El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’antiga Font del Conill d’Olot

La Font del Conill és una Font – Monument situada en la plaça del Conill de la ciutat d’Olot, anomenada també les fonts dels Quatres Raigs, data del 1666.És una font barroca que te tres aixetes de tres màscares situades a tres dels quatre costats de la font que té forma quadrada, en la que no te aixeta hi ha el que es podria dir un abeurador pel bestiar, ara en lloc d’aigua hi ha plantes.A la part superior es va fent estreta, creant un altre cos més estret fins on esta la figura del conill.A Olot entre la segona meitat del segle XVII i el XVIII es realitzaren diverses fonts, una d’elles és la Font del Conill i una altra d’aquesta població es la Font d’Àngel.

Font de l’Àngel

Les seves dos importants restauracions es van portar a terme en 1900 i 1980. I petites reparacions en altres moments puntuals.Les bretolades deteriorant varis cops la Font del Conill :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/12/font-del-conill-dolot-ha-mutilada-tres-cops-des-setembre/331686.html

La Font del Conill és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Postals Antigues

Que es un aiguamoix ?

Els Aiguamoixos son  basses o bassals naturals d’aigua amb un nivell no massa  profund i amb uns herbassars humits, situats en alguns casos, un al costat de l’altre, per exemple en trobem als afores de la població d’Olot i en diversos llocs de la comarca de la Garrotxa.El règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment en alguns Aiguamoixos.Es un terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell.Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua.De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, entre altres.Cal destacar els aiguamoixos de les rodalies de Sant Joan Les Fonts, i les nombren com a Les Mulleres.Un Aiguamoix es la forma popular d’anomenar  als Aiguamolls; no obstant, podríem dir que un Aiguamoll es molt mes gran en extensió.També, en aquest nom es coneix quan plou en forma de plugim.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Mulleres de Sant Joan Les Fonts

Per accedir a La Font de les Mulleres,  tot venint d’Olot per la carretera N-260, en el  punt quilomètric 85,5, i passada la rotonda i la carretera que portaria a la població de Sant Joan Les Fonts, a pocs metres cal deixar la carretera pel un camí a la dreta, l’indret anomenat les Mulleres.Seguirem uns 300 metres fins arribar  a un altre camí, en aquest punt, cal girar a l’esquerra.  A poca distancia i a l’esquerra i a peu de camí,  esta situada la Font de les Mulleres. Està en una zona d’horts, com que les pistes que hem agafat estan en bon estat, podem arribar a la Font amb el vehicle.A sobre de La Font de les Mulleres, hi ha una inscripció en una pedra que indica l’any 1049, si fora així seria molt antiga…!Per baixar a la font, cal fer-ho per unes escales. L’aigua surt d’un broc de ferro i cau en una pica rodona.Segons un cartell, hi havia el parc Sofia que era una finca particular, acollia una gran varietat d’arbres i flors autòctones i de diversos països. I també,  a prop les restes d’un jaciment prehistòric.

Parc Sofia – anys 30

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font de Bufaganyes d’Olot

Hi ha qui la nombre per La Font de Bufraganya o Brufaganyes.Per anar-hi còmodament, podeu situar-vos en l’aparcament exterior del restaurant “Font de la Moixina” a les afores d’Olot (Pista a la Font de la Moixina), agafeu direcció al restaurant, a pocs metres trobareu un únic camí a la dreta, que cal seguir, en menys de cinc minuts trobareu un conjunt d’unes cases, allí al mig i en la part superior, hi trobareu situada la Font de Bufaganyes.   D’un llarg mur de pedra, brolla l’aigua per dos brocs, cau en una allargada de pedra arran de terra i desaigua per un canal que surt del mig recollint l’aigua sobrant.Aquesta any a sigut molt sec i raja poc pels dos brocs. És un munt de gent que hi va a recollir aigua a la font, és molt ven considerada i ha qui diu que es medicinal.En la zona d’aiguamolls, també pateix considerablement la sequera.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

 

La llegenda del Mariner de Sant Pau

Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir  les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.marinerany_01Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN5331_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del Triai.

Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.

I va arribar a Sant Pau de Segúries… Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn.

I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure, la masia s’anomena : El mariner de Sant Pau.

