Font – Sortidor del Passeig Saavedra de Tarragona

El Passeig Saavedra va des del Portal del Roser fins a la Rambla Vella.

Aquest passeig té com a paviment un empedrat que forma dibuixos, una columna romana i una Font – sortidor.

La Font esta dins d’una bassa, sobre un pedestal i pica petita.

Amb la llei de sequera no hi ha aigua, una verdadera llàstima, no es pot contemplar el seu bonic sortidor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Salt d’aigua de can Raimundet de Sant Llorenç d’Hortons

El Salt d’aigua de can Raimundet  està al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet  de Sant Llorenç d’Hortons. El salt es troba dins l’àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.

Els torrents i rieres de Sant Llorenç d’Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s’hi desenvolupa afegit a la presència d’aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d’una zona a l’altre.

El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l’Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, unint-se per l’esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida.

El salt d’aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana.

En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l’aigua transcorre fins caure per un salt d’uns sis metres d’alçada, produint un gorg, d’un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d’un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s’endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera.

En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d’una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d’Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis.

Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l’Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d’aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic.

Al dessota d’aquesta , s’observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l’any.

A les zones més obagues hi ha presència d’algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals.

Pel que fa a l’herbassar predominant a proximitat de l’aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l’herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus).

 La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s’ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d’algunes espècies que sobrevolen la zona i d’altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis, malgrat és difícil detectar-ne per l’època de l’any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Balneari de Brión de A Coruña

El Balneari de Brión i l’Hotel Compostela, esta situat a Estrada Santiago-Noia, AC 543, km 8. O Tremo – Os Ánxeles 15280 Brión (A Coruña).

Us passo la seva historia :

  • La deu d’aigua des d’antic, es diu “ Nuestra Señora de los Ángeles”.
  • Es situa a l’època romana, donat que per aquestes terres passava la via Cessum.
  • Les primeres referencies històriques fan menció a les aigües en 1813 i en 1928, que van rebre la consideració de “Aguas Mineromedicinales de Utilidad Pública”.

El Balneari de Compostela es una edificació contemporània de granit, projectada a finals del segle XX per el arquitecte César Portela.

Les seves aigües son minero – medicinals, són del tipus sulfurades, bicarbonatades –  sòdiques  silicatades i fluorades.

Estan indicades per  la Prevenció i  tractament de problemes psicològics com estrès, ansietat, depressió i del sistema nerviós. També amb reumatismes crònics, problemes respiratoris crònics, per la pell i  problemes d’articulacions com artrosis, artritis, entre altres.

 

Adaptació al Text  de Balneari de Brión : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador