Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sortim a fora de Catalunya : Les Fonts de les rodalies de la ciutat de Terol (Teruel)

A Terol podem destacar la Font de la CatedralA poc mes de 5 kilòmetres de Terol, direcció al Barri del Jorgito, abans hi ha una desviació que porta a les tres Fonts de la Salud i els berenadors:

La Primera Fuente de la Salud La Segona Fuente de la SaludLa Tercera  Fuente de la SaludPer les rodalies esta La Fuente del Chorritoi la FuentePodeu també, anar al Parc de Fuente Cerrada,cal agafar la carretera de Sagunto – Burgos i en el Km 116,esta situat aquest Parc, on trobareu La Fuente Cerrada

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Les Fonts de la Casa – Castell dels Corbera de Llinars del Vallès

Fa pocs mesos s’ha obert al públic la totalitat del Parc dels Corbera a Llinars del Vallès. Ara podem conèixer dos fonts i la mina.Una de les fonts amb una pica considerable alçada i de pedra, esta situada en un dels laterals de la Casa – Castell,al costat de la porta de carros, adossada al mur de la casa i dona a una zona enjardinada amb plataners.L’altra font, està en el lateral contrari i també adossada en la paret, esta feta artísticament amb totxanes i pica a ran de terra, actualment no raja aigua.La mina, esta en la part inferior i dona a la carretera dins dels antic parc, una portar metàl·lica barra l’accés a l‘interior,tres grans plataners li fan ombra permanent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’embassament i presa d’Utxesa-Secà, aigua i natura

Utxesa es un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida.El embassament d’Utxesa pertany  a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Es va construir entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment.La superfície de l’embassament és de 242 ha i el seu un perímetre de 19,5 km.Per a mes informació sobre L’embassament i presa d’Utxesa, podeu consultar a :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Cami-natural-dUtxesa/176.aspx

o, també a :

https://utxesa.org/

 

Recull de Dades : Lleida Tur i Utxesa -Municipis

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Un Hort diferent – L’Hort amb gracia de Sabadell

L’Hort amb gracia, està situat en el carrer de Manso, 48 amb cantonada amb el carrer d’Ausiàs Marc, 122 i situat al barri de Gràcia de Sabadell.Un grup de veïns del Barri de Gràcia aprofitaren un solar abandonat per fer-hi un hort cooperatiu,es tracta d’una iniciativa popular que va crear en l’any 2013, amb l’objectiu de cultivar la terra i alhora impulsar actes socials i culturals.Al terreny, és d’uns 1.200 metres quadrats,en la seva part mes central, hi ha instal·lat un rocòdrom,i destaca la paret amb un gran grafit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i Safareig de ca l’Antic de Cànoves i Samalús

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

La Font i Safareig de ca l’Antic, pertany als terrenys de la finca privada de ca l’Antic, situada a un nivell per sota de l’església parroquial i de can Cuch, a tocar de l’edifici de la Pizzeria 1900, al nucli de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Disposa d’un broc de pedra que dona a una pica adossada a la bassa-safareig.A principis del segle passa, disposava d’una coberta o teulada per evitar que les senyores al rentar la roba es mullessin en un dia de pluja.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

En ocasions per falta de pluges, l’aigua no arriba a sortir pel broc i curiosament, al poc temps de ploure amb ganes, surt amb abundància.En aquests últims anys, en ocasió de la representació del Pessebre vivent ,s’ha fet servir per escenificar com les dones renten la roba.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de Sant Miquel de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, està situat en el camí que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet , i passa pel costat mateix del Monestir.La Font de Sant Miquel, està situada dins del recinte tancat de Sant Jeroni de la Murtra.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro que cau a una petita pica i dona les aigües a La Bassa i Safareig , que disposa de dos compartiments. A sobre de la font hi ha unes rajoles amb la figura de Sant Miquel.Us passo un article de La Vanguardia del 03/12/2017, on dona a conèixer la recuperació de l’antiga Mina de la Fontsanta, que aporta l’aigua a la Font de Sant Miquel :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20171203/433315649578/monasterio-sant-jeroni-de-la-murtra-recupera-mina-agua.html

Text : Ramon Solé

Fotografies : Julià Sanz

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure i L’Alzina del camí de les Bruixes de Centelles

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Si feu l’itinerari del camí e les Bruixes de Centelles, tot passant per Mas Banyeres, Via Ferrada, i La Roca Corcada, des d’aquest punt, cal seguir per camí ample i que fa una certa ei important davallada, fins sortir del bosc, on trobarem camps de conreu.Si us fitxeu a la vostra esquerra destaca un Roure amb unes branques fortes i grans,en les rodalies hi ha algun pi, roures i alzines, molt mes petits de dimensions i alçada.Seguiu el camí, i a poca distancia, i també a la vostra esquerra, en una cruïlla de camins,està una destacable Alzina,rodejada de camp conreat.A prop de la masia també hi ha altres alzines, però no son tant grans i boniques com la que ens referim.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé