
La Font d’en Fargues és un barri del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Es troba al sud del barri d’Horta i al nord del turó de la Rovira, just entre la font que li dona nom i el torrent d’en Carabassa.

Històricament, aquest territori formava part del municipi de Sant Andreu de Palomar, agregat el 1897 a Barcelona.

La Font d’en Fargues (La Font) está situada en el carrer de Maurici Vilomara, 74 de Barcelona

A finals del segle XIX, les terres del Turó de la Rovira pertanyien a la masia de Can Pujol (més tard coneguda com a Can Fargues).

La propietat de les terres va passar a mans de Montserrat de Casanovas, que estava casada amb Pere Fargas i Sagristà.

En un dels seus vessants brollava de manera natural una deu d’aigua fresca.

Propietats químiques de l’aigua:
- L’aigua va obtenir fama ràpidament per ser de tipus oligometàl·lica i lítica.
- Els metges de l’època la recomanaven per a malalties internes, cosa que va atreure persones de tot Barcelona que acudien amb càntirs i garrafes a recollir-la.

L’any 1900, veient l’èxit de la font, la parella va decidir canalitzar l’aigua i embellir l’entorn per explotar-lo comercialment com a lloc de descans i lleure.

Van encarregar a l’arquitecte modernista Roc Cot i Cot el disseny d’una petita cova artificial de pedra per protegir el broc de la font, atorgant-li un aspecte místic i orgànic.

L’Ajuntament de Barcelona ha rehabilitat recentment aquest espai històric i ha recuperat la gruta modernista original

i el quiosc de principis de segle.

Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero