Arxius mensuals: Setembre de 2020

Avui coneixerem : La Font d’en Rafel de Llanars

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font d’en Rafel, us cal que aneu al petit poble de Llanars, us dirigiu al carrer de La Font d’en Rafel, i arribats al costat de la casa del numero 31, allí hi ha una explanada amb taula i seients de fusta, un cartell us indica que esteu a la Font.

Però, on esta la Font…?, no la veureu de moment…

Us caldrà des de l’esquerra del cartell, baixar per un corriol  al costat del mur de la mencionada casa, que us portarà a baix a la riba esquerre de Feitús.

Una vegada allí, veureu a uns deu metres i en el mateix mur que surten tres forats amb abundant aigua,  esteu a de la Font d’en Rafel, l’aigua es perd directa a la ribera de Feitús.

Ens preguntem, com deuria ser la Font abans de construir-se la casa ?…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Foradada amb imatges des de fa 100 anys fins els nostres dies

Publicat el per
Respon

La Foradada es un paratge natural situat a l’oest del poble de Cantonigròs,

on les aigües de la riera de la Rotllada cauen fent un  salt i formant  un gorg amb les seves aigües.

A l’esquerra  del Salt, destacant les parets de roca on està el gran forat, que li dona el nom de “La Foradada”.

Aquest conjunt natural des de fa mes de 100 anys en rere, ha sigut l’objectiu de la gent que l’ha visitat,

des de a les hores fins els nostres dies la gent s’ha fet seva La Foradada,  prenent fotografies d’aquest lloc natural,

ara gracies a internet, es pot compartir amb tothom que vulgui veure´l.

Qualsevol perspectiva fotogràfica ens fa ser creatius en les imatges de La Foradada.

Gaudim d’imatges amb molta, poca o minsa aigua  que cau pel salt, però, sempre ens pot fer il·lusió estar en un lloc tant bonic i amb molta vegetació en tota la contrada.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Que és l’osmosi en l’Aigua ?

Publicat el per
Respon

Que es l’osmosi ?

En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.

Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules (les del dissolvent) i uns altres no (les del solut).

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Lluis

I en el cas de l’osmosi  en l’Aigua ?

L’osmosi inversa és una tecnologia de purificació de l’aigua que utilitza una membrana semipermeable per eliminar ions, molècules i partícules més grans, deixant que només passi l’aigua potable. Dins d’un entorn amb membrana semipermeable, si s’augmenta la pressió del costat de major concentració, pot aconseguir-se que l’aigua passi des del costat d’alta concentració al de baixa concentració. D’aquesta manera s’està produint el fenomen contrari a l’osmosi, per això es diu osmosi inversa. És a dir, l’aigua de la zona d’alta concentració passa a la de baixa concentració, aconseguint travessar la membrana en sentit contrari.

Un exemple el tenim a Xilxes, municipi de la província de Castelló, situat en la Comarca de la Plana Baixa. Compta amb aproximadament 2752 habitants (INE 2015). FACSA gestiona la xarxa municipal de aigua potable i clavegueram municipal des de 2009. Des del Consorci de la Plana i  dues captacions, s’abasteix a les fonts públiques, a la zona del nucli urbà i a la zona de la platja de Xilxes. S’emmagatzema i tracta l’aigua en un dipòsit del municipi i, a més, per a subministrar l’aigua a les fonts públiques, es fa passar per una estació de tractament d’aigua per osmosi inversa.

Font pública de Sant Lluis, ubicada al Pla de Cas Rector (darrera de l’església), es tracta de la primera font pública de Menorca i de Balears que funciona amb aquest sistema d’osmitització.

Fotografia : Ajuntament de Sant Lluís

Presentació a Maó, de la primera Font Pública tractada amb el sistema d’osmosi :

https://ib3.org/mao-posa-en-marxa-la-primera-font-publica-dosmosi-per-omplir-les-garrafes

També, us passo una informació que es considera pitjor  l’aigua procedent d’osmosi :

https://www.betera.com/2019/06/28/el-nou-govern-elimina-el-sistema-dosmosi-de-les-fonts-publiques-en-assegurar-que-la-qualitat-de-laigua-es-pitjor-que-la-de-laixeta-de-casa/

Per a mes amplia informació podeu accedir a Viquipèdia i que us adjunto l’enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Osmosi_(directa)

Des del Blog sols donem Informació, no entrem en polèmiques …!

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé  – Fotografies : Anna Maria Molinero

Avui destaquem : La Font de can de Prat de Santa Coloma de Farnes

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font de can de Prat cal sortir de Santa Coloma en direcció al Castanyet, cal travessar el pont sobre la riera, veureu unes escales de pedra que baixen i portant a la font.

L’obra de la Font es de pedra lligada, tot fent un mur adossat a la paret de la muntanya, disposa d’un seient en cada costat i un mes, a fora de l’espai de la font.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau directa a un enreixat per on desguassa a la riera; a sobre hi ha gravada la data 1899.

Hi ha dos cartells, una que diu que l’aigua no es apta pel consum i el segon delimita a poder recollir 16 litres per persona, amb prioritat d’aquí vulgui beure.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes

Publicat el per
Respon

Com a cada diumenge us presento dos articles

La Font de Sant Salvador és situada en l’extrem esquer del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnes; des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

En menys de cent metres som davant de la font de Sant Salvador, la qual és ben visible i dos xiprers ens hi situant.

Aquesta Font de Sant Salvador ja era renombrada al segle XVIII, el parc va començar a ser d’ús públic a partir de 1895.

Fins l’any 1975 no era la font com la coneixem avui dia, tenia a sobre unes rajoles del sant i una estructura prou diferent.

Actualment es tracta d’una gran roca amb tres brocs d’acer inoxidable adossats a ell, l’aigua cau a un enreixat.

Aquesta font, es constant la gent que hi va a recollir aigua amb moltes garrafes,

per axó, un cartell ens indica la quantitat d’aigua que es pot recollir per persona i dia.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

L’historia de les Fonts de Mas Miquel de Valls

Publicat el per
2

Com a cada dissabte us passo tres articles

Mas Miquel és una antiga masia del municipi de Valls, situada al costat de la carretera N- 240 A, a tocar del Torrent de Catllar.

Fotografia : B M.E. Gimenez – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741.
  • El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d’aleshores ha passat en heretat.
  • Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien “Miquelet del Tupiner”, però no hi ha la total certesa.
  • El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de “Hort de les Fonts”.
  • Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra.

  • La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d’esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d’altres.
  • Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s’hi instal•là un bar, s’hi feien balls els diumenges,
  • El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic.

L’espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d’un edifici, el Mas Miquel.

Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d’indret d’esbarjo popular.

L’edifici del mas és d’estructura simple.

Disposava d’un notable safareig, on les dones del mas rentaven la roba.

Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament.

Us passo un article de Tarragona.digital, de com estava aquesta zona del Parc de Mas Miquel :

https://tarragonadigital.com/alt-camp/mas-miquel-valls

I us passo la recuperació d’aquest espai i les fonts, es un article de infocamp.cat :

https://infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/31434-valls-comenca-a-obrir-els-torrents-a-la-ciutat

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé

Arbres – Conjunt de Plataners de Sant Vicenç de Torelló

Publicat el per
Respon

Avui us passo tres Articles

Si aneu per la carretera BV-5228, que es una de les entrades que us porta al centre del poble de Sant Vicenç de Torelló, hi ha a l’esquerra un petit fondal, conegut el lloc com el Toll, és abans de la gasolinera.

En el seu dia i aprofitant els plataners que hi ha, l’ajuntament hi va fer un espai d’estada,

amb fogons, taula, seients i una font d’aigua de xarxa pública.

Les persones grans, mares amb nens i gent que passeja el gos, son el mes assidus d’aquest parc, on podent gaudir de l’ombra a l’estiu i la calor del sol a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres amb deformacions

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles 

Les deformacions als arbres, són o predominen en molts casos dins de les ciutats i pobles,  mes que en plena naturalesa.

Efectivament, podem trobar arbres amb deformacions destacades en parcs, i sobre tot en els arbres dels escocells, on estan mes limitats d’espai i rodejats d’asfalt.

Us passo alguna imatge prou clara, on les arrels sobresurten del escocell.

També podem apreciar rugositats enormes en les branques,

així mateix, en el propi tronc.

Cal dir que un paràsit pot provocar que es derivi a una deformació en alguna part del arbre, o el va erosionant en el seu interior.

Regió7.cat, l’any passat feia un article que La Seu posarà paviment flexible per evitar la deformació per les arrels dels arbres i que us adjunto :

https://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2019/03/08/posara-paviment-flexible-evitar-deformacio/531294.html

Al final seria la tala del arbre afectat…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Resclosa de can Pou d’Abrera, un entorn natural

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

La Resclosa de can Pou d’Abrera, s’ha format un espai natural important, tant de flora com de fauna.

Constitueix un reservori de biodiversitat a la porta de la regió metropolitana de Barcelona.

No cal dir que no es una extensió gran, esta formada en les dues lleres del riu Llobregat.

La vegetació existent, en si mateix, és ja un espai de gran valor.

On els joncs, canyissars i arbres de ribera com la pollancre i l’àlber, predominant amb altre vegetació pròpia d’espais humits,

per axó s’ha creat durant anys, un entorn natural, amb aus que cada vegada fan el seu habitat en aquesta zona,

com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el corb marí gros, el bernat pescaire i ocells petits,

i en menor escala la llúdriga i la tortuga de rierol, entre altres,

i amb una gran varietat de insectes durant la primavera i estiu.

Podeu veure mes informació a l’article de Wikipedia sobre L’Espai Natural del Riu Llobregat  al pas pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Natural_del_riu_Llobregat

Aquesta zona està protegida a nivell europeu i és una de les zones més ben conservades del Baix Llobregat.

Es un espai que cal seguir tenint cura i continuant fent la seva protecció!

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Abrera i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Torrent de Masquefa?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo avui dos articles

Fa mes de cent anys en rere la Font del Torrent de Masquefa era molt apreciada per la gent, anaven a buscar amb càntirs i garrafes de vidre la seva preuada aigua.

Com el mateix nom indica estava situada al fons del torrent.

En el anys al moure les terres per fer el nou carrer i cases, van tirar les terres i runes al torrent, enterrant a la font per sempre mes…

Una font natural que sols perdurarà el seu record, gracies a les fotografies antigues.

Font del Jardins en el Passatge de La Font del Torrent,

 

 

Text, Fotografies i imatge antiga : Ramon Solé – Arxiu Rasola