El Safareig del Monestir de Pedralbes de Barcelona

El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.

El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.

El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.

El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.

El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.

Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,

donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.

El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,

Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.

El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

  • Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
  • Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
  • Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
  • El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.
l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé