El Pou de la Casa Gran, s’arriba per la pista que va a les Bodegues Sant Joannes de Sant Llorens d’Hortons, on hi ha l’ermita de Sant Joan Samora, concretament, el pou que ens referim està situat al centre d’una vinya, front de la casa.
Esta fet d’antics totxos prims, disposa d’una coberta semi circular en la seva part superior.
Disposa de l’obertura on poder extreure l’aigua, amb cada costat hi ha com uns petits seients.
Cal destacar, que esta lleugerament pintada de varis colors en diferents parts de la seva estructura.
El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.
Us passo la seva Història:
És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.
Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.
Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.
El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l’any 922. Sembla que fins a l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.
De l’església original en queda ben poc: l’absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.
S’anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba en front.
Durant els segles XIX i XX. Va ser un Hostal.
La Masia Cor del Roure en la façana que dona a la carretera podem veure un cilindre d’obra amb una teulada en la seva part superior.
Creiem que podria correspondre a un antic Pou; si algú ens ho pot confirmar i donar més dades, podríem completar aquest article.
Aquest Pou esta situat al costat de la carretera de Navàs a Castelladral, front de El Solá.
Es un Pou rodo amb teulada, per pujar l’aigua es fa per medi d’una roda metàl·lica.
Te una portella de ferro per accedir-hi, al seu costat te un seient; cal destacar que a sobre de la teulada disposa d’un respirador. Tot el conjunt ha estat restaurat.
L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.
Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.
El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.
Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.
En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.
Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.
Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.
Us passo la seva historia :
L’indret és documentat des del segle X, i l’església des del segle XII.
El mas, així com l’església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.
El mas, desenvolupat a recés de l’església, pel que es pot observar, és el resultat de diverses transformacions del que havia estat l’antiga rectoria.
Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.
Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.
A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.
Una lliça tanca el conjunt.
Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 