Pou de glaç de Can Donadeu de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.

Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.

Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció

Historia:

  • Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
  • Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
  • El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
  • Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
  • «Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
  • Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
  • «El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
  • El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
  • El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
  • Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
  • A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
  • L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia

El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.

Bassa

Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.

Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.

El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.

Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.

El Pou de glaç de Can Donadeu va ser Declarat BCIL (bé cultural d’interès local) l’any 2021, el pou de glaç consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Javier Aranda “Randy” i Lina Aguasca

Basses de Gel de can Carabrut de Sant Quirze Safaja

Les restes de les Basses de Gel de can Carabrut estan davant el mas.

Historia:

  • El gel es produïa emmagatzemant aigua en basses poc profundes perquè es glacessin els dies que feia fred.
  • Quan hi havia prou gruix es tallava i es guardava a les poues.
  • Aquestes basses són les primeres estructures que formen part del procés per l’obtenció del gel.

Les basses i la reclosa de Can Carabrut es troben situades sota el mas de Can Carabrut, a la riera de Sant Quirze.

De la reclosa es conserva una paret amb grans pedres a la part superior des d’on carregaven el glaç que havien extret de les basses.

La reclosa desviava i conduïa l’aigua a les diferents basses per congelar-se i

posteriorment realitzar els pans de glaç.

De les basses es conserva alguna de les parets construïda amb pedra irregular.

Observacions:

Una de les basses actualment es emprada com a hort tot i que conserva el mur de tancament per la banda de ponent.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que es un Pou de Glaç ?

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Pou de Glaç de Benabarre

Des del segle XVI, va estar en funcionament aquest pou de Gel, que esta molt ben conservat, axó si, desprès d’un arranjament i consolidació de tota la seva estructura.

Un cartell abans de l’entrada us indica la seves característiques i l’historia, així com el seu funcionament totalment artesà.

Dins i en les seves parets hi ha uns plafons que us donaran mes informació.

Si esteu per Benabarre, us recomano feu la seva visita.

Fotografia – Ajuntament de Benabarre

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La senzilla recepta per fer gel desinfectant de mans a casa

NacióDigital, del dia 10 de març de 2020, ha publicat :

L’increment de demanda del líquid ha desbordat els distribuïdors i l’OMS ha difós una guia per elaborar-lo.

El gel desinfectant s’ha convertit en un dels productes estrella. La crisi del coronavirus ha disparat la demanda d’aquest producte, recomanat per les autoritats sanitàries com una mesura efectiva per evitar el contagi, i cada vegada és més complicat trobar-ne a les farmàcies. I, quan sí que queden existències, el preu pot ser que estigui pels núvols.

La solució a la falta d’existències a Itàlia, principal focus del Covid-19 a Europa, ha vingut d’una recepta casolana, que s’ha divulgat a diversos mitjans escrits, a les xarxes i fins i tot a la televisió.

Una recepta, a més, amb un origen oficial i respectable al màxim: la recomana la mateixa Organització Mundial de la Salut des de fa almenys una dècada.

1 – Els ingredients

Per elaborar 200 ml de gel desinfectant casolà calen:

– 135 g d’alcohol etílic de 96%

– 8 g d’aigua oxigenada

– 4 g de glicerina

– 22 g d’aigua destilada (o prèviament bullida i refredada)

2 – El procés

Simplement cal barrejar tots els ingredients, deixar-los reposar 72 hores i conservar-los en un envàs adequat. Per mesurar les quantitats, es poden pesar els diferents ingredients o recórrer a un recipient mesurador.

3 – Les precaucions

– No és recomanable usar alcohol de neteja ni de cremar

– Aquest gel desinfectant casolà és un producte tòxic que no es pot ingerir, i cal emmagatzemar-lo lluny dels infants.

– També cal recordar que l’alcohol és un producte extremadament inflamable i que, per tant, la preparació s’ha de fer lluny de la calor i -òbviament- de les flames. També és molt volàtil, per la qual cosa s’ha de conservar tapat.

Les autoritats sanitàries recalquen, no obstant, que rentar-se les mans amb aigua i sabó és suficient per prevenir el coronavirus.

El gel desinfectant, en aquest sentit, seria útil només en situacions on no tenim forma de rentar-nos les mans.

 

 

Text de la informació i Fotografia : NacióDigital

Recull de dades : Ramon Solé