Arxiu d'etiquetes: disseny

Parc del Nord de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font Trobada de Terrassa amb historia

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo tres articles

La Font Trobada, va ser inaugurada el dia 28 d’octubre de 1997, esta situada en la placeta de la Font Trobada  al centre comercial de Terrassa, en la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i del raval de Montserrat.Us passo l’historia de l’antiga Font Trobada :

  • La família Busquets va fer construir una mina d’aigua que, recollia les aigües a l’altura del carrer del Passeig, baixava pels carrers Nou i de Sant Pere fins a l’altura del Círcol Egarenc, on per mitjà d’una canonada es conduïa l’aigua fins el Vapor Busquets (actual plaça de Salvador Espriu).
  • Aquesta conducció d’aigua es va malmetre durant l’ocupació francesa de principi del segle XIX i l’aigua vessava carrer avall.
  • L’Ajuntament va procedir al seu arranjament i va aprofitar per obrir una font a la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i el raval de Montserrat, i a la qual la veu popular, la va anomenar Font Trobada o Font Robada.
  • A principi dels anys 30, per problemes d’humitat i altres desperfectes a la placeta, es va decidir desviar les aigües cap a les clavegueres.

Us passo un enllaç on podreu conèixer el perquè del nom “Font Trobada” :

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/08/30/la-placeta-de-la-font-trobada-1-i-els-xerraires/

L’actual Font és feta de basalt de disseny circular, brolla al centre i es il·luminada, un alt lledoner de 12 metres li dona ombra.Us passo aquest enllaç on trobareu informació de l’historia de la Plaça de la Font Trobada :    https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/placeta-de-la-font-trobada/

Recull de dades : Records de Terrassa i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de la Font del Racó de Barcelona

Publicat el per
1

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

  • conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
  • convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé