Es una Bassa artificial situada dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, carrer Cervantes i carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat d’aquesta Bassa Naturalitzada es crear un refugi de Biodiversitat.
En aquesta Bassa hi ha lliris, joncs, esparganis, on viuen petits animals i insectes diversos, com libèl·lules, cargols aquàtics, heteròpters, planaries i amfibis.
De fet es un conjunt de animals que ens permet viure sense mosques i mosquits en les rodalies de la Bassa.
No esta permès alliberar en la bassa cap animal, com peixos o tortugues.
Pot ser motiu de comprometre i perjudicar de forma important com a refugi de Biodiversitat.
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,
des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat que fa una certa baixada fins la Font.
Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.
L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.
L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,
a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.
Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,
En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.
Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos, sargantanes…
Si aneu per la tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…
Còmoda guia en format de paper plastificat desplegable, on es recullen totes les espècies d’amfibis i rèptils que viuen a Catalunya i illes Balears.
A cada làmina hi apareixen il·lustrades unes poques espècies a escala, incloent-hi, si s’escau, diferències entre sexes, juvenils, capgrossos, postes i detalls que ajuden al reconeixement al camp.
Els petits textos descriptius, i les icones amb informació diversa, faciliten la localització i identificació.
S’hi afegeix el nom científic i el nom popular en castellà i anglès.
Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.
En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.
Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.
Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.
Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).
Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.
La Llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha. amb un mirador instal·lat,
on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai.
És propietat de l’ajuntament de Porqueres, situada en el Pla de can Morgat,
l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina.
A l’estiu sol tenir un nivell molt baix.
A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.
Si han reintroduït espècies desaparegudes a la zona com la llúdriga.
Hi ha un Aiguat on es pot mirar i fotografies les aus, cal estar en silenci.!
En el costat esquerd de l’Aiguat,
podem veure el desguàs existent en cas de superar el nivell d’aigua establert.
L’últim article relacionat amb l’Espai Natura de can Morgat, serà el proper dilluns, el divendres, dissabte i diumenge, us oferiré els articles habituals.
Recull de dades : Museu de Banyoles i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Aquest llibre que ordena i passa llista als germans amfibis i rèptils que ens acompanyen malgrat anys i panys d’incomprensió i persecucions s’ha acabat d’enllestir el dia 2 d’octubre de 2009, en temps de tardor, essent el dia de l’Àngel de la Guarda, de sant Berenguer de Peralta i el que la meva mare, Anna Maria, emprengué el vol, al Prat de baix, a Santa Pau, després d’una llarga gestació assistida per companys i companyes; a tots els ha reconfortat la incerta, però decidida esperança que totes les espècies aquí citades ens acompanyin fins que el temps, fugisser com la serp, exhaureixi la seva presència com les granotes s’esvaeixen en el fred de l’hivern.
A Gallecs, el grup de les aus és el més conegut i nombrós, s’han fet diversos estudis d’avifauna que constaten la presència de més de seixanta espècies que hi nien, a més de les que hi són de passada durant les migracions.Si teniu paciència i cura de no fer soroll, us podeu posar als observatoris d’Aus de la Bassa de Can Benito i/o del Aiguamoll de Can Salvi,i amb una mica de sort, son moltes les aus a descobrir, com son :
Cogullada Vulgar, Bernat Pescaire, Ànec collverdXoriguer comú, entre altres…Curiosament podem veure cents de coloms volar en grup per els boscos de Gallecs, aquí es un verdader refugi de tot tipus d’aus.Pel que fa als mamífers, Gallecs presenta una diversitat d’hàbitats molt favorable a la supervivència i cria d’aquests animals, que moltes vegades utilitzen els boscos madurs per viure i alimentar-se.
Ratolins, talps…Pel que fa al regne dels amfibis, la vida i reproducció d’aquests animals es troba molt lligada als ambients humits de l’espai, cada vegada més abundants, com les antigues basses de reg per a l’horta recuperades, com son les Bases de Can Jornet, entre altres punts, com torrents i sèquies.
Els mes comuns son :
Gripau Comú Reineta…Ara en el bon temps podeu anar-hi amb una bona càmera fotogràfica per poder captar bones imatges de la fauna de Gallecs.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 