Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol cal agafar la carretera BV – 1423, un cop travessat el bosquet, és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.
Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.
Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.
Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.
Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.
Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.
Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.
L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Per visitar a la Font de can Costes, cal sortir de Font-Rubí, per la carretera BP-2126 i desviar-vos per la carretera de l’Alzinar, on a poca distancia un cartell ens indica un camí a la dreta per anar a la font , tot abans d’arribar Bodega Miquel Jané,
us cal agafar un sender que porta a la riera del Romaní, veureu uns plataners a la dreta, on és situada la Font.
Actualment, esta seca, una llàstima…
En l’explanada de mes a l’esquerra es troba un pou,
I algo més enllà, una bassa.
Es una terra que necessita tenir aigua per les feines de la vinya.
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2015. 98 p. (Aigua viva; 1). ISBN 978-84-940550-8-9. 25 €.
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Santa Eulària des Riu. Fotografies, Ramon Mayol.Eivissa: Edicions Aïllades, 2018. 125 p. (Aigua viva; 2). ISBN 978-84946214-5-1. 20 €.
Joan i Marí, Josep. Santa Gertrudis de Fruitera: vendes, pous i fonts. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2020. 132 p. (Aigua viva; 3). ISBN 978-84-120033-9. 20 €.
En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.
Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).
A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.
Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:
Damunt es puig de sa Creu
de recules pujaria
si es nostre estimat riu
portàs aigua com solia.
Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:
Carretera a Sant Miquel,
misteriosa i amagada,
trobam sa font de sa Pedra
i és joia ben destacada.
Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.
L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.
Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.
Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.
Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).
També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).
Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.
Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.
Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.
No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.
La Torre d’aigua de can Vallhonrat està situada darrera can Vallhonrat en el nucli urbà de Rubí.
Historia:
Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l’antiga casa Vallhonrat i edificar l’actual.
Es va construir per a elevar l’aigua d’un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)
Torre esvelta per distribució d’aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l’extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l’extrem superior.
Es tracta d’una de les poques torres d’aigua que encara resten al municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa:Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA
