Dites sobre l’Aigua i la Pluja en el mes d’Agost

Publicat el 19/08/2016 per Rasola

Si plou per la lluna nova d’agost, plourà nou llunes seguides
Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most
Quan l’agost plora, la verdura és bona

Per l’agost, l’aigua del cel fa bona mel
Xàfecs d’agost, bolets en abundor
Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most

Quan no plou per l’agost, pateix el camp i pateix el bosc

Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
Sant Bartomeu (24 d’agost) aboca l’aigua per tot arreu

Recull de dites I Fotografies : Ramon Solé

Que és el Camí real o camí ral ?

Publicat el 18/08/2016 per Rasola

Camí real o camí ral, és el nom que es donava als camins públics principals abans de l’existència de les carreteres.

Per elles, és feia el transit de carruatges i dels “Traginers”, per anar d’una ciutat a un altra, per portar, tota classe de materials, aliments i el gel dels Pou de Glaç, per poder arribar el mes aviat a destí.

Segons el Diccionari Alcover-Moll :

“Prové per derivació fonètica de camí reial, referit als camins del rei, vies principals de comunicació a l’època medieval. En alguns casos, però, també podria relacionar-se amb ral, un arabisme present arreu dels Països Catalans que designava una finca, o fins i tot, amb camí rural.

El terme s’utilitza doncs per designar tota mena de camins majors i menors amb més o menys fonamentació documental.”Algunes de les actuals carreteres nacionals, és van fer coincidint o paral·lels en molts trams amb els antics camins reals o reials.Cal saber, els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava.Sembla ser que molts d’aquests camins foren construïts per presos condemnats a treballs forçats.En algunes poblacions com Mataró, Castelldefels, Cardona …, entre altres, existeixen carrers amb el nom del Camí Ral que en alguns casos designarien el pas d’aquest antic vial per la població.Us passo alguns antics Camins Rals a Catalunya :

En alguns casos, els camins públics eren propietat del monarca i gaudien de la seva protecció, tot i que per utilitzar-los s’havien de pagar peatges que es destinaven a mantenir-los i/o protegir els carruatges dels bandolers.A més, un reial decret de l’any 1848, deia que els municipis podien exigir als veïns d’entre 18 a 60 anys que contribuïssin a arreglar els camins en serveis personals o en aportacions pecuniàries.També, quan una persona important tenia que passar per un camí avisava i els camins s’havien d’arreglar i deixar-los a punt de pas.

Llibre sobre el camí ral de Vilafranca a Montblanc

Per últim, direm que s’han escrit llibres sobre els Camins Rals, llegendes i histories,sobre bandolers que atacaven els carruatges en aquests camins. També, és pot visitar alguna Fira dedicada als camins Rals, com la de Vilanova del camí.En els nostres dies podem participar amb les Caminades populars que és porten a terme en trams dels Camins Rals.Per tant, quan passeu o passegeu per un camí d’aquest, penseu que fa molts anys en rere, per aquí era com la carretera nacional dels nostres dies.

Text , recopilació de dades : Ramon Solé

Llibre : Fem Safareig

Publicat el 17/08/2016 per Rasola

Respon

Autor/a: Vidal i Vicedo, Agnès
Núm. de pàgines: 160
ISBN: 8499041744
Núm. EAN: 9788499041742

Il·lustració:

Fem safareig pretén donar veu a les dones que anaven als llavadors, perquè aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser quelcom semblant a les xarxes socials de l’època.

Els homes es trobaven al casino del poble i les dones, al llavador?. I pobre de l’home que s’atrevirà a rondar per allí !

Aquest treball permet conèixer de prop llavadors de gran bellesa, a la vegada que treu a la llum el testimoni d’una trentena de protagonistes i estableix un diàleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d’homenatge a tantes dones que carregaven cada dia amb una tasca tan feixuga com silenciada.

Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular – 2015 :

https://www.youtube.com/watch?v=2dHJg7iEPKY

Us passo l’enllaç, on l’autora explica el perquè d’aquest llibre :

https://www.youtube.com/watch?v=CZQAowv8WR8

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Poema sobre l’Estiu

Publicat el 16/08/2016 per Rasola

Respon

Ara és el temps d’estimar pels camins,

a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora

i a l’ombra dels vells arbres,

a les fonts mig perdudes,

allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers

a parlar de futbol i de dones,

havent sopat,

formant grup a l’escassa voravia

i veure com les noies

travessen el carrer abans d’arribar

i passen i s’allunyen

una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,

temps de cantar tot treballant

a ple sol,

oblidant el risc de les bastides,

oblidant l’esforç

i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes

i la senyora que porta guants blancs

per amagar els estralls del lleixiu,

a la tarda del diumenge,

per l’ampla carretera vorejada de plàtans

dient adéu-siau a tothom

amb un gran gest del cap

i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen

a la penombra de les entrades

i s’adormen sovint damunt la feina,

i és el temps dels homes que fan la sesta

al racó més fosc de la casa

a les tardes de sol,

quan als carrers hi ha un silenci feixuc

i fa una calor despòtica.

Ara és l’estiu,

l’estiu massís i una mica absurd

però intensament bell,

que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny

i que se’n va, també sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.

Autor : M. Martí i Pol

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni

Publicat el 15/08/2016 per Rasola

Per arribar-nos a la Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, un cartell indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV-5112, nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’AutopistaSeguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.La Font esta a l’altra costat de la carretera, el caminoi que baixa a la Font i Bassa , surt de sota de la gran Alzina de Can Valls.

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

En l’actualitat, i des de fa anys, no raja aigua en aquesta Font de la Pega.

Any 1988 – Arxiu Fotogràfix RASOLA

En cara podem veure el seient allargat de pedra, i per on sortia l’aigua, així com uns esglaons que ens portant a la Font – Bassa.De fet era en varis llocs diferenciats per on sortia l’aigua, un al costat del seient , un altra proper a la Bassa, i per últim,

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

el gran broc on donava a una petita pica i a les hores l’aigua passava a un petit safareig i la sobrant anava a parar a la gran bassa de dos compartiments.Fa uns mesos que s’han fet unes reparacions, neteja i pintat de la Bassa.Uns grans plàtans fan una bona ombra a l’estiu. El lloc a perdut molt del seu encant, al no arribar l’aigua, lloc on és feien Fontades.A pesar d’això, crec que és important destacar aquesta Font – Bassa de la Pega, per la importància que va tenir en el seu moment, que donava l’aigua per regar els camps pròxims.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Sagrera i el Manantial de Santa Helena de Cabrils

Publicat el 14/08/2016 per Rasola

La Font Sagrera, s’arriba accedint fàcilment per unes escales que surten del carrer del Torrent Roig o pel passatge de la Font Sagrera.El lloc es un petit jardí, la Font esta situada a peu de paret. Mes aviat és un pou, situat dins d’un cobert d’obra amb volta.Per treure l’aigua, calia fer moure la roda metal-lica per bombejar l’aigua.Llàstima que en l’actualitat no hi surt aigua.Aquesta, queia en una pica molt rudimentària, que encara podem veure.La font, en conjunto, esta prou conservada.

El Manantial de Santa Elena o Santa Helena, situat en el carrer Quatre Camins, és poc coneguda, estava aquest pou d’aigua picant a peu de la casa, s’omplien botelles en producció molt limitada.Com podem veure s’extreia l’aigua de la Font amb el bombeig d’una roda metàl·lica igual que la Font Sagrera.

Estat actual

El conjunt de la casa i manantial, esta pendent que l’Ajuntament l’enderroqui o faci un lloc o espai públic per a Cabrils.

Estat actual de l’edifici

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Vacances : Un Bany a la Riera de Merlès

Publicat el 13/08/2016 per Rasola

Respon

La Riera de Merlès, podríem dir que és casi un riu, per l’abundor d’aigua i per la seva llargada, donat que passa per les comarques de : Ripollès, Berguedà, Osona, i Bages.La Riera de Merlès, neix en els Rasos de Tubau, a prop de Sant Jaume de Frontanyà, per anar a desembocar al Llobregat.Amb la particularitat que en el seu curs va per indrets naturals i poc habitats.Hi ha llocs molt feréstecs, com gorgs, saltants i congostos, que ens invitaran a l’estiu a fer segurament un bany, axó si, amb precaució.Trobarem mes d’un saltant que podríem dir que és artificial, donat que son gracies a la preses d’alguna Resclosa, que en el seu dia portava l’aigua per una canal al Molí.D’aquest i molts en runes en trobarem durant tot el seu curs. Va ser una riera molt productiva en el seu moment amb els Molins Fariners i altres.Punt de partida de molts itineraris o rutes a poder fer, visitar ermites o Santuaris, anar a Fonts naturals, o poder fer un bon àpat en els Restaurants propers a la riera de Merlès.Descansar a un Càmping o Casa Rural de les rodalies… o en algun Hostal o Hotel de les poblacions properes a aquesta riera.Per últim, la riera de Merlès, te les seves pròpies llegendes, sobre Dones d’Aigua i Bruixes… hi ha rutes properes a poder fer…, us destaco la del Municipi de Prats de Lluçanès.Us passo un enllaç on podreu tenir mes informació de la Riera de Merlès.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Riera_de_Merl%C3%A8s

Si voleu fer un bany, recordeu :

Prevenció a un possible accident, respectar tot el Medi ambient, No fer foc, No tireu deixalles, bona convivència amb altres visitants de la Riera de Merles…. i gaudiu de l’estiu !!!…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

El Parc de la Trinitat a Barcelona, un Parc poc conegut…!

Publicat el 12/08/2016 per Rasola

El Parc de la Trinitat, esta situat en Via de Bàrcino, s/n en el Barri de Trinitat Vella de Barcelona. Podem arribar en bus o la Línia 1 del Metro.Es difícil haver projectat un Parc que és un pulmó verd al mig del Nus de la Trinitat.A part de la vegetació pròpia d’un Parc i d’una canal d’aigua, disposa de pistes esportives, de modelisme, i molt mes, com…la caseta de préstec de jocs pels nens, una zona de pícnic amb barbacoes i una àrea dedicada a horts urbans.Cal destacar el turó que presideix el parc amb abundant gespa,unes llargues rengleres d’arbres plantats de manera regular i el bosquet amb nombrosos pollancres a dalt de tot del turó configuren un quadre paisatgístic de gran bellesa, que ens fa que ens oblidem que estem dins d’un verdader nus i caos diari de vehicles passant constantment dia i nit…entrant o sortint de Barcelona, per aquest sector.Hi han dues escultures molt destacables en aquest Parc :

Els “Cavalls desbocats”, de Josep Ros (1993), un gran fris que retalla el perfil de 15 cavalls que corren salvatges sobre la gespa.

La “Dona dins l’aigua”, de Rafael Bartolozzi (1985), una figura femenina dins l’aigua, feta amb marbre de Carrara, envoltada de brolladors en forma de granotes.Es un parc que necessitava el barri i ara és per la gent del barri, que poden en especial passar un bon dia, jugant, passejar i menjant en la zona de Barbacoes.Us recomano que visiteu aquest tranquil Parc al Barri de Trinitat Vella… !

Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : La naveta dels Tudons i el Pou de ses angoixes de Menorca

Publicat el 11/08/2016 per Rasola

Respon

Avui us passo una llegenda molt popular a Menorca :

“ Dos joves que vivien molt prop de Ciutadella pretenien l’amor d’una pubilla que, amb la seva indecisió, no feia més que complicar les coses a aquells enamorats.

Com que no es tractava de resoldre a les males aquella qüestió amorosa, els dos pretendents decidiren que la seva habilitat resoldria el problema, i de mutu acord, es varen imposar realitzar dues obres importants. Un hauria de construir, amb pedres ben tallades, una naveta, i l’altre, només amb la força dels seus braços, hauria de foradar un pou. Qui primer acabés la feina completar l’edifici de la naveta o trobar aigua en el fons resultaria guanyador del repte i s’enduria com a premi la noia, que, mentrestant, cada nit, repartiria a parts iguals atencions i amorosies entres els dos pretendents.

Dit i fet, els dos joves començaren les seves obres. Un, abraonat, va començar a foradar les dures penyes del terra. L’altre arrencava pedres d’una pedrera propera, se les carregava a les espatlles, les posava ben col·locades tot formant l’estructura d’aquella estranya naveta.

La feina progressava cada dia. El jove del pou havia desaparegut ja davall la superfície del terra i seguí perforant la roca vivia, amb la il·lusió del premi que l’esperava. El seu rival, carregat amb els enormes blocs de pedra, guaitava sovint al forat i comprovava els progressos del seu company. Així un dia i un altre, sense aturar-se mai i sempre amb ganes renovades.

En el darrer viatge, carregat amb la pedra que acabava la naveta, va guaitar per donar-li la notícia al seu adversari. Des del fons li va arribar la veu alterada de l’altre jove:

No importa que l’acabis. He guanyat jo: acabo de trobar aigua!

Cegat per la gelosia, pres d’una gran ràbia incontenible, va aixecar la darrera pedra per amunt i la va tirar amb força a l’interior del pou. Una renou infernal, va sortir de les entranyes de la terra, on va romandre el jove que havia fet el pou.

De l’altre jove, mai més ningú no en va saber res.

Aquesta es l’explicació de per què a la naveta des Tudons hi falta una pedra.

Diuen que es troba en el fons del pou de Ses Angoixes, prop d’allà, però ningú no ha estat capaç de treure-la…”

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Sequera, calor, fort vent, imprudències … tot un combinat perfecte per tindre un Incendi Forestal

Publicat el 10/08/2016 per Rasola

Respon

Em arribar a mitjans d’Agost, i com molts altres anys, la sequera de mesos amb la forta calor, i si el dia es ventós i afegim alguna imprudència … aquí tenim un combinat que es pot transformar en un Incendi Forestal.Televisió i altres medis de comunicació ens adverteixen de no fer cap imprudència en el bosc o rodalies, no fer-hi foc, no fumar quan estem fent un passeig o caminada pel bosc o en el camp.Sols cal que us fitxeu aquests dies de com està la vegetació, mes que seca, arrugada, te una manca d’hidratació, no plou.Podeu també de fer una ullada a les rieres o torrents, trobareu que no hi baixa aigua o ven poca.Fa unes setmanes, principalment entre el mes de Juny i el Juliol, s’han segat tots els camps, alguns ja han preparat la segona sembra. Això, en cas d’incendi pot ser com un petit fre o retardant al foc.Pensem que tots i totes, estem obligats si veiem un incendi forestal, sigui petit o gran, cal avisar : al 112 , Bombers o Autoritats Locals. La rapida actuació pot evitar una verdadera tragèdia natural i de bens de les persones, un incendi no mira per on va…s’escampa per els camps, pel bosc, pot arrasar tot per on vagi, masies, granges, xalets, arribar al poble…, i pot fins hi tot segar vides.La prevenció és molt eficaç i important, tenir medis de vigilància, en torres i vehicles o medis mòbils.Si voleu fer una barbacoa hi ha molts llocs arreu de Catalunya , preparats a tal fi, així i tot, si es extrema la situació, és podent clausurar temporalment.Cal utilitzar les papereres i en molts llocs estratègics a prop del bosc i per dissuadir de fumar a la gent que el visita. trobarem uns sandres metàl·lics per depositar allí la cigarreta.Tots aquest consells que a la vegada son de sentit comú, es tenen de posar en marxa per evitar els incendis Forestals. A l’espera que arribi la tant necessitada pluja.!