Normes de civisme pels gossos o pels seus amos ? – 1ª Part #

DSCN2533_01_01Els amos i els seus gossos, es veuen obligats a recorre carrers, placetes i parcs de tots els municipis, jo diria que cada vegada n’hi ha mes gossos; i mes gent des de primera hora del matí fins a última hora i ja començada la nit, que van i tornen de/a casa, a fer una ronda per que un o varis gossos puguin trobar un bon lloc, per fer … les seves necessitats.DSCN4051_01A vegades tenim algun ensurt al caminar i notar que em caigut a una de les trampes que s’han deixat al terra…i no ens fa cap gràcia, a les hores ens recordem de qui te la culpa… i ens preguntem, serà del gos, del amo, del Ajuntament …DSCN4052_01Veritablement, molts Ajuntaments, han fet ordenances per poder mitigar aquest efecte, i que la gent, millor dit, els amos del gos o gossa, mirin de complir les normes tant bàsiques com lògiques.DSCN4169_01Amb cartells donat l’avís o aconsellant de que cal fer.

???????

???????

En altres ocasions, ens trobem amb avisos del que no es deu de fer i pot haver una sanció màxima, per part de les autoritats municipals del seu Ajuntament.DSCN4248_01Es ben curiós que la sanció pot ser diferent segons el municipi, mes o menys elevada, per tant no esta homologat.DSCN4261_01També, ens podem trobar en cartells que ens donant una ordre mes radical, la prohibició del gos/sa d’entrar en un parc, DSCN4450_01un jardí o espai determinat.

???????

No cal dir que per netedat i higiene, en recintes on hi han jocs infantils no si pot entrar amb un gos o gossa.

???????

Tot no pot ser negatiu, cal dir que alguns Municipi han inclòs unes ajudes als amos i al gossos per estar i conviure millor, aquets son uns recintes tancats destinats a realitzar les seves necessitats, d’aquest hi ha a molts llocs arreu de tot Catalunya.

???????

En aquest recintes alguns Ajuntamenst corren amb el càrrec de facilitar gratuïtament bosses per recollir les defecacions.

???????

i papareres especialsDSCN4249_01Així, com la periòdica desinfecció del recinte, posant en lloc visible la data de l’última operació de desinfecció.

???????

I també, uns espais amplis de molt de terreny per poder els gossos /gosses, corre i jugar entre ells i no necessàriament aquest lloc esta tancat, per ho si delimitat.DSCN3930_01_01Podem veure un d’aquests espais a Montornes del Vallès, proper al bosc. Així, com a prop de la llera dreta del riu Besos, en Montmeló.DSCN4168_01Des d’aquí faig una crida a que tots i totes les persones que tenim un gos /gossa, i jo mateix em sumo al llistat, siguem prou respectuosos i col•laborem en mantenir net, els espaís propis per els nostres animals, carrers, parcs, jardins, i en general, per on circulem amb el vostra animal de companya.DSCN2526_01_01Pot ser que així no caldrà tant de cartell recordant una normes bàsiques que tenim molt presents i a vegades molts no les compleixen …?DSCN5382_01

Text i fotografies : Ramon Solé

Caminada de Montmeló a Vilanova del Vallès per la llera del riu Mongent

La caminada que us presento avui, es molt planera i apte per tothom. Partirem de la població de Montmeló, de l’estació de tren de la Renfe, anirem per el carrer major, fins l’antic Hostal, allí veurem davant de la seva porta el Pou de l’Hostal, amb una maneta giratòria que al rodar donava aigua, ara es de xarxa pública.DSCN2498_01Tot seguit anirem per qualsevol dels carrer que van direcció a Montornès, cal creuar per el pont de la carretera que es on esta l’Aiguabarreig del riu Congost i el Mongent i allí mateix formen el riu Besos.DSCN2500_01DSCN2504_01Agafarem el primer trencall a l’esquerra que baixa a la llera del riu Mongent, al poc, i a una reconada del camí, hi ha la Font de Santa Caterina.DSCN2508_01DSCN2505_01Ara el camí es ample, amb una varietat d’arbres i vegetació pròpia de bosc de ribera.
Al poc, i a l’esquerra hi ha la zona de Pic nic de Casablanca amb taules i seients, que podem fer un mos i veurem a un costat un curiós tallat de trons d’arbres com si formes una figura no simètrica.DSCN2511_01Seguirem caminant, trobarem seients a cada costat del camí amb arbres que ens cridaran l’atenció.DSCN2515_01L’antre vora del riu, no es gaire bonica, ja que hi ha tot un conjunt de naus Industrials i una zona esportiva.DSCN2517_01En uns quinze minuts ja estem a Montornès, la zona coneguda com Torrent de les Vinyes Velles. A peu de camí trobarem uns cartells indicatius de Itineraris aconsellables a fer per aquesta zona.DSCN2541_01DSCN2521_01DSCN2568_01Al deixar Montornès, tot seguin paral•lels al riu, passarem diferents horts que deixarem a la nostra dreta.DSCN2545_01A poca distancia trobarem una bifurcació, la de la dreta passarà per camps de zona agrícola, per ho, nosaltres agafarem el mes de l’esquerra que va pel costat del riu.DSCN2547_01Uns metres mes hi ha un pont que ens permet creuar a l’altre llera del riu, nosaltres seguim el camí direcció Vilanova del Vallès.DSCN2548_01DSCN2552_01Ara, els arbres sols son d’un tipus, plàtans, mes o menys grans.DSCN2553_01En tot aquest camí cal que tinguem cura del pas freqüent de ciclistes a munt i a vall.
A la dreta. hi ha, la segona Àrea de descans que ens trobem avui, amb taules i seients, que podem fer una paradeta.DSCN2555_01Passem entre camp llaurat i el riu, es tot molt planer que es molt agradable caminar.DSCN2558_01Estem ja molt a prop de Vilanova del Vallès, tant sols seguirem uns quinze minuts mes i arribarem a la zona industrial i poc mes a la citada població.DSCN2561_01DSCN2562_01Per tornar, podem fer el mateix camí o be, resseguir fins Montornès, per un camí mes interior entre camps.DSCN2564_01Podem fer ho tranquil•lament el recorregut amb unes 3 hores d’anada i tornada.DSCN2574_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les llacunes de Can Morgat de Porqueres

IMG-20160115-WA0003_01Dades generals i una mica d’història recent :

“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.Pou Porqueres_01 Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.gxdfLes Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.kt_01L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.Banyoles Estany de Morgant_01 També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.DSCN3195_01Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”Estany Can Morgant 2_01
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.Banyoles Estany de Morgantdfgsgy_01
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé

El Parc Municipal de Torras i Villà de Granollers, amb mes de 300 arbres diferents

DSCN4045_01DSCN4064_01El Parc Municipal de Torras i Villà, és el parc central de la ciutat de Granollers va ser inaugurat el 1974,04-a40-002578_01DSCN4046_01 es tracta del parc més antic de la ciutat; amb una superfície total de 21.260 m², i més de 300 arbres de diferents espècies.DSCN4059_01DSCN4057_01Es tracta d’un parc urbà que gaudeix de grans espais oberts amb superfícies de gespa i camins de terra per on es pot passejar.DSCN4060_01DSCN4053_01La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats.DSCN4055_01DSCN4054_01A nivell estructural no s’aprecien gaires línies de composició del parc, tractant-se d’un espai que sembla ser dibuixat a base de formes orgàniques, que són els parterres, sense més pretensions que omplir el parc amb gespes i arbres.DSCN4049_01DSCN4048_01Per tal de donar intimitat al parc tot separant-lo del trànsit rodat, podem trobar gran quantitat de plantes arbustives envoltant el parc, així com arbres, en la seva gran majoria, de fulla persistent.DSCN4044_01Aquest truc compositiu permet donar al paisatge intern del parc un marc, un fons verd on recolzar les amplies vistes del parc.DSCN4042_01La idea de fer un parc botànic ve de lluny, de la mà del naturista Antoni Jonch i Cuspinera, que ja va proposar-ho a través d’una ponència al Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers l’any 1955. DSCN4038_01El projecte va quedar aturat ja que, encara que havia la intenció de fer un parc a la ciutat, no es sabia ben bé on.DSCN4037_01Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure.DSCN4030_01En els actes de la inauguració, es van descobrir dos monòlits, un amb una inscripció que homenatjava l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l’altre, amb una inscripció sobre la Festa de l’Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.DSCN4021_01

Acte d’Inauguració i breu història :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/18274/tot/granollers

DSCN4018_01No podem posar les fotografies dels 300 arbres aquí en el bloc, per ho si que podeu és anar a conèixer el Parc i admirar la diversitats d’aquests arbres i plantes que te.DSCN4039_01Recull de la informació i dades històriques, Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Pubill d’Ogassa

DSCN5127_01Sortirem d’Ogassa per la carretera que puja a l’ermita de Sant Martí de Surroca, tot passat per algunes petites barriades on abans vivien els miners i per algunes masies.
Uns 250 metres abans de l’ermita, a la nostra dreta i a peu de carretera està la Font de Can Pubill.IMG-20160306-WA0005_01Una tanca de fusta i amb cablejat elèctric, ens fa recordar que aquesta font està dins d’una propietat.
És una cisterna amb estructura ovalada que surt per un broc de pedra i dona l’aigua a una pica.
No es de gran cabal d’aigua i a vegades no raja.IMG-20160306-WA0002_01Ja que esteu tant a prop, podeu visitar l’ermita de Sant Marti de Surroca.
Per les rodalies d’Ogassa hi han moltes fonts naturals arreu del seu municipi que son fàcils de trobar.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El bosc de Can Deu, desprès de la gran ventada … la recuperació !

???????

Cartell que fa menció a la Masia i al Bosc

Viquipèdia, descriu el Bosc de Can Deu de la seguen manera :

Pins grans, llargs i centenaris

Pins grans, llargs i centenaris

“El bosc de Can Deu està format principalment per pi blanc, amb força roures alzines –sovint encara arbustius–, i destaca per la seva antropització i per la manca d’espècies de sotabosc. Això és degut principalment a l’ús social del bosc i a les activitats de lleure que s’hi practiquen. Existeix una zona de pícnic amb barbacoes i una zona d’aparcament a Sant Julià d’Altura.Hi ha un mirador des d’on es veuen la Mola i Castellar del Vallès.
També, surten diferents rutes per fer a peu o en bicicleta que corresponen al GR 97.”DSCN5257_01Era un bosc que en el seu moment va ser reivindicat per la gent de Sabadell per us i esbarjo de forma pública, donat que es volia convertir amb zona d’equipaments i cases.

Milers de pins, abatuts per el fort vent, tot un bosc arrassat, el Bosc de Can Deu a Sabadell

Milers de pins, abatuts per el fort vent, tot un bosc arrassat, el Bosc de Can Deu a Sabadell . Fotografia Diari Local.

D’axó, a passat temps i el bosc va aconseguir mantingues lo millor possible, fins una gran ventada produïda el 9 de desembre de 2014 al Vallès va deixar el bosc de Can Deu en un estat deplorable així com en altres llocs de la Comarca.DSCN5179_01Segons les primeres estimacions, mes 45.000 arbres d’aquest bosc van caure aquell dia.DSCN5258_01DSCN5252_01Podeu veure la noticia local :

http://www.radiosabadell.fm/Noticies/La-Fundacio-Antiga-Caixa-Sabadell-es-compromet-a-recuperar-el-Bosc-de-Can-Deu-devastat-pel-temporal-de-ventDSCN5254_01I podeu veure mes noticies de la destrucció del Bosc de Can Deu :

http://www.radiosabadell.fm/Noticies/El-bosc-de-Can-Deu-la-zona-zero-de-les-ventades-a-SabadellDSCN5256_01I durant l’any 2015 és va posar tothom en marxa per donar el començament per la Recuperació d’aquesta amplia zona afectada, i sobre tot crear el Nou Bosc de Can Deu.DSCN5250_01http://www.radiosabadell.fm/Noticies/Tot-a-punt-per-a-l-inici-de-la-reforestacio-del-Bosc-de-Can-DeuDSCN5267_01En pocs mes d’un any, se ha desbrossat, tallat i retirat la gran immensa quantitat d’arbrat caigut.DSCN5262_01DSCN5261_01I s’ha iniciat els treballs de plantar noves especies d’arbres, gracies a nombrosos voluntaris de moltes entitats i professionals que han aportat moltes hores per tornar a tindre un Nou Bosc a Can Deu.DSCN5263_01DSCN5264_01Tot molt ven planificat per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, gestora de la conservació d’aquest patrimoni natural que tenia i … millor dit, encara este !DSCN5265_01DSCN5266_01Des d’aquest Bloc, una vegada mes volem donar a conèixer una realitat, i no sempre es bona, en aquest cas els elements naturals van poder amb un Bosc mes que centenari, per ho, la voluntat de la gent que estima la natura, pot encara mes… !DSCN5273_01DSCN5274_01Pot ser que les imatges casi desèrtiques, ens facin esgarrifar i mes si ho havíeu conegut com era el bosc fa uns anys en rere… des de aquí us invito a veureu i participar si podeu en la seva recuperació.

Esperem que els nostres fills o nets puguin veure el bosc tal com era fa uns anys en rere ?

Esperem que els nostres fills o nets puguin veure el bosc de Can Deu,  tal com era fa uns anys en rere   !

Recopilació de Informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

El Formulari de Contacte del Blog de les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes…

CAM01052_01Em dirigeixo a tots i totes de vosaltres que aneu seguin aquest Blog, que teniu el Formulari de Contacte, per poder fer :

  • Els vostres comentaris referent a un article.
  • Per si voleu saber mes sobre una publicació i ampliar informació.
  • En cas de voler fer una rectificació, correcció, puntualització a un article.
  • Donar mes informació o dades sobre algun dels temes tractats.
  • Poder participar en aportacions d’un article i/o fotografies
  •  Altres…

DSCN5476_01No importa que un article faci temps que esta publicat, sempre es pot modificar i/o ampliar informació.CAM00873_01Us invito a expressar-vos a través del Formulari de Contacte, un cop que ho rebi, us donaré resposta.DSCN5551_01Prego que poseu totes la des de sol·licitades en el Formulari de Contacte !

Gràcies  a tots i totes per seguir aquest Blog.

Hem superat les 71.000 visites

DSCN5474_01Ramon Solé

Poema del Bosc

DSCN5353_01Al punt de mitja nit l’espai s’omplí de bruixes.
Són llurs pupil•les xiques, vermelles com maduixes.
En surt un reguitzell del fons de cada esquerda,vestides amb brials de teranyina verda.

Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna
com una fumarella dissipen la vedruna.
El vianant que es perd sent riallades d’ossos.
Si no fugís de por, cauria fet a trossos.

Les bruixes, mentrestant, s’encalcen afollades
rostos avall i cerquen les aigües encalmades
dels gorgs, d’on a les vores, horribles es despullen.
Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.

De ventre amunt es baten per sobre les onades
les filles de la lluna. Són velles i xuclades
com un manyoc d’arrels. Els caires de llurs nines
mostren el brill metàl•lic d’unes fulgors felines.DSCN5359_01

Els pits sacsejarien, a cada sotragada,
com pellingots inútils. La dura carcanada
dels geps apunta sota la pell tivant i dura.
El nas inversemblant, ratat de corcadura.

Les galtes enfonsades. La llengua viperina
sortia de les goles com una llarga espina.

Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,
però bell punt la nova claror del jorn esguarda,
s’encalafornen súbites en llurs cataus de roques
i àdhuc en les primes esquerdes de les soques
balmades, on serva cada una jaç i estable
i més d’un potinga que els receptà el diable.

Autor : Guerau de LiostDSCN5136A_01

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Llibret de l’exposició, Les Fonts : L’Aigua i els Homes. Collserola – 1992

???????

Portada

Del Maig a l’Agost del any 1992, es va portar a terme l’exposició , Les Fonts : L’Aigua i els Homes, en el Centre d’Informació del Parc de Collserola a Barcelona.CAM00840_01

Per aquest motiu es va editar un llibret explicatiu on es donava a conèixer el temes mes destacat de l’exposició.  I que ara us faig una mostra de les pagines :

???????

Un camí de l’Aigua

                                             ???????

300 fontsDSCN4326_01Fonts i convivència

                                  ???????

L’aigua arriba a les cases de pagès

???????

L’Aigua arriba als horts

???????

L’aigua arriba a les Indústries

                                           ???????

Feina de Talps

DSCN4330_01Es un bon recull d’informació de fa mes de 20 anys en rere…

???????

I que ara,  ja forma part de l’historia de Collserola.

???????

Text , recull de la Informació i dades : Ramon Solé