El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.

Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.

Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció

Historia:

• Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
• Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
• El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
• Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
• «Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
• Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
• «El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
• El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.

• El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
• Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
• A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
• L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).

El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.

Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.

Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.

El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.

Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.

El Pou de glaç de Can Donadeu va ser Declarat BCIL (bé cultural d’interès local) l’any 2021, el pou de glaç consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Javier Aranda “Randy” i Lina Aguasca