L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.
Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.
Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.
Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.
Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.
És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,
cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.
Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.
En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.
La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.
Sempre té gran quantitat d’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.
Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.
Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.
El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.
Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix
L’Aqüeducte esta a 1 km a l’oest del nucli urbà, al costat de la carretera de Sant Pere de Riudebitlles.
Us passo la seva historia :
L’abat de Montserrat feu construir l’aquaducte el 1721.
San Pedro de Riiudevitlles: “La población se abastece del agua de la rivera de Mediona mediante un acueducto construïdo en 1721 por el monasterio de montserrat, con los diezmos que cobraba de San Pedro de Riudevitlles, que perteneció a su jurisdiccion. (Enciclopedia Espasa)
L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és un aqüeducte amb un arc de grans dimensions a un costat i dos pisos de dos arcs a l’altre costat.
Es va construir per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l’aigua amb una profunditat d’uns 25 metres i una amplada de 80 m.
Els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central.
L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és una obra del municipi de Sant Pere de Riudebitlles inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
L’Aqüeducte del Castell de Clasquerí, no es conèixer exactament l’època de construcció, del qual avui dia se’n conserva un tros reformat,
i una Caseta distribuïdora d’aigua en les rodalies del Castell de Castellar, davant la masoveria.
Sembla que aquesta caseta repartidor i aqüeducte podria datar del segle XVIII,
portant aigua a través de canalitzacions des de la font Ureyensa citada l’any 1276, estava situada a l’esquerra del torrent de can Riera cap a la bassa situada davant del Castell de Castellar.
La Masia és d’època medieval, segle XIV, allotjament dels masovers del Castell de Clasquerí.
Actualment s’ocupen del manteniment del castell i de la producció agrícola de les terres properes.
Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès
L’Aqüeducte Cal Pla està situat en el Torrent de la Canaleta de Monistrol de Montserrat.
Us passo la seva historia:
Aquesta construcció està documentada des de principis del segle XVI (1530), però és possible que sigui anterior.
Duia l’aigua de la Font Gran als molins d’oli del palau Prioral i de Can Gilbert.
Es coneixia La Font Gran des del segle XIII como “la Resclosella”.
Font Gran
Obra d’enginyeria que consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 m. a 2’72 m. Els arcs estan sustentats per pilastres de base rectangular.
Destaquen els grans contraforts en les pilastres, que també són desiguals, així com la presencia de tres desaigües.
Es pot diferenciar dos trams, formant un angle amb el vèrtex en el molí de Cal Gibert. Una petita cornisa marca l’arrencada dels arcs en els pilars.
E.Solsona M. Julià – 1991 / Generalitat de Catalunya
L’Aqüeducte Cal Pla és una obra de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.
L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.
Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.
Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.
En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.
Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.
Per arribar-nos a l’Aqüeducte de Can Valls de Sant Celoni, ens cal que a la rotonda de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, ens dirigim tal com ens indica un cartell direcció a la Vall d’Olzinelles, on comença la carretera BV- 5112, la prenem, i un cop hem passat el riu La Tordera, girem a la dreta on quedent unes naus industrials. Al poc girem a l’esquerra i passarem per sota de l’Autopista.
Seguim uns quatre quilometres per la citada carretera, heu d’arribar fins el trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls, no seguiu per aquest camí, sinó que heu d’agafar el que passa per sota de la finca, just al seu costat.
En poc més de 200 metres arribareu a un camí a mà dreta flanquejat per una avinguda de 26 plàtans de dimensions formidables, allí trobareu el conjunt de la Font, bassa, el petit l’aqüeducte que ve des del Soc de l’Aranyant.
Cal retrocedir i seguir pel camí que rodeja la finca de can Valls. Just desprès d’un entrada de darrera per de darrera
hi ha un camí a l’esquerra, a poca distancià veurem que el creua per damunt l’Aqüeducte de Can Valls,
que porta l’aigua d’una mina que va a parar a una gran bassa front mateix dels jardins de la masia.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 