Poble de Sant Pau de Seguries - anys 1950

Poble de Sant Pau de Seguries – anys 1950

Us passo la llegenda escrita per Mn. Jacint Verdaguer :

https://detroiaaitaca.wordpress.com/2013/10/20/ulisses-a-sant-pau-de-seguries-lo-mariner-de-sant-pau-de-mossen-cinto/

Llegenda popular del Poble de Sant Pau de Seguries

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts Naturals d’Olot… Ara fa 100 anys

clip_imag6666666

Olot, Capital de la Comarca de La Garrotxa, de sempre ha tingut bona fama de les seves aigües, per la qualitat i abundància, des de fa molts mes de 100 anys.

hhjhjhjh

Mes de 50 fonts son les enregistrades arreu del Municipi.

??????????

Ara podem recordar com eren algunes d’elles  :  Ara fa mes de 100 anys …

Font de les Tries

??????????

fuuurur

A l’entrada d’Olot, per la carretera de Besalú, trobarem a la dreta el Poliesportiu, creuem el riu Fluvià i per un passeig entre arbres arribarem en uns minuts a aquesta abundant font.

??????????

Hi havia un petit berenador amb taules i bancs de pedra. L’Aigua, surt per quatre raig i la sobrant per una cascada. Sortia uns 112 litres per minut.

Font de la Salut

Olot Font Salut (2)

Situada al costat del camí carreter d’Olot a Batet, i sota del vessant est del Volca de les Biseroques.

Olot Ft Salut (1)

Está en una amplia placeta, es d’un sol raig amb uns bancs de pedra pels costats. Segons es deia, es Medicinal, en especial pels problemes d’estomac.

ggggggggg

Font de la Moixina

Olot - Ft Moixina

Està dintre d’un conjunt de Parc i Bosc. Prop hi ha l’important Hotel – Restaurant de la Font de la Moixina. Disposa de 6 tubs on surt l’aigua. Te bancs de pedra per les rodalies. Sobre la font hi ha una placa amb el nom i l’any 1896.

??????????

Font de les Deus

???????????

Prop de Font Moixina i és de gran abundor d’aigua.

Font de Santa Anna

??????????

??????????

Prop de la Font de la Moixina, esta aquesta font, situada dintre d’una capella, sense Sant. Surt l’aigua de gran cabal per dos brocs.

Font de Les Feixes

Olot - Ft FeixasEsta una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura. Trobem arbres de gran bellesa per les rodalies. No disposa de gran quantitat d’aigua. Dona directament a una pica allargada.

??????????

Font de Cuní

Olot - Ft. Cuni

Situada prop del Mas, a la dreta de la Ribera de Ridaura. Situada dintre d’una roureda.

??????????

Es d’un sol raig. Prop esta el Pou. Es d’una profunditat de 23,4 metres. Segons la data d’inscripció, es de l’any 1689.

??????????

Font de Noc d’En Cols

Olot- Ft. Noc d'en ColsAl costat del vell camí que portava a la Masia i a la riba esquerra del riu Fluvià, esta la sortida de l’aigua sota d’unes grans roques.

lllllll

A 1940, va patir per el desbordament del riu, uns grans danys, la Masia, els camins i La Font. Per les rodalies era ple de sortides o punts petits d’aigua que sortien de les parets.

Font de Ventriat

uuuuuNo hem trobat informació d’aquesta antiga i abundant Font. Veiem com una dona esta renten a terra i al costat d’una riera, la roba.

Ernest Rodríguez, ens comenta : La dita “Font de Ventriat” podria ser la Font del Tortonell del Malloll a Sant Privat d’en Bas. Antigament aquesta font queia dins els termes de la finca del mas Verntallat (la gent pronunciava malament el nom : bentriat, Ventreiat… etc.).

Fonts de Sant Roc

Olot - Sant Roc - 1915

Situada en el passeig que li dona nom la pròpia font. Era i es, un lloc per anar-hi a peu, tranquil·lament, sen se presses. D’aspecte monumental, per la seva forma de construcció, amb l’Imatge del Sant.

Olot - Ft Sant Roc 1

Olot- Fts. St. Roc

Fa cent anys s’anava a fer fontades o menjar a la font, i a banyar-se al riu proper. On trobarem la Resclosa i el Molí de Sant Roc.

??????????

Molí i Resclosa de Sant Roc

Olot - Presa i Moli de St. Roc

nnnnn

Pont de les Mores:

joumo

La Fageda d’en Jordà :

grhh

Text i Recopilació de Postals Antigues

Ramon SOLÉ