La font d’avui esta situada en la cantonada del carrer de la Font i la carretera BP – 2121 que creua pel mig del poble.
Es una font moderna, de finals del segle passat.
Esta dedicada al Mestre Clavé, a instancies de la Coral de Sant Martí Sarroca, espot llegir en una placa commemorativa i a sobre hi ha la cara del Mestre.
Estructura d’obra feta de totxanes i on fa com una finestra que per un costat hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica.
La Plaça de la Font de La Granada, es un lloc cèntric d’aquesta petita població, on com es obi, hi ha una font.
Font de 1883 i que va ser reconstruïda en el any 1985. Amb un mosaic a tot color, disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell del terra.
La Font del senyor Mariano està situada en el carrer de l’església número 12, on hi ha una petita plaça de Les Fonts de Terrassa.
Es una font molt senzilla, de forma triangular feta de pedres grans arrodonides, al seu centre hi ha l’aixeta de polsador on l’aigua de xarxa pública cau a una reixa a nivell del terra.
Va ser inaugurada el dia 6 d’octubre de 2018, en motiu de la Festa Major de les Fonts.
La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.
Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.
Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.
Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
La Font de la Bòbila està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer de La Bòbila amb carrer Rossinyol, on uns grans rocs impedeixen que caigui el terreny.
Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu, va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001, pels alcaldes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Disposa d’una aixeta de polsador on surt l’aigua de xarxa; a sobre imprès en unes rajoles hi ha el seu nom.
Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”.Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric. Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416… Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia. La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia. La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals. Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte. Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.
La Font nova del Molí d’en Xuncla està situada als afores del poble a pocs metres a llevant del Molí d’en Xuncla i a la llera esquerra de la riera del mateix nom.
A l’estiu de l’any 2009, la antiga font els tres brocs van deixar de rajar.
Va atribuir-se el fet a les obres que s’estaven fent ben a prop pel pas del Tren d’Alta Velocitat (TAV). Adif, però, negava que els treballs tinguessin a veure amb la manca d’aigua de la font.
Amb el pas del temps i negociacions, en va sortir un compromís sota el qual l’empresa TAV es feia càrrec de les tasques de restitució de la font.
Les obres van estar finançades per l’empresa constructora del TAV i va estar possible gràcies a la cessió que va fer els propietaris de la finca de Can Camós.
La nova Font es tracta d’una estructura formada per una planxa de ferro còncava, amb el seu nom tallat a làser a l’esquerra i un polsador a l’extrem superior dret que fa bombejar l’aigua d’un nou pou i raja per tres brocs d’acer inoxidable situats a la part baixa.
L’aigua cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa a la riera.