El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.
Us passo dades sobre la seva historia:
És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.
Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
El Pou de ca la Quima està al carrer Alfons Sala, prop de ca la Quima de Vacarisses.
Us passo dedes de la seva historia:
Aquest pou es construí entre els anys 1932-34 a iniciativa d’un grup de veïns que després el cediren a la propietat municipal.
Els terrenys foren cedits per la marquesa de Castellbell.
Era el moment en què es començava a organitzar el subministrament d’aigua potable al municipi, i aquest pou va ser d’una gran utilitat, sobretot en ell període de la gran sequera dels anys 50.
Inicialment, el pou consistia en una simple barraqueta amb una porta davantera.
En el transcurs dels anys seixanta sofrí una petita modificació.
Durant la Festa Major de 1987 s’inauguraren les obres de remodelació i decoració del pou, quan es va enrajolar amb els motius decaratius que ara es poden veure, obra de Colomer (ceramista) i Ambròs.
El pou fou dedicat als vacarissencs que van construir el pou.
Pou d’aigua que consisteix en una petita construcció de planta quadrada, assentada sobre una base també quadrada, amb coberta a doble vessant. Les parets són rebestides de rajola esmaltada. A la part posterior té una porta de ferro.
En una de les parets laterals té un volant de ferro, corresponent a una bomba d’aigua manual.
Al costat hi ha una pica amb el seu corresponent desguàs.
Les parets enrajolades tenen diversos motius decoratius: un mapa de Vacarisses amb indicació de les fonts, a la part davantera, un escut de vacarisses, en un dels laterals, i diverses inscripcions a l’altre.
Recull de dades i Text : Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
Des de la carretera BV-1123, cal seguir pel trencall en direcció al Casot en el poble de Marganell, fins el petit cementeri on hi ha l’església de Sant Esteve.
En un costat exterior està el pou,
en una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs de pedra, sota un petit alzinar.
Aquest pou deu ser molt antic i està ven conservat.
Com podeu observar amb les imatges, es un pou arrodonit cobert per dalt,
i en la finestra d’accés és barrat per una reixa de tres barrots per evitar accidents.
Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.
El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.
El Pou que ens referim avui, esta situat en el carrer de la Font 19, al nucli antic d’Abrera.
Dades històriques :
Construït durant el segle: XIX
Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l’antic propietari d’aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians.
Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
Va ser restaurat l’any 1976.
El Pou, d’ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.
De munt seu hi ha un càntir.
Sembla que l’edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs situats sota del mateix carrer.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
Està situada en el sector occidental del terme de Castellterçol amb Granera, a prop de la fita quilomètrica número 4 de la carretera local BV-1245.
Imatge de Google
Aquesta carretera fa tot el tomb a la masia, pel costat de migdia.
Una mica enlairada damunt de la carretera, aquesta masia és molt característica del paisatge en el qual es troba.
És una gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós.
El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis.
La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada.
En destaca la finestra d’arc conopial situada a ponent.
El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.
L’accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l’interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa.
En destaca un pou al costat nord-est,
i una pallissa amb un arc de mig punt.
Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Barcelona
fonts naturals, aigua, muntanya i més 