Arxiu d'etiquetes: Grevalosa

La Passera de Castellar de l’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,

Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.

Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.

Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.

Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Un Pi amb branques fetes un nus…?

Publicat el per
Respon

Aquest Pi, esta situat al poc de sortir de Castellfollit del Boix per la carretera BV- 1081, al costat dret de la pista que va a Santa Cecilia de Grevalosa.

El Pi fa uns anys

No es massa destacat com arbre, però si pel entramat de les branques que semblen que es fan un nus…,

podem ara veure millor a l’haver-se tallat tres branques que estaven molt baixes.

A la seva part superior hi ha sola branca que puja i l’altre baixa tocant el tronc i remunta cap a munt.

S’ha convertit en un pi curiós !.

Text i Fotografies : Ramon Solé