Avui visitem: La Font de Santa Mª de Pinós

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya. S’hi puja des d’Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l’església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l’Hostal del Santuari.

Darrera de l’edifici del Santuari hi ha com una entrada on esta ubicada la Font.

Font moderna, es una estructura metàl·lica amb una aixeta polsador, l’aigua cau a terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del cementiri de Santa Mª de Coaner  de Sant Mateu de Bages

Santa Mª de Coaner  és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.

Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.

Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.

L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.

Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Santa Mª del Grau de Fals de Fonollosa

A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha Mas el Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,

A sota mateix de l’ermita de Santa Maria del Grau, hi ha un alzinar, en un costat esta la font,

D’obra molt senzilla, per atendre en dies de l’Aplec o altres festes de l’ermita.

D’una part gruixuda, tenia dos aixetes de polsador, actualment sols hi ha una, amb dues piques de diferent dimensió.

Es lloc es agradable, amb un alzinar que fa de bon estar, recordeu que esteu en una finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero