S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,
El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)
És de possible cronologia medieval i,
en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.
Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.
És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.
Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.
Fotografia: Albert Bosch
A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…
Recull de dades: Diba. i propi
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc
S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.
És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.
Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.
Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.
Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.
Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia
Cogulló de cal Torra es situa al nord del nucli de Castellfollit del Boix.
Per anar –hi cal fer-ho pel camí de Can Vidales, seguir pel camí de Castellfollit del Boix i seguir pel camí del Cogulló.
Es tracta d’un cim emblemàtic en aquest territori.
Tradicionalment ha estat un referent geogràfic, excursionista i polític.
Cada any per l’11 de setembre s’hi fa una trobada i es renova la senyera.
Hi ha construïda una caseta de fusta per facilitar els actes que es celebren en aquest espai.
També hi ha un vèrtex geodèsic, una taula d’acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics (actualment ja no es llegeix),
un petit oratori datat el 1990 on s’hi posa un pessebre per Nadal i un caixó de ferro per un llibre de signatures (actualment no n’hi ha cap).
De fet es un magnífic mirador amb vistes en totes direccions i especialment del sector de les Agulles de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).
Convent de l’ordre dels carmelites.
La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.
El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.
Com tots el diumenges avui us presento dos articles
Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera. A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .El camí fa un revol al voltant de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor d’ous podrits i sabor característic.L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.
El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 