Arxius mensuals: Abril de 2020

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els plàstics com a contaminants

Publicat el per
Respon

Avui i com cada divendres us presento dos articles !

La contaminació per plàstics és l’acumulació de productes de plàstic en el medi ambient, fet que produeix efectes adversos sobre la vida en general i, en concret, sobre els humans.

Existeixen nombrosos tipus i formes de contaminació per plàstics i pot afectar de forma negativa el sòl, per exemple en el bosc, en els camps, els cursos d’aigua com a rius i els oceans.En determinades regions s’han implementat plans per intentar reduir el consum de plàstics i promoure el seu reciclatge i agilitzar la posta en marxa d’alternatives ecològiques i vegetals com a envoltoris pels aliments i altres productes.

La importància i extensió de la contaminació per plàstics està correlacionada amb el baix cost i durabilitat del plàstic, el que provoca que els éssers humans n’utilitzin una gran varietat.Els éssers humans es veuen afectats per la contaminació de plàstics com, per exemple, alterant l’hormona tiroïdal o altres en malalties.

Aus i peixos cada vegada menjant mes plàstic, que els provoca asfixia i la mort…

Us passo un comunicat de Greenpeace per aturar els plàstics en els supermercats i altres llocs de venda de productes que tots consumim :

https://es.greenpeace.org/es/que-puedes-hacer-tu/peticiones/plasticos-supermercados/?gclid=EAIaIQobChMImMrGxdah5gIVy8W7CB0UywnQEAEYASAAEgL-qPD_BwE

Fotografia : zero waste europe

Com puc reduir la contaminació per plàstics? Es un article de TV3 del dia 05/06/2018 i que us passo l’enllaç :

https://www.ccma.cat/tv3/com-puc-reduir-la-contaminacio-per-plastics/noticia/2859576/

Entre tots podem frenar la contaminació dels plàstics !

Font de la informació: Greenpeace, Viquipèdia i altres
Fotografies : Arxiu Rasola

Canal Mariner i Aqüeducte La Ral

Publicat el per
1

Avui i com cada divendres us presento dos articles !

El Canal Mariner, també se la coneix per Canal del Carbur, donat que havia una explotació  de carbur, que encara es pot veure, a prop de la canal abans d’arribar a Sant Pau de Seguries.El Canal comença dins el municipi de Camprodon i acaba el recorregut a Sant Pau de Segúries, on l’aigua es utilitzada per general energia elèctrica a través de la Central de Mariner d’Estabanell Energia.Per a mes dades, podeu consultar a :

http://www.rutadelter.cat/coneix-la-ruta-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/produccio/central-del-mariner

El Canal s’inicia i transcorre sempre pel vessant esquerre del riu Ter, i es pot fer com un recorregut a peu pel camí que va paral·lel.Entre La Ral i La Rovira, podem veure que la Canal pren alçada gracies a l’Aqüeducte La Ral amb les arcades que sustenten el Canal.En el 1893,Josep de Sitjar va sol·licitar autoritzar 2.000 l/s construint la resclosa 122 m aigües avall de la fàbrica Matabosch. El Govern Civil va atorgar a Josep Guàrdia permís per unificar dues concessions.Per a mes dades tècniques podeu consultar a la pagina Web del Consorci del Ter i que us adjunto :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-mariner

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : L’Hort “Okupa”

Publicat el per
Respon

Arreu de Catalunya,  hi ha molts de terrenys “Okupats” que s’han convertit en horts col·lectius i autogestionats.

Barri de Grácia – Vallcarca

La crisi de la construcció i l’aturada durant anys de les inversions públiques, va deixat molts solars buits a les ciutats i pobles, aquest motiu ha fet créixer aquest fenomen dels horts urbans – okupats.En aquest horts, molt joves , gent en recursos mínims o jubilats amb renta precària, han trobat una manera de disposar de verdures a un cost  casi “0” i conreat per un mateix, que també te una bona garantia ecològica.Els Ajuntaments són permissibles fins que no es trobi una solució amb el propietari o amb el jutjat.Podríem dir, que no són en un espai altament fèrtil per gaudir d’un hort amb un màxim rendiment, per la manca d’aigua, la terra no sigui prou bona o abonada … manca d’estris i medis per poder germinar i cultivar prou be,no obstant, les ganes i la fermesa de portar-ho en devent,  s’uneixen per seguir en aquest repte dels horts “Okupes “, des d’aquí us donem a tots i totes els implicats en aquest tipus d’Hort, “Ànims”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Alba de Les Fonts de Terrassa

Publicat el per
Respon

Aquesta Font urbana de l’Alba, esta en un reco del carrer camí de Can Falguera, situada darrera de cal Falguera i de la seva Capella. Fa com una petita placeta, amb dos bancs i uns arbres.Va ser recuperada en l’any 2015. Us passo informació al respecta extreta del diari de terrassa :

http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2015/10/08/les-fonts-celebra-fiesta-mayor-gran-exito/9385.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Finestres de l’Aigua a Barcelona

Publicat el per
1

L’Alfons Martín, que  es molt observador amb el mon que ens envolta, i que te el seu Bloc personal, en va fer arribar una informació vent curiosa, extreta del Facebook de :

                           Explica’m Barcelona,

Font carrer  de Verdaguer i Callís

Font carrer de Verdaguer i Callís

i que us passo l’escrit integra :

“Us heu fixat mai que cap al mig de la Rambla, més o menys davant del Liceu, hi ha una finestra petita entre 2 edificis que sempre està tancada? En realitat hi ha algunes més repartides per la ciutat (al final del text podreu trobar els carrers per si voleu fer deures quan poguem sortir). Us expliquem el significat. En realitat no han fet mai la funció de finestra sinó més aviat de portes que servien per tapar o conservar nets els dipòsits d’aigua que hi havia al darrera. Es localitzaven normalment sobre alguna font o abeurador i a una determinada alçada per augmentar el caudal o la força de baixada de l’aigua. En el cas de la Rambla la font de la que parlem es situava al Pla de la Boqueria i la finestra segurament a sobre, però amb les obres de l’Hotel Internacional cap a finals del segle XIX quan tota la façana i la font va ser remodelada és molt probable que la finestra es traslladés al lloc on està ara, entre aquests 2 edificis, sense que tingui ja cap altre funció que recordar la seva utilitat anterior. En general van funcionar totes fins el segle XIX”

Font de Sant Just i Pastor 

L’antiga Font de Sant Just i Pastor  al barri antic de Barcelona,

Font de Sant Just i Pastor – portella de ferro

la finestra esta en un dels seus laterals .

Font de Sant Just i Pastor  – portella de ferro lateral

 

Text extret : Explica’m Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Col-laboració : Alfons Martín –  podeu seguir a : rondaller.cat

 

 

 

Avui destaquem : La Font de la Grípia de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.Es una font a un costat de tota una estructura,

nur i seient

l’aigua surt  per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòli segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,ara ja no és així… un cartell posa  que l’aigua no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Moixina d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de la Moixina esta situada molt a prop del Parc Nou d’Olot.Es tracta d’un indret de gran interès geobotànic, amb una diversitat biològica remarcable i que té com a protagonista l’aigua.Es tracta d’una font molt característica i popular a Olot, que dóna nom al paratge.La Font disposa de 6 brocs, un sobreeixidor mes a dalt i un a baix en un lateral,l’aigua va a parar a un rec que s’anirà unint a altres recs de la zona,Per les rodalies de la Font disposa de bancs de pedra.També, hi ha sobre  els brocs una placa de marbre amb la data de 1890.Des de fa uns anys La Font de la Moixina i altres de La Garrotxa, pateixen manca d’aigua, us passo un article de la garrotxadigital.cat, que parla d’aquest problema :

https://www.garrotxadigital.cat/2015/09/25/la-font-de-la-moixina-dolot-raja-amb-molt-poca-aigua/

La Font Moixina és protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 Text i recull postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi Pinyer de Torrebonica de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles

El Pi Pinyer de Torrebonica és un arbre que es troba al marge dret del torrent de la Betzuca, dins la finca de Torrebonica.La proximitat del torrent ha fet necessari construir un mur de pedra per tal de protegir-lo de les riuades.Es troba en bon estat de conservació, tot i tindre algunes branques trencades.Te un perímetre del tronc de 2,96 metres, una alçada de 22,3 metres, i d’amplada de la capçada de 18 x 20 metres.Per poder visitar –ho, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa, cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas.A uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca i passeu pel costat de l’Àrea d’estada (dreta), seguiu la pista i quant fa un revolt el camí i abans de la pujada, us dirigiu a l’esquerra fins de nou al torrent, allí ja veureu al marge dret del torrent de la Betzuca, el Pi gran o Pi de Torrebonica.

 Recull de dades : Viquipedia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els dos Pins del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles

Avui ens fitxarem amb dos destacables Pins, un Pinyer i el segon, Blanc, situats dins del jardí del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa.El Pi Pinyer, el podem contemplar  des de la Plaça del Rector Hom, darrera i a tocar a l’Església de Sant Miquel,és corpulent amb un tronc recta i cúpula arrodonida fent com una semi circumferència.Al seu darrera, està situat El Pi Blanc, molt allargassat  i molt mes alt, en canvi desposa de poc brancatge,podem contar les branques, són sols tres les resta les han tallat o se han caigut en el temps.Dintre del jardí de La Seu d’Egara, podem veure altres arbres com alzines i pins, no obstant majestuosos com aquest, de moment, …no.

 Text i Fotografies : Ramon Solé