Ramon Roura i Grabulosa

978-84-16567-02-7

214 pàgines

20,00 € IVA inclòs

Editorial garrotxina : Llibres de Batet

Categories: Guies d’excursions, Patrimoni natural Etiqueta: Els Imperdibles de la Garrotxatripa_1_imperdibles_2Dades :

Us proposem una manera diferent de conèixer la Garrotxa. Sigui estiu, amb l’objectiu de banyar-nos o de buscar ombres al costat de l’aigua, o sigui hivern, per gaudir de la tranquil·litat que desprèn l’entorn, els vint-i-tres recorreguts d’aigua recollits en aquest llibre us guiaran fins a una selecció dels millors salts i engorjats de la comarca.

Agata Losantos i Ramon Roure, autor del llibre 23 gorgues de la Garrotxa.

Agata Losantos i Ramon Roure, autor del llibre 23 gorgues de la Garrotxa.

Recull de la informació : Ramon Solé

Que és una Rasa ?

La Rasa o rasa , és una corrent fluvial de no massa dimensió i de curt tresat que dona a una riera o riu. No és en general de gran profunditat i de poca amplada. Així mateix, el seu cabal es casi nul o sols baixa quan plou.DSCN3540_01També, podem dir que en altres llocs és coneix com a, Sot,  Torrent, que de fet, és un afluent  d’un mes gran o que dona a una riera o riu.DSCN4857_01En molts llocs de secà, en trobarem moltes de rasa, com a El Pla de Santa Maria, i en varis municipis sobre tot de Tarragona.

Bona part de l’any, no portant aigua en el seu curs.CSCN3212_01La Rasa se les coneix pel seu propi nom, per exemple : rasa de la Font de…, rasa del Mas de…, sempre es pel lloc on neix o passa el seu tresat, també, podria ser un animal o arbre, com : la rasa del conill, la rasa del roure… o d’altres noms.DSCN2458_01Aquests noms s’han donat popularment en el seu llunya moment i figuraven primer en les cartografies locals i mes tard és van incloure en les oficials.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Llegenda del gran Estany del Vallès Occidental

En el Vallès  havia estat un gran estany. Les aigües que en sobreeixien queien pel costat de Sant Cugat del Vallès.DSCN6212_01Un dia un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó de punxa un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina, i per allí es va escolar tota l’aigua de l’estany.Imagen 011_01Les aigües anaren a parar a mar i la terra quedà seca. El darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs.

(Nota : Les Fotografies NO son de cap Estany del Vallès)

Joan Amades
Editorial Farell – Costumari Català

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Fideuer de Sant Sadurní d’Anoia

Per anar des de Sant Sadurní fins la font, ens cal agafar des de la Plaça del Pont Romà, l’Avinguda Catalunya, que entre camps va planejant fins arribar a un camí que ens portaria fins la carretera BV-2244, abans d’arribar-hi, ens caldrà agafar un camí ample que surt de la nostra dreta.Ft Fideuer - Bassa 2_01Aquest va a uns camps i conreus cultivats; a l’arribar a la tanca d’aquests, agafarem a l’esquerra un caminoi que ens portarà en poc temps a La Font d’en Fideuer.Ft Fideuer 1_01Aquesta font, te una construcció ven senzilla, d’una paret un tub dona l’aigua a una pica quadrada i d’aquesta va directament a la bassa de rec.Ft Fideuer- Bassa 1_01

Com a moltes de les fonts de Catalunya, era molt abundosa en el segle passat, actualment raja poc o no ho fa, i molta gent hi anava a recollir aigua amb garrafes…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font d’Abril de Santa Eulàlia de Ronçana, abans de la remodelació actual ?

Amb data 19 de juny de 2016,  us vaig presentar l’actual Font d’Abril de Santa Eulalia de Ronçana.DSCN5797_01_01En aquesta ocasió, voldria retrocedir en el temps i veure com era aquesta mateixa font en l’any 1989.

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

La ubicació es la mateixa, no així, la seva estructura que ha canviat notablement, podem apreciar que la font estava a dins d’una cavitat que s’accedia per uns esglaons; veiem en la fotografia en la part superior esquerra, on hi ha el broc, que dona aigua abundant a una pica de pedra quadrada i elevada del terra.

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

Al centre trobem una portella i mes a baix  a la dreta un seient de pedra.

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

A l’exterior una taula rodona amb seien de pedra , també, rodó.

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

Per últim, un detall, l’alzina de l’esquerra una mica torçada , encara hi és.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Any 1989 (Arxiu RASOLA).

Dites sobre el Temps al Setembre – 2 #

DSCN4441_01Al setembre tot el món sembra

Al setembre, carbasses

Al setembre, com a l’abril, o plou tots els dies o estàs que casi te rostigues

Al setembre, el mal temps és de témer

Al setembre, el qui tingué blat que el sembra

Al setembre, el vi està per vendre

Al setembre, o se secant les fonts o s’emporten els ponts

Al setembre, pluges i tronades al matí

Al setembre, vi per beure

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Boires de setembre, vent per sempre

Bon temps pel setembre, millor pel desembre

De l’abril al setembre sega l’herba

Del setembre a la tardor, torna la calor

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà

El fred de setembre, mata l’eruga

El setembre apaga les fonts i s’emporta els pontsDSCN5497_01El setembre bo és, si no plou en tot el mes

El setembre és bo, si del primer al darrer està serè

El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor

El setembre s’enduu els ponts, i fa suar les fonts

Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen

En mal temps, mai no es pot anar, però el setembre no es pot aguantar

En setembre cull i no sembresDSCN4464_01La bona fusta, per obrar, pel setembre l’has de tallar; per la lluna

nova talla la soca i per la lluna vella talla l’estella

L’agost la belluga i el setembre l’aixopluga

Pel setembre, el temps (o el mal temps) és de tema

Pel setembre, o s’asseca la font o s’enduu el pont

Per Sant Armengol, apaga el gresol; i pel setembre, torna’l a encendre

Pluges de setembre engreixen l’ovella

Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps naturalCAM01164_01Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra

Quan el setembre s’acaba, la font no raja

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra

Qui per la Mare de Déu de Setembre no té figues a assecar, poques n’assecarà

Setembre boirós, graner plorós

Setembre boirós, graner polsós

Setembre humit, molt vi, però aigualit

Setembre molt humit, molt vi, però aigualit

Setembre plovent, el mes de l’any més dolent

Setembre sense saó, collita sense braó

Setembre una vegada seca les fonts i l’altra arrossega els pontsCAM01337_01Setembre, tant de bo ho fos sempre, si fa sol; que si plou, no

Si la pluja, pel setembre, la terra banya, puja la baciva a la muntanya

Tot l’any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar

Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra

Valen més nuvolades d’agost que sol de setembre

 

Recull de les dites i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Vent i el gran dipòsit d’Aigua de Can Armet de Sant Cugat del Vallès

Can Armet és considera un dels edificis mes  modernistes i interessants de Sant Cugat.DSCN6682_01Tot el conjunt de la finca va ser dissenyat per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.DSCN6674_01I va ser construït els anys 1898 – 1899 i ocupa una àmplia parcel·la situada en l’avinguda de Gràcia, carrer Bergara i carrer Barcelona.DSCN6681_01On fa cantonada i en el jardí de la finca,  trobem un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i la Torre del molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.DSCN6675_01DSCN6678_01Aquests es van haver de construir l’any següent d’acabar la construcció de la casa, per la necessitat de proveir-se d’aigua i disposar-ne sempre amb el dipòsit.DSCN6676_01DSCN6679_01Son realment magnífics i molt ven conservats, en cara avui en dia son d’admirar.DSCN6677_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un curiós Pou a Campdevànol

DSCN6807_01Al sortir de Campdevànol per la carretera GI – 401, direcció a Gombrèn , una vegada passades les vies del tren, a poca distancia a la dreta, en un jardí obert d’una casa, hi trobarem aquest antic Pou.Ft Particula 1_01Deuria de ser d’una certa bellesa, llàstima que actualment no és conserva gaire be i no raja. Estava fet d’obra, en la part frontal i de darrera hi ha una arcada en la part superior, la resta una paret que tancava el pou i destaca en la seva part de davant una columna per cada costat, i a sobre un test en cada una d’elles.Ft Particular 2_01Per treure l’aigua era menester, agafar la maneta de la bomba i manualment fer-la moure fins que sortís l’aigua, per un broc corbat. Si ens fitxem en aquest broc, veurem un petit forat en la seva part superior, on és podia beure-hi a galet.Ft. particular_01Al seu costat, una bassa o safareig per l’ús particular de la casa.DSCN6803_01De fet tot el conjunta estava on deuria ser un jardí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de La Blada de Castellterçol, una Font amb encant !

