Herbes remeieres i especies

Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.

Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.

Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.

Mes dades:

Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.

Espai dins del Convent destinat a despensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure carrer Santjoanistes de Valldoreix

El Roure esta en el carrer Santjoanistes, front del seminari de Terrassa, (antic convent),

S’alça just a la paret d’una finca en l’acera del carrer.

Us passo dades del Roure :

Espècie: Quercus faginea

Família: Fagàcies

Alçària: 9,5 metres

Altitud: 153 metres

Perímetre tronc a 1m.: 1,9

Perímetre soca: 1,9 metres

Amplada de la capçada: 13 cm

Forma de la capçada: Pendular

Numero de troncs: 2

Alçada ramificació: 1,2

Tronc gruixut, però no massa allargat,

se ramifica amb a dos branques grans i

d’elles altres més primes.

En general esta en bon estat.

Recull de dades: TotSantCugat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui fem una ullada fora de Catalunya : La Serra del Desert de les Palmes

La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).

Convent de l’ordre dels carmelites.

La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.

El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.

Text i Fotografies :Jordi Montfort

Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts de la ciutat de Mataró

Avui us presento tres fonts que son dins de la ciutat de Mataró, per tant son d’aigua de xarxa municipal :

  • Font monumental situada en uns jardins al costat del Convent de les Caputxines, en el carrer de l’Esplanada.
  • Font de la Plaça de Santa Maria (Front a la Basílica)
  • Font de la Plaça Gran (Mercat vell)Un passeig pel centre antic de Mataró podreu gaudir de cases, monuments i de Fonts.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat

El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església,  podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé