
Els Plàtans de la Plaça de la Font d’en Fargues són un dels conjunts d’arbres més emblemàtics i plens d’història del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Aquests exemplars centenaris de plàtans d’ombra (Platanus × hispanica) han crescut lligats a la popularització del barri i a la seva antiga tradició de berenadors i “fontades” (aplecs populars al voltant de les fonts) a cavall dels segles XIX i XX

Els arbres s’alcen a l’antiga Plaça de la Font d’en Fargues, que serveix com una de les portes d’accés naturals al Parc del Guinardó.

L’origen del paratge: L’any 1900, els propietaris de les terres (Montserrat de Casanovas i Pere Fargas) van decidir condicionar l’entorn de la seva deu d’aigua —coneguda per les seves propietats minerals— com un espai lúdic de descans.

El quiosc modernista: Al costat de la gruta artificial de la font es va aixecar un emblemàtic quiosc modernista, dissenyat per l’arquitecte Roc Cot i Cot, destinat a servir menjars i begudes als barcelonins que pujaven a la muntanya a passar el dia.

L’ombra dels plàtans: Els plàtans es van plantar precisament per guarnir aquest espai de lleure, oferint grans àrees d’ombra fresca molt preuades per a les taules de pícnic que omplien el recinte fins als anys 70.

Característiques i situació actual
Port i majestuositat: Gràcies a la humitat natural del terreny provinent de les antigues mines d’aigua de la zona, aquests plàtans han assolit unes alçades i uns perímetres de tronc imponents, destacant entre la vegetació urbana del barri.

Recuperació de l’espai: Després d’anys de degradació i d’un cert abandonament de l’entorn, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar una completa reurbanització de la plaça. L’actuació ha sanejat l’espai dels arbres, obrint noves zones de passeig, àrees de jocs infantils i recuperant el quiosc modernista històric.

Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero