Parc de Can Figueres de Sant Fruitós de Bages

Publicat el 25/09/2024 per Rasola

El diumenge 29 de gener de 2023, es va obrir al públic el parc de Can Figueras, un nou espai verd al nucli del municipi.

El mes de juliol de 2022 van començar els treballs d’adequació d’aquesta zona, ubicada a l’avinguda Sant Joan, dins l’àmbit del parc del Bosquet, es un nou espai verd, i de lleure, pels veïns i veïnes.

L’adequació d’aquesta zona va consistir en el tancament perimetral de la finca, el condicionament dels accessos, la instal·lació de nou enllumenat i la plantació d’arbustos i plantes autòctones.

En el marc de l’actuació s’han reconstruït els diferents murs de pedra seca que hi havia a la finca, i que estaven malmesos, dotant el conjunt d’un alt valor paisatgístic.

Paral·lelament, també es van recuperar els recorreguts interns que hi havia antigament dins la finca. A banda també es van retirar tots els elements obsolets que hi havia a l’espai per tal de garantir la seguretat dels visitants.

Aquest nou parc, tot i estar ubicat en zona urbana, és un espai que s’ha de concebre com a un entorn molt més naturalitzat, amb gran presència d’arbres i d’arbustos de diferent tipologia.

El manteniment de la de zona, per tant, es realitza de forma periòdica però tenint en compte aquest tret diferencial. Alguns dels espais estan delimitats amb cordes per tal que els i les visitants no trepitgin i malmetin algunes espècies que s’hi troben.

Aquesta finca es de 10.441 m² va ser comprada per l’Ajuntament a la família de l’il·lustre pintor santfruitosenc Alfred Figueras, juntament amb la casa i part del mobiliari i obres de l’artista. En el 2022 es va redactar el projecte d’adequació d’aquest espai i s’hi han dut a terme les obres de millora.

En el mateix àmbit del parc també s’hi ha instal·lat un jardí de papallones, un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2021 que ideava aquesta iniciativa per tal de potenciar el retorn d’aquests insectes al municipi i alhora per fer pedagogia de la seva importància en el medi natural.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el 04/09/2024 per Rasola

Respon

Aquesta senzilla Font, esta en la paret de dins de l’aparcament de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

La paret està enrajolada de blanc, la part que correspon a la font, es de color verd.

Al seu centre està l’aixeta de polsador, que l’aigua cau a una pica rectangular situada sobre un pedestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Planas de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el 21/03/2023 per Rasola

Respon

El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.