Com cada diumenge us presento dos articles
Centelles disposa repartides pel casc urbà nombroses fonts d’aigua de xarxa pública, i que us passo a mencionar :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Des del Molí de La Fàbrega de Castellterçol, teniu agafeu la pista ample de terra, passareu a prop de la masia El Gironès i quan arribeu a l’altura de Can Marfà, on hi ha una cruïlla de camins, teniu que seguir pel que us portaria al Coll de Marfà.
Aquest camí fa una certa pujada i va agafant altura, a uns vint minuts a la vora esquerra segons la marxa, hi ha una Alzina vent destacable,
es alta amb bon brancatge.
No massa mes lluny, i algo mes a dins del bosc, però visible des del mateix camí, veure un Roure,
corpulent, amb un tronc gruixut,
i amb un nombrós brancatge, que el fa destacar sobre la resta d’arbres, la majoria de pi jove.
No són els únics arbres destacables dins dels boscos del Marfà, em podríem enumerar molts d’altres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
L’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa, està situat entre la Plaça del Doctor Robert, el carrer de la Riba i el Parc de Vallparadis de Terrassa.
En el pati de darrera de l’Hospital de Sant Llàtzer, on s’entra per anar al Cap, hi ha un magnífic Pi Pinyer.
Aquest Pi, disposa d’un tronc molt gruixut i alt, amb una copa ven arrodonida , aparentment esta molt sa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
El 26 de juliol de 2015 el foc forestal va afectar i arrasar més de 1.200 hectàrees de bosc prop de la carretera de can Massana a Montserrat i Òdena.
Era trist i desolador veure un paratge verd i que en poques hores pel pas del foc es va convertir-se en cendres i un paratge negre.
D’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores, originals que podia servir per que la gent quan passes pel lloc, medites que un foc forestal, destrueix la natura, els bens i també en ocasions, vides.
El Bosc de les Creus és un projecte de Marc Sellarés a partir d’un bosc cremat convertint les restes en més de 1000 creus com un ritual de dol i expressió de sentiments
i un testimoni que durant mes de 50 anys no tornarà ha estar com estava havans del incendi.
Un any desprès elpais es fa ressò d’aquell important incendi forestal i de la col·locació de la creu número 1.293, us passo aquell article :
https://cat.elpais.com/cat/2016/07/25/catalunya/1469475242_852949.html
Com diem, compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada a 12 metres d’alçada.
El bosc de les Creus, creat pel bomber Marc Sellarès va voler expressar el dolor del bosc cremat del bosc cremat en aquet tràgic dia, i que va afectar part del municipis d’Òdena, El Bruc, Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola.
Us passo un Video on el propi autor i bomber, Marc Sellarès parla del Bosc de les Creus :
https://www.youtube.com/watch?v=WOiutyYyd-Q
No sols a peu de Montserrat es van posar creus als boscos cremats, us invito a obrir aquest enllaç que us passo, i veure altres llocs del Mon que també ho han fet :
http://www.theforestofthecrosses.cat/
Marc Sellares, va crear aquesta imatge de les Creus,
per on havia hagut un bosc verd, per tal que els fets no quedessin en l’oblit…
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui divendres us presento dos articles
Les zones de lliure circulació de gossos són espais habilitats especialment perquè els amos i els seu gos/sa puguin gaudir d’un lloc reservat.
Aquestes zones, envoltades de tanques, permeten que els animals corrin i juguin sense anar lligats, amb l’excepció dels gossos de races catalogades com potencialment perilloses que, com marca la normativa, han d’anar sempre lligats i amb morrió.
Per garantir la comoditat dels ciutadans aquestes zones compten, segons els casos, amb papereres, fonts i bancs, entre altres elements de mobiliari com cartells explicatius.
Una d’elles es la situada en el Parc de Vallparadis en el Torrent Monner, a prop de l’estació dels Ferrocarrils Catalans de Vallparadís Universitat.
Us passo un cartell d’ubicació de les 11 zones de lliure circulació de gossos a Terrassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,
avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.
Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?
No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.
Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …
Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,
ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,
havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,
Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,
en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,
o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,
algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt i podien estar incorporades en aquest període del rentat.
Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,
Mentre seguien rentant més roba…
Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.
També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.
La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?
En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…
Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
És el mes que deixem la primavera per entrar a l’estiu, amb molt mes hores i mes calor durant el dia.
Axo es bo pel hort, si l’hem preparat adequadament, tindreu una gran varietat de verdures, axó si, teniu que valorar com va anar la pluja en maig i com es presenta juny, perquè si no ha plogut prou, caldria intensificar el rec amb l’aigua pròpia.
En una collita normal en aquest mes, tindríeu de recollir :
Bledes, api, carbassons, cogombres, cebes, espinacs, enciams, patates, porros, ravenets, mongeta tendre, tomàquets, remolatxes, pastanagues, alls, i tomàquets.
Podeu plantar:
Api, cebes, cols, coliflors, enciams, porros , mongetes, carbassons, blat, raves, remolatxes, pastanagues, i mes tomaqueres per fer la collita al setembre.
Es un mes que caldria fer prevenció de tractament del Bt en tomaquera i hidròxid de coure, en mongeta tendra, cogombre, albergínia.
I res, a seguir treballant que l’hort us agrairà amb moltes i diverses verdures.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :
La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.
Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,
les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.
Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :
Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :
Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;
amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.
Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.
Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.
La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.
Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,
es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,
així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.
Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :
En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.
Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :
http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php
En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,
hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,
i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Cementeri nou va ser construït durant l’any 1928, segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.
Per aquest motiu ens caldria suposar que l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.
La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.
Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,
i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
La Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .
Us passo la seva historia:
La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.
Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.
A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.
A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.
E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya
Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,
així com per l’antic safareig.
La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.
Font Gran – 1910
Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.
La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.
Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.
La Font Gran – 1976
La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat
Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 