Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font Foradada de Matadepera

La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.

Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.

La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.

El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.

Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.

No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.

La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.

Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig

i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.

Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero