Poema : Yace (a la sombra que la gran montaña…)

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 39262820_10216839594332398_8964304591722119168_o.jpg

Yace (a la sombra que la gran montaña

las dos Castillas, árbitro de hielo,

divide altiva en el hisperio suelo)

florido un valle que Pisuerga baña.

Aquí tu aurora espíritu acompaña,

Grabiel tan vivo que, mudando cielo,

pudo su pluma, con inmenso vuelo,

del sol de Italia ser Faetón de España.

Si el carro de oro no conduces solo

no te aguarde el Erídano Occidente;

por su eclíptica vas de polo a polo.

Sigue sus paralelos felizmente,

sol castellano del latino Apolo,

que a su lado tendrás eterno Oriente.

Autor :  Lope de Vega  

Recull del poema : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Santa Maria de Terrassa

Està situada en el torrent Monner del Parc de Vallparadís, en el mur de la tanca i a sota les esglésies de Sant Pere, però antigament estava en la cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i tenia el nom de la Font del Single.

L’Arquitecte Puig i Cadafalch va ser qui va dissenyar la nova font, en l’any 1921.

En l’actualitat no hi raja aigua donat que no te les suficients garanties sanitàries.

Text  i Fotografia : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Aqüeducte de Segovia

L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.

L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.

Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.

Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.

A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.

Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.

En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.

Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.

Us passo la llegenda d’aquest pont :

https://www.elnortedecastilla.es/segovia/leyenda-cuenta-acueducto-20190126190938-nt.html

L’any 1985 fou nomenat, juntament amb el centre històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fitografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Itinerari per Fonts Naturals de Terrassa

Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.

Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.

A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.

Des de fa molts anys està seca.

El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs

Cal que us aneu  al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.

Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.

Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.

Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.

Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.

Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.

Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.

Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de  “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb  una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.

Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.

A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.

L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.

Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.

Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canova de Serinyà

Per visitar La Font de la Canova cal sortir de Serinyà pel carrer Joan Carreras , passarem pel rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra els rentadors de Can Carreras i arribem a un encreuament de carrers; dels tres possibles seguim pel del mig, el carrer de Figueres i els carrer de Borriol, que dona nom al Barri de cases, seguim a prop d’una hípica que ens dona al bosc,

cal buscar un sender a l’esquerra on ens baixarà fins la mateixa Font  de la Canova.

La Font es feta d’obra casi d’estructura quadrada.

Es del tipus de cisterna, raja en poques ocasions durant l’any, surt per un broc de ferro corbat,

Si netegem una mica el terra sota el broc, trobarem restes de la pica.

A dalt hi ha gravat l’any de la construcció de la font, posa 1911.

Es destacada la gran vegetació d’aquest bosc, que fa difícil de trobar.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la plaça de la Constitució de l’Hospitalet de Llobregat

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

Aquesta Font està situada en la Plaça de la Constitució de l’Hospitalet de Llobregat.

Font de ferro de fundició industrial de 1,5 metres d’alçada, amb dues aixetes de llautó de la marca ZAS.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Al peu de la font hi ha repujada, una marca el·líptica, que correspon a la fossa al que hi ha sis lletres majúscules esborrades.

Té formes simples i simètriques, i a la part superior imita cornises clàssiques.

Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya

Dos caps de peixos fan la funció de brolladors amb aixeta polsador.

La Font de la plaça de la Constitució és una obra de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Record d’una Font : La Font del Porro de Torrelles de Llobregat

Aquesta semana està destinada a les Fonts

La finca del mas Segarra esta situada a prop de la carretera BV-2005, no es pot accedir si no hi ha autorització expressa,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1a.jpg

des d’un costat de la finca, una pista porta a l’antiga planta embotelladora que era aigua de la Font del Porro.

A principis del segle XX tenia una gran extensió de bosc i camps,

el propietari va recuperar les fonts de la finca.

Font de mas Segarra

En el cas de la Font del Porro, considerada d’excel·lent qualitat la seves aigües, s’hi va construir  un edifici no massa gran que acollia l’embotelladora manual,

En el cas de la Font del Porro, considerada d’excel·lent qualitat la seves aigües, s’hi va construir  un edifici no massa gran que acollia l’embotelladora manual,

amb el nom d’Aigua de Sant Martí de Torrelles, amb propietats medicinals i situada a prop de la seva font.

Actualment l’edifici està molt abandonat, ple de vegetació i en signes de deteriorament sobre tot la teulada.

En l’explanada de debat hi havia una taula i seients de pedra rodons.

Havia sigut a principis del segle passat un punt de trobada i fontada de molta gent del poble i rodalies.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-e.jpg

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Millores en la Font de la Cadernera de Manlleu

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.

S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.

És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.

A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.

Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.

D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera

Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.

Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem una Ullada fora de Catalunya : Fuente o pozo artesiano de Cella de Teruel

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

La Fuente de Cella se encuentra situada en la localidad turolense de Cella, España y se trata de un gran pozo artesiano construido en el siglo XII y ornamentado entre los años 1729 y 1731 por el Capitán de Ingenieros Domingo Ferrari por orden de la Audiencia de Aragón. Es uno de los más grandes, amplios y profundos de Europa.

La Fuente de Cella tiene forma elíptica con un diámetro mayor de 34,83 metros y un diámetro menor de 24,84 metros. El perímetro es de 130 metros y está rodeado por un pretil de piedra de sillería, en un extremo se da salida al agua por medio de un paso cubierto por una ermita, dedicada a San Clemente.

La profundidad es de metros en la orilla y 11,5 metros en el centro y el caudal medio que mana este pozo es de unos 3500 litros por segundo.

Aunque tradicionalmente se ha dicho que esta fuente es el nacimiento del río Jiloca, en realidad es el origen de tres acequias que riegan pueblos. Las acequias son la “acequia Madre”, la “acequia del Caudo​” y la “acequia de la Granja”.

Los pueblos que aprovechan estas aguas para el regadío son Cella, Villarquemado, Santa Eulalia del Campo, Torremocha, Torrelacárcel, Alba y Villafranca del Campo. El regadío está escrupulosamente regulado por las “Reales Ordenanzas y Providencias de 1772”.

El 14 de marzo de 1685 se otorga propiedad de la fuente y sus aguas al Justicia mayor de Aragón, José Esmir.

La Fuente de Cella está catalogada como Bienes de Interés Cultural, por resolución de fecha 31/08/1983 publicado en el B.O.E. del día 24/09/1983.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Dolores Párrega i Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major d’Aiguafreda

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

És una font pública situada a la cara nord de la Plaça Major, adossada a la paret d’una casa.

Antigament calia bombejar l’aigua amb un volant, posteriorment amb un motor i actualment és una font connectada a xarxa amb una aixeta polsador, queda un broc antic corbat.

Porta la data ‘1871’ esculpida a l’ornament superior de pedra.

Recull de dades : Ajuntament d’Aiguafreda

Text i Fotografies : Ramon Solé