Arxiu de l'autor: Rasola

Molí del Collell d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fotografia : Generalitat de Catalunya

El Molí del Collell esta situat al costat del riu Fluvià, s’arriba fàcilment des d’Olot, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts, arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

us caldrà que travesseu  el riu Fluvià per una passera i acte seguit trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell.

És un Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-, i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.

Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l’habitatge, i el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que feia com a graner i golfes.

Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns vint  anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres., per evitar que la gent hi entri.

Són remarcables les tres llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí :

  • A la porta de l’antic molí hi diu “AVEMARIA / JOAN COLEL [ornament] 1784 [ornament] ME FECIT”.
  • Al balcó del primer pis s’hi pot llegir “17 † 84”.
  • A la finestra de l’antic molí hi ha la inscripció “16 IHS 89”.

A l’exterior, si ens fitxem, entre la vegetació podem distingir per on sortia l’aigua un cop utilitzada

i el rec, que tornava l’aigua al riu Fluvià.

La conca del riu Fluvià van ser les més afectades per l’aiguat del mes d’octubre de1940, tota la família que vivia en el Molí del Collell d’Olot van morir pel desbordament del riu.El Molí del Collell és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Ruta pel Riu Mergançol, els seus ponts, gorgs i molins

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fitxa tècnica

Autor : Josep Heras Gomis

Idioma: Catalán

ASIN: B07KX2RFLD

Preu : 13,83 euros

Distribució : amazon.es

Descripció

Aquest llibre ha estat redactat recopilant informació després de llargues rutes al llarg dels anys i complementat amb informació més tècnica extreta d’altres llibres relacionats amb aquesta temàtica.

En aquest llibre podeu trobar una ruta d’uns 25 km de llarg per fer amb cotxe i algunes caminades, d’aquesta manera en un dia podem abastar tota la distància del riu i caminar només pels trossos de més interès. La majoria de camí és per carretera, els camins de muntanya que s’han de fer solen estar en bones condicions, amb qualsevol cotxe el podem fer, no cal que sigui tot terreny.

Si es fa tota la ruta i totes les visites són cap a 6 hores, 1 de conducció i 5 de visites.

Passarem pels punts més interessants del Riu Mergançol, visitarem tots els antics molins que utilitzaven la força de l’aigua per funcionar, així com els diferents ponts per creuar el riu, i els gorgs més importants i bonics.

Recomanem fer la ruta a l’estiu, d’aquesta manera podem remullar-nos en alguns dels seus magnífics gorgs.

Ruta d’uns 25 km de llarg per fer amb cotxe i algunes caminades pels punts més interessants del … molins, ponts i gorgs.

 

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Coromina d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Mas Corominola és una masia d’Olot, també, se la coneix com Masia Coromina,

situada al costat de la carretera de el Trial, una desviació hi porta directa al mas.

La Font, està situada en un bosquet proper a la casa on hi ha un camí secundari que hi porta.

És com una estructura d’obra quadrada amb una gran portella de fusta vella al centre, esta tancada, ens recorda a un pou…

Al seu costat hi ha una antiga pica rectangular de pedra, tota plena de terra i fullaraca.

No hi ha signes que tingui aigua.

La Font, es troba ombrejada per arbres per les seves rodalies.

A poca distancia ens crida l’atenció un forat malt tancat per una balla o enreixat de fusta…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’ànec d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui diumenge us presento dos articles

En el Barri de Sant Roc, hi ha la plaça de l’ànec, on disposa de la seva particular font.

Aquesta plaça, no és massa gran i està enjardinada, situada entre els carrers de Rocamora, Sant Feliu i Málaga.

La Font, es quadrada, amb una aixeta de polsador en cada banda, on l’aigua de xarxa pública cau a la respectiva pica, de munt  seu hi ha una figura d’un nen jugant amb un ànec.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Roure del Parc de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Aquest Roure que avui ens referim, esta situat sota del carrer de la Igualtat,

en la seva part que dona al Parc de Vallparadis entre la paret lateral de la Fàbrica Noguera,

al costat d’un camí d’accés al parc i front L’Espai de lliure circulació de gossos d’aquesta zona de Terrassa.

Es un Roure que destaca sobre altres arbres de les rodalies.

Te bon aspecte i salut en tot el seu conjunt, tronc i branques.

A la primavera i l’estiu, es molt ple de fulles formant una copa arrodonida que dona molta ombra,

No te accés del públic i esta en un petit fondal a un nivell  mes baix de la resta d’arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del Ficus? Es un Arbre o un arbust?

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies, no es un arbre però adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes.

És el mateix gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus.

Són originàries de la zona de clima tropical amb unes poques espècies en zones de clima temperat càlid.

És una planta nativa del nord-est de l’Índia, Nepal, Bhutan, Birmània, Xina (Yunnan), Malàisia, i Indonèsia.

Les plantes d’aquest gènere fan el fruit en forma de siconi.

El ficus de cautxú, Ficus elastica, són els que podem veure en carrers, com si foren arbres , en parcs i jardins.

Fa de 30 a 40 m d’alçada un gran tronc d’uns 2 metres de diàmetre. El tronc desenvolupa arrels aèries.

Les seves fulles són ovals i brillants de 10 a 35 cm de llargada i tenen forma acuminada.

Com en altres espècies de figueres els cal unes espècies de petites vespes per a ser pol·linitzades.

El fruit és un petit siconi oval de color verd groguenc d’un cm de llargada no gaire comestible i només té una sola llavor viable.

Ficus elastica es considera una planta ornamental que pot viure a l’exterior en zones sense glaçades i com planta d’interior en altres llocs.

Ficus elastica proporciona un làtex de color blanc però verinosa mortalment si s’ingereix que antigament servia per fer cautxú.

Us passo com plantar i cuidar un Ficus, estret de mijardin :

https://www.mijardin.es/ornamentales/follaje/ficus/como-cuando-plantar-ficus/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Mijardin

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Basses d’en Broc i Aiguamolls de la Déu Vella d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.

Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.

Us passo dades destacades :

  • L’any 1986 es restauraren els prats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona humida.
  • L’any 1991 es referen les basses d’en Broc.
  • Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Interès Preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.

La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.

El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.

L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.

 

Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya.  Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Salt del Purgatori de Centelles

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Salt del Purgatori està situat en la riera Blanca o conegut també, per el Torrent de la Llabina de Centelles, es pot arribar per varis camins, el mes popular es des del Molí de la Llabina, des d’aquí, donarem una volta pel camí que rodeja per les afores de la masia de can Pere de l’Ollic,

entrada de la masia de Pere de l’Ollic

en l’entrada sud de la masia, hi ha un camí indicat per un cartell, que ens dona l’avís d’on esta la Font Grossa

Font Grossa

Font Grossa

i des d’allí per un caminoi us porta directament al Salt .

Teniu d’anar quan fa poc que a plogut amb ganes i veure com l’aigua de la riera fa un salt d’uns 17 metres; un camí us permet situar-vos darrera del saltant.

Salt del Purgatori, sec

Bona part de l’any i sobretot en època de mancança de pluges o a l’estiu, no hi baixa aigua, cosa que fa que no tingui l’atractiu que espera-veu.

cartell

Us passo una imatge molt antiga d’aquest Salt

Sols cal dir que vaig seleccionar la fotografia del Salt del Purgatori com la imatge d’aquest Blog on esteu ara.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es  forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural,  va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +