Pantà de la Pepa de Castellar del Vallès – 1ª Part #

Avui us faig un article sobre el Pantà de la Pepa, conegut també pel Pantà de baix, situat en el Torrent del Llop a Castellar del Vallès.De fet són tres pantans que estan a la llarg d’aquest Torrent, el Pantà de la Pepa, el Pantà de la Lola i el petit Pantà de la Mixeta, i que us aniré fent els articles de cada un d’ells en els propers dies.Per anar al Pantà de la Pepa, teniu de sortir des de l’entrada de la urbanització de Can Font,  traspasar la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa C-1415a, i cal seguir per un camí ample que esta al front mateix.A uns 10 minuts, cal girar a l’esquerra en una bifurcació de camins, cal continuar una estona per la pista i agafar un caminoi que baixa al torrent i que és una mica emboscat,  i que us portarà fins el Pantà de la Pepa.És el mes gran dels tres pantans, l’aigua es fosca, perquè esta estancada, ja que no s’utilitza per cap finalitat  i el torrent sols baixa aigua quan plou molt.En total és algo mes de 20 minuts el recorregut que s’ha fet, tot tenint en conta de no equivocar-se de camí per baixada al torrent.Es fa difícil observar tot el pantà, donat que esta rodejat de vegetació molt densa.Des d’aquí podeu anar al segon pantà, el de la Lola, que està a poca distancia, però axó ho deixem per un proper article.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Serrat de Baix de Sant Joan Les Fonts

Per anar a la Font del Serrat de Baix, us recomanem deixar el vehicle en el carrer Llevant en la Canya d’Olot.

Des d’aquest punt, seguiu fins la primera cruïlla, cal girar a l’esquerra tot seguin les senyals cap la casa de colònies Cadamont.

En una estona, arribareu a la casa del Serrat, amb una arquitectura impressionant.

Aquesta casa esta a l’esquerra, cal girar a la dreta on un camí fa una certa baixada

a l’esquerra veureu un pal del itinerari 16,

cal resseguir una balla de filferro, fins on te una obertura

i entreu per un caminoi que comença fent una baixada cap al riera de Bianya

passareu per una petita porta trencada i un cartell de perill d’esllavissades

ara puja un xic, trobareu unes escales i una barana a la dreta…i que us porta directament a la Font del Serrat de Baix.

Es una font molt senzilla que el broc de ferro recull abundant aigua d’un rocam a traves d’un dipòsit o cisterna,

no disposa de pica.

Si no fora per tanta balla de filferro, el lloc es molt ple de vegetació diversa molt verda, gracies a la humitat que te sempre.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador

Fotografies : Dora Salvador

La desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Amb de 31/08/2016, us vaig fer un article sobre : Itinerari de Can Draper a Can Daví de L’Ametlla del Vallès, on deixàvem clar que la Font del Desmai : “No queda res, ni la Font, ni la Bassa, sols el cartell ”… Us passo l’enllaç de l’article :

https://fontsaigua.wordpress.com/tag/la-font-del-desmai/

A l’haver-se netejat de vegetació el Torrent de Can Diví, durant l’any 2019, hem pogut fotografiar el que queda de la Bassa de la Font del Desmai.Per anar-hi, sortireu des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès i poc mes tard es fa carretera, seguireu amb precaució i un cop veieu la masia i abans de la rotonda, veureu un cartell a la vostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,baixareu fins el torrent de Can Diví, a poc mes hi ha l’explanada de la font de can Draper, al marge del costat dret esta la seva font.Cal seguir torrent cap a baix i a uns 10 minuts, veureu a l’esquerra el cartell d’on estava la Font del Desmai.Darrera seu i a un desnivell, es on veureu la resta de parets de la bassa de la Font del Desmai.El temps, la vegetació i les inclemències, ha fet que sols quedi aquest testimoni.El lloc es bonic amb arbres grans i destacats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners del Parc de Vallparadis de Terrassa

Com cada dissabte us passo dos articles sobre arbres

En el Parc de Vallparadis de Terrassa, tenim una varietat molt notable d’arbres que s’han aclimatat i desenvolupat plenament.Però, avui destacaré els plataners situats en l’antic torrent,on hi ha el recorregut del trenet i sota de la Casa Baumann.Forment un conjunt, uns al costat dels altres,i tot son de tronc gruixut i les branques molt altes que sobrepassant el nivell del pont situat al tocar en l’Avinguda de Jacquard.Donen a l’estiu una bona ombra i certa frescor,donat que es de pas per anar d’un cantó a un altra del Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La Palmera de can Carol de Vallcarca de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Can Carol és una masia que data de 1860, situada en el carrer de Cambrils, número 26, a la part mes antiga de Vallcarca de Barcelona i que us vaig fer un article el 25 d’Agost de 2017, en el Blog de “ Terra, aigua i Racons “.Està deshabitada i tancat el seu accés, per evitar que gent Okupa s’instal·li.En un costat lateral de la casa hi ha una Palmera, de grans dimensions, tant pel tronc gruixut  com d’una gran alçada, esta com a vigilant de l’antiga masia i dels terrenys que encara te pel seu costat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : 2 de febrer, el Dia Mundial dels Aiguamolls

Com cada divendres us presento dos articles !

El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer.Us passo dades de la designació d’aquesta data :

  • El 2 de febrer, és la data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l’Iran).
  • Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels Aiguamolls.
  • Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se.
  • L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.

Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.

La importància de les Zones Humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són :

Àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha.

A nivell estatal, destaquen :

Els parcs nacionals com Doñana (Huelva)

Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real)

Llacunes com Villafáfila (Zamora)

Gallocanta (Saragossa).

A nivell català, la llista inclou :

El Parc Nacional d’Aigüestortes

Estany de Sant Maurici,

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,

L’Estany de Banyoles

El Delta de l’Ebre.

Cuidem dels nostres aiguamolls, una resposta al Canvi Climàtic !

 

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Pou de Vilanova del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

A un kilòmetre aproximadament de Vilanova del Vallès per la carretera  BV-500, direcció a la Roca i a l’esquerra,veureu una antiga construcció en forma de Torre quadrada,és un antic Pou, probablement un molí de vent, per treure aigua per regar els camps de la propietat.Actualment, treu aigua a treves d’un motor elèctric i la deposita en una bassa rectangular.Podem veure que te unes petites finestres de ventilació en la part de darrera que toca als camps, una d’elles és en forma triangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : l’Hort familiar

L’hort familiar acostuma a ésser una part complementària d’una explotació agrícola o ramadera.Si bé, també es consideren horts familiars els que menen persones que són afeccionats a l’agricultura i sense cap tipus d’explotació agrícola connectada.Aquests tipus d’hort es dedica a l’autoconsum i si hi ha una petita comercialització dels productes aquesta és irregular i de menor importància.Fins i tot es pot donar el cas que, a causa de la petita escala amb què s’opera, siguin horts deficitaris econòmicament.Molts dels horts familiars, els podem veure en cases o xalets, en la seva part annex al jardí o substitueix a aquest,també, en terrenys de reduïdes dimensions propers a l’habitatge, per aprofitar el terreny de la seva propietat.El reg es fa per medi d’una manega o en els casos d’horts de mida molt petita amb regadores.Així, segons l’espai disponible pot tindre algun arbre fruiter repartit per l’hort.I que es pot cultivar en un Hort Familiar ? De tot una mica, segons el gust del propietari, des d’enciams, tomàquets, carbassons, pastanagues, seves, maduixots…

amb una llarga possibilitat  varietat de verdures.

Ja sabeu, si teniu un espai per destinar a un petit hort, ànims !

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Plaça i Jardins de Joan Alsina en el Barri de l’Estalvi de Cardedeu

La Plaça i Jardins de Joan Alsina,  estan situats entre l’avinguda d’Eduard Corbella  amb el carrer de Ramon Llull, en el barri de l’Estalvi de Cardedeu.Es una plaça enjardinada, principalment pels seus laterals, i que disposa d’un antic quiosc de diaris i revistes.Però, el significatiu de l’article d’avui, son els jocs infantils, que estan especialment decorats,amb motius d’un Porc senglar, els diables de Cardedeu i una Llegenda…Per tant, crec que es necessari que us passi aquesta llegenda anomenada, del Verro per completar l’article d’avui :

També, us passo l’historia del Barri de l’Estalvi de Cardedeu, en aquest enllaç :

https://veinsdelestalvi.wordpress.com/historia-del-barri-lestalvi/

Podria ser que en la revetlla de Sant Pere, si aneu pel terme de Cardedeu us trobeu, amb diables, un Verro … i molt de soroll !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font Vella de Terrassa

La Font Vella de Terrassa, esta situada en el carrer de la Font vella nº – 38; concretament està adossada a la paret lateral de l’edifici que sobresurt en aquest punt.En un plafó semi circular, hi ha el nom de la font i al centra l’aixeta de polsador, l’aigua de xarxa cau a l’antiga pica rodona. L’estructura actual de la Font Vella es relativament nova, inagurada el dia 10 de maig de 2003.

Per dades sobre la seva historia, podeu consultar a :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/01/la-font-vella.html

Text i Fotografies : Ramon Solé