Els Horts de Cal Rosal, estan al sud del nucli, a prop del Grup Sant Josep, abans d’arribar a la zona esportiva i al costat de la llera del riu Llobregat dins del municipi d’Olvan.
Es una zona planera, on hi han els Horts separats per parcel·les, algunes de forma rudimentària.
On es cultiva una diversitat de verdures com col, espinacs, bledes, seves, tomaques…
Observació: Quan vàrem fotografiar els horts al ser hivern casi no havien en els horts cap tipus de verdura.
El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.
Història del parc :
Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.
La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,
s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,
per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.
Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,
on es conserva l’antiga bassa.
Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.
Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà
Els Horts de Sant Fruitós, estan en la part antiga del poble, en el barri conegut com la Sagrera.
El Torrent Bo passa per el costat de la Sagrera s’ha de fer per tant per arribar a bona part dels horts tot travessant aquest torrent per un petit pontarró.
Torrent Bo
Actualment aquest tram del torrent a tocar de la Sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes desprès d’una pluja forta.
l’Horta de Sant Fruitós.
El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós.
L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós.
A poca distancia més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala,
dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.
Són uns horts molt ben parcelats i creiem que amb un bon rendiment de verdures i fruites,
gracies per varis motius, el constant treball dels pagesos,
l’aigua del Torrent Bo, que en canals i recs fant la distribució equitativa per poder regar.
I per últim, que la regulació de l’aigua esta tal com veiem en aquest cartell.
Us passo aquest enllaç sobre l’aigua pels regants :
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.
És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.
Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.
A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.
El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.
Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.
Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.
Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.
La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.
Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.
L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona
La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,
situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.
Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.
Us presento la seva historia:
Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.
Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.
Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.
Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.
El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.
El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A
La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.
Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,
a torre de l’amo, i l’església.
Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;
i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896
i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.
Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.
Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,
fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.
Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.
Arribareu a la caseta de control de la canal.
Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.
Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,
tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.
Recull de dades : Viquipedia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.
La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,
per regar una gran extensió d’horta en aquella època, amb un recorregut de 26 Km.
Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.
Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,
construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.
En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.
Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.
També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.
Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,
també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…
Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.
Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,
per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.
En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,
amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 