Com cada Diumenge us passo varis articles
Avui dissabte toca poder sortir, però amb quines condicions ? Us passo informacions diverses al respecta :
Recull