normal_FontBlada_01Situats a Castellterçol, sortirem per la carretera BV- 1245 que va a la Granera, la deixarem  a l’arribar al carrer Sant Francesc, que fa una certa pujada, quan ja no hi ha cases seguirem per una pista ample de terra, (Cartell amb destinacions varies)Cartells 4_01 fins al coll, i on un com passat prenem un camí a l’esquerra que ens portarà tot davallant fins el torrent de Can Codina i abans d’arribar a la casa deixarem la font de Can Codina a la dreta , agafarem un camí algú mes estret a l’esquerra que en uns minuts deixarem per un estret i indicat amb un vell cartell que ens invita seguir-ho pel mig del bosc tot baixant al torrent.Cartell Ft Blada_01Ens cal no equivocar-nos de camí i seguir el principal, la vegetació de cop es transforma d’una forma màgica, en un lloc fresc, humit, amb una vegetació singular…Ft Blada 3_01Ja estem a prop de la Font de La Blada, seguirem pel costat del torrent que en època de pluges baixa ple d’aigua i forma alguns petits gorgs.Ft Blada 6_01Al girar un petit revol, veurem al fons i en la paret sempre verda la imatge de la Verge de Montserrat amb rajola, axó vol dir que em arribat a la Font de La Blada.Ft Blada 1_01Sols uns metres mes i… allí es troba sota una paret abrupta La Font, la constitueixen un conjunt de regalims d’aigua que s’escolen per les roques i han excavat amb els anys unes piques arrodonides on sempre hi ha aigua.Ft Blada 4_01La font principal,  te un recipient natural que l’aigua cau mes constantment , podem beure aigua gràcies que sempre hi ha un o varis gots per fer-ho.Ft Blada 7_01A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents,

Any 1988 - Arxiu Rasola

Any 1988 – Arxiu Rasola

es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona.

Any 1988- Arxiu Rasola

Any 1988- Arxiu Rasola

Any 1988 - Arxiu Rasola

Any 1988 – Arxiu Rasola

En un costat hi ha una taula i pedres formant com unes cadires improvisades.Ft Blada 5_01Tot l’any, aquest lloc te el seu encant, sobre tot a l’estiu, es molt fresc donat que toca poc el sol.Ft Blada 2_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Barranc de Sant Aniol – Sadernes, entre fer un bany o fer barranquisme …

Salt i Gorg de Sant Aniol_01Si partim des de Sadernes,  tenim uns llocs magnífics, tant per fer Barranquisme com per fer un bon bany a l’estiu o simplement fer una caminada.IMG-20160523-WA0004_01També, pels amants de la fotografia és pot fer unes molt bones  instantànies…amb els Salts, gorgs, paisatge, i recons entre roques i aigua.IMG-20160523-WA0003_01La ruta mes usual es iniciar a Sadernes i anar a  Sant Aniol d’Aguja després per Talaixà, tot tornant a Sadernes, a la llarg del camí hi ha cartells indicatius.IMG-20160523-WA0005_01Si resseguim part del riu Llierca, podrem trobar gorgs o banyeres naturals que son a la abast de tothom.IMG-20160523-WA0006(1)_01En la riera de Sant Aniol, podem destacar el Gorg Blau

Gorg Blau

Gorg Blau

i el Gorg de Sant Aniol, entre altres.IMG-20160523-WA0000_01Per a mes informació sobre l’ermita de Sant Aniol :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_d%27Aguja

IMG-20160523-WA0002_01Important  !!!, cal tenir molt en comte :

El descens de barrancs està regulat a l’EIN de l’Alta Garrotxa.

La pràctica del barranquisme està restringida a excepció del barranc de Sant Aniol i el de la Comella (Les Canals), on sí que es pot practicar amb una limitació de 10 persones / dia.

Per poder realitzar la pràctica cal omplir una sol·licitud i fer-la arribar a les oficines del Consorci de la Garrotxa.IMG-20160523-WA0001_01

Recull de informació, Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé