El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molífariner del municipi d’Olot
És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.
Ara tot esta semi abandonat,
Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica
El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia:
Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu , la font Tubal, que neix just al costat.
Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l’any 1328 l’arrendava un cert Arnau Flequer.
Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament.
A partir del 1486 s’hi estableixen emfiteutes.
També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
El mas, datat l’any 1694.
La documentació existent parla de molins, en plural.
L’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l’inferior s’hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas.
Inicialment era un molí fariner.
Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament.
Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:
Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
Fotografia: Viquipèdia
La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya
El Molí de Llobateres, va ser declarat en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.
Situem-nos a la Plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet al costat de la Torre Balldovina, ens trobarem que hi ha les restes d’un antic Molí fariner, conegut com “Molí d’en Ribé”, és de finals del segle XIII o principis del XIV, que deuria aprofitar les aigües d’algun torrent que desembocava al Besòs, canalitzades i recollides en una bassa.Ens fa difícil avui en dia, comprendre que per aquesta zona cèntrica de la ciutat de Santa Coloma, passes un torrent i que portes molta aigua.Des de la bassa, l’aigua baixava per uns canals fins als quatre carcabans del molí, oberts amb voltes escarseres, sota les quals hi havia les rodes de pales, que transmetien la força a les moles.El nom prové de la família Ribé , propietària durant els segles XVII i XVIII de la Torre Balldovina, a la qual pertanyia el molí.Es va mantenir en funcionament fins a començament del segle XX. Una vegada que es va engrandir Santa Coloma, construint-se carrers i a la vegada cases, va deixar d’existir el torrent, i tapar les estructures del Molí. A la vegada es va remodelar la Torre Balldovina, en varies èpoques fins com veiem actualment.L’any 1983 va ser excavat i localitzades les restes del Molí d’en Ribé, pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i el 1989 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Per protegir aquest patrimoni, s’ha posat una coberta que cobreix tota l’excavació.En l’actualitat podem veure des de fora del recinte l’estructura i fer-nos una idea de com de gran havia sigut.Per a mes informació, podeu consultar a :
El Molí d’en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.
Ens fa difícil avui en dia pensar com arribava l’aigua fins aquest punt, no es com altres molins que és trobaven a vora del riu Ripoll, aquest el rec portava l’aigua amb quantitat suficient per les necessitats del Molí, i també, se’ns fa difícil, donat que esta totes les rodalies urbanitzat, carrers, habitatges ….Us he recollit aquesta informació que fa referencia històrica del Molí d’en Rata :
“L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.És una estructura d’un sol cos amb coberta de teula àrab d’un sol vessant, que allotja una planta baixa per a la maquinària, un primer pis que feia de habitatge per al moliner i la seva família, i unes golfes. Els paraments són de maçoneria i de maó, amb distribució asimètrica de les obertures a les façanes; les del primer pis són resseguides de maó. El molí va ser situat en un desnivell del terreny per tal de fer caure l’aigua des de certa alçada. L’aigua era subministrada pel Rec Monar, que a l’arribar al Molí d’en Rata s’emmagatzemava en una bassa annexa a la façana posterior. La senzillesa d’aquesta construcció, així com el fet que sempre s’ha limitat a la producció de farina, l’ha preservat d’ampliacions agressives i reformes modernitzadores. Tota la maquinària ha estat objecte d’una acurada restauració dins del projecte de recuperació d’aquest antic molí, amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte original. Antic molí fariner bastit a mitjan segle XIX. El permís per a la construcció s’havia atorgat ja el 1825 a Bartomeu Clos i Braut, però un seguit de plets van endarrerir el projecte. Finalment, el 1859 es van acabar les obres i entrà en funcionament. Des del principi, el molí sempre va ser llogat a una o altra família que el regentava, a l’hora que residia al pis superior de l’edifici. La primera família llogatera del molí de la que tenim notícia és la de Joaquim Pujol, en 1880. El molí va funcionar com a tal fins al 1956 o el 1957; a partir de llavors quedà molt abandonat, i només es feia servir com a cobert per a eines agrícoles.
El molí i el seu entorn més immediat van ser comprats per l’ajuntament l’any 2000 i cinc anys després es va reobrir com a Centre d’Interpretació del Patrimoni. “
Ens preguntem, el perquè d’aquest nom “Rata” :
“ Hi ha dues teories sobre el nom popular de molí d’en Rata que substitueix el seu primer nom de molí d’en Clos. L’historiador Manel Mogas parla de l’existència d’un antic moliner de l’edifici, no identificat, que tenia una nombrosa descendència coneguts com “les ratetes” i que, per extensió, atorgarien al seu pare el mot “d’en Rata”. Per altra banda, en Jaume Miret i Gasol, fill dels últims moliners, defensa que el nom prové del grapat de ratolins que antigament corrien pels conreus del voltant del molí. “
En un dels costats del Molí d’en Rata, hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni, un edifici de nova planta amb dues sales d’exposicions: una per a l’exposició permanent i l’altra per a exposicions temporals. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.En canvi, en el altre costat trobarem una petita àrea de descans enjardinada, amb taules i bancs de fusta, per poder fer-hi un mos.Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia i altres.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 