En Milà en Itàlia, te canals navegables, però avui ens fitxarem en una antiga i petita canal,
passa pel costat d’antigues cases ben conservades i pintades,
a la llarg del seu recorregut, observarem que en part està cobert amb una teulada amb teules i fusta molt rústica,
i veurem que la gent ha ambientat aquest espai amb moltes plantes,
podem recorre’l pel seu costat per un del seus costats.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Oriol – Ramon Solé , Maria
Per anar-hi a La Gorga dels Soldats cal que us situeu a l’ajuntament nou de Castellfollit de la Roca, on hi ha la torre del rellotge,
cal seguir direcció al riu primer per un carreró, desprès passareu per uns horts, i per últim una zona de vegetació on girareu un xic a la dreta i baixareu fins el riu Turonell, on veureu la Gorga dels Soldats.
Aquesta Gorga no es massa coneguda, fora de la gent de la població.
Una vella canal s’emporta l’aigua.
Us passo informació sobre un accident mortal en aquesta Gorga:
El dia que es va fotografiar, baixava poca aigua, una llàstima que plogui poc… per bellesa.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Durant el mes d’agost cada dia una font
El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.
Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.
Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.
L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,
que a la vegada i per una canal desguassa al riu.
Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.
Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,
situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.
Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.
Us presento la seva historia:
Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.
Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.
Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.
Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.
El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.
El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A
La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.
Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,
a torre de l’amo, i l’església.
Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;
i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896
i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.
Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.
Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,
fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.
Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.
Arribareu a la caseta de control de la canal.
Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.
Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,
tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.
Recull de dades : Viquipedia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.
L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.
Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.
Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.
En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.
Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.
Us passo la llegenda d’aquest pont :
https://www.elnortedecastilla.es/segovia/leyenda-cuenta-acueducto-20190126190938-nt.html
L’any 1985 fou nomenat, juntament amb el centre històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fitografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Imatges antigues : Arxiu Rasola
A la Canal si accedeix per el camí del rec o camí del horts, d’un quilòmetre de llargada que proporciona aigua a unes 4 hectàrees que acullen uns 200 horts.
Altres dades del Rec :
L’antiga fàbrica paperera de can Surós va ser fundada l’any 1959. exteriorment presenta un aspecte ruïnós però disposa d’una estructura en bon estat, té dos nivells i consta de dues naus de planta rectangular, amb encadellats de fusta, grans finestrals i parets de pedra.
A fora, en un lateral, s’hi conserva el rec que havia servit per canalitzar l’aigua del Fluvià cap a unes turbines de generació d’electricitat.
Recull de dades : Ajuntament de Besalú i altres
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Fitxa tècnica :
Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL
Editorial: COSSETANIA
Any d’edició: 2014
Matèria Excursions Barcelona
ISBN: 978-84-9034-220-6
Pàgines: 144
Enquadernació: Rústica
Idioma: Català
Preu : 14,50 €
Sinopsi
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.
Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.
La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars totes elles molt senzilles i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.
També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.
Recull del llibre : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall de dos torrents, el de Vallparadís i el de Monner, amb una extensió de 395.500 m2.
Des de març de 2011 el parc es va completar totalment, ara disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final. És un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.
Te dos característiques principals, la gran varietat d’arbres arrelats en tot el Parc i l’aigua. Gràcies a les deus i fonts naturals
s’ha pogut dissenyar una canal, unes bassetes, la Bassa i no podem deixar de cantó el “Llac” o piscina municipal que funciona a l’estiu.
De fonts i deus d’aigua natural, abans de la creació del Parc, n’hi havia moltes en aquests torrents, les persones grans recorden que estava plens d’horts i s’anava a buscar l’aigua a les fonts.
Les fonts que queden actualment estan situades al Torrent de Monner.
Joaquim Verdaguer i Caballé, ens detalla en el seu Blog, totes les fonts que havia tingut aquestes contrades amb una explicació de cada una d’elles, us passo l’enllaç :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html
Ara, també cal ressaltar l’abundant aigua que hi ha en el Torrent de Vallparadis, i que dona primer a una bassa petita, generalment amb plantes aquàtiques.
Per una canal escalonada baixa a una basseta rodona i allí l’aigua se ajunta amb la procedent del Torrent Monner.
Per tant, no sols la frescor dels arbres, també, la Canal hi ajuda a mantenir la frescor a l’estiu,
amb trams a cel obert i en altres pocs que passa soterrat.
En algun punt, fins i tot, hi ha herbes que la fan més agradable a la vista.
La canal arriba a La Bassa fent un petit salt esglaonat d’aigua , és un lloc en el que amb el pas dels anys s’ha creat com un espai d’ambient natural, allí podem veure, depenent de l’època de l’any, diverses aus, algunes se l’han fet seu i hi viuen tot l’any,
com els ànecs collverd, amb váries famílies, així com alguna polla d’aigua.
Lloc ideal de peixos i de petits animals diversos…
Per últim, cal mencionar dins de tot aquest conjunt, el “Llac” o piscina municipal que esta a continuació de la Bassa, amb aigua tractada i clorada per un bon ús dels banyistes a l’estiu,
disposa d’una gespa molt cuidada i de tots el serveis necessaris,
així com un espai gran per pic-nic, dintre del mateix recinte.
En resum aquest Parc, està molt freqüentat per gent de pas, de passeig, amb gos/sa, fent fúting, caminaires, amb bicicleta, amb el nens i nenes que disposen de varis llocs amb atraccions infantils,
és un Parc per ha totes i tots.
Aneu i gaudiu !!!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.
Us passo la seva historia:
El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.
És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.
Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.
La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,
dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.
Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…
Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…
El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,
que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.
A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,
on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.
La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,
on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.
Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :
El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo la seva historia:
Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.
Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.
A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.
Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,
continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,
a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.
Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,
En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.
Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.
La Colònia Rusiñol és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Recull de dades : Viquipèdia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 