La Font del Canyo és la més fàcil d’anar-hi, donat que està dins el parc de la Font del Canyo, rodejat d’arbres, plantes i flors, a tocar del torrent Rissec, molt a prop de la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners.
La font queda per sota del nivell del terra, per això cal baixar unes escales que hi ha en cada costat de la font.
La paret de la font està decorat amb pedretes i emmarcat per una arcada de mig punt.
L’aigua surt abundant per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica semicircular.
Donat que l’aigua no surt potable, tal com indica un cartell, del broc s’han posat unes barnilles d’acer inoxidable que donen directament a la pica, on aquesta esta amb una tapa, evitant que la gent agafi aigua.
Antigament era molt apreciada i s’anava amb garrafes a recollir-ne.
La Tipuana tipu o acàcia rosa és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semi caducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m d’altura, resistent i de ràpid creixement. Les fulles son grans i de color verd intens.
S’anomenen fulles compostes perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt.
De maig a juny fa la floració. Les flors tenen 5 pètals desiguals (el central és molt més gros), arrugats i de color groc ataronjat.
Es troben agrupades en ramells que cauen amb facilitat.
El seu fruit és un llegum que porta soldada una ala membranosa.
Les seves fulles són compostes i de color verd esgrogueït.
L’època de floració de la tipuana és l’estiu.
És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places, carrers i parcs.
Es cultiva com a arbre ornamental, per la bellesa de la seva floració, en zones temperades d’Europa i dels Estats Units.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Totes les fotografies van ser realitzades en el Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat
Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final la seva mort.
El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.
També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.
Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,
i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.
En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.
Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,
començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,
amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.
Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,
en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.
Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:
Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,
De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!
És originari de les regions de l’est de la mediterrània. És l’espècie de l’Europa oriental del gènere Cercis.
Molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d’on obté un dels seus noms comuns, arbre de l’amor.
Us passo la seva historia :
És conegut com a “arbre de Judes” o “arbre de l’amor “, nom que podria provenir d’un antic mite que indica que aquest és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist.
Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa “arbre de Judea”, referit a la regió on es dona.
Descripció de l’Arbre:
El més espectacular d’aquest arbre és la seva floració a principis de primavera. Les flors, de color rosa intens i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d’elles neixen directament dels troncs més joves. Els fruits, de color marró fosc, apareixen a principi de la tardor i resten a l’arbre durant tot l’hivern, de tal manera que és possible veure’n les flors i fruits alhora en l’arbre.
És nadiu de la zona Nord i Est del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, Península Ibèrica, Àfrica tropical i Nord-amèrica.
A Catalunya i la Península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, expandint-se per la difusió de les seves llavors, i competint per l’hàbitat amb les espècies autòctones.
Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids.
Resisteix el fred, fins a -10 °C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l’entollament del sòl.
Les seves flors anuncien l’arribada de la primavera astronòmica, se sol produir entre mitjan març i els primers dies del mes d’abril.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Imatges del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat
A l’entorn del Castell de Rubí (Castell Ecomuseu Urbà) es va crear l’Arborètum, conjunt d’arbres i plantes bàsicament mediterrànies.
Va ser ideat perquè fora una representació dels arbres més destacats de la nostra vegetació de Catalunya, i de altres parts del món.
A la vegada, és un ampli espai verd dels que forma part els jardins del Castell de Rubí.
L’arborètum del Castell, una agrupació d’arbres i altres plantes de diferents tipus que s’han distribuït en l’espai de 5.641 m2 en funció del seu continent d’origen.
A més, es va crear una xarxa de camins per facilitar la seva observació.
Cal destacar, que es va portar a terme la primera Festa de la Primavera, inaugurada el dissabte, 19 de març de 2011.
Lloc ideal per fer una passeig, prendre el sol o llegir un llibre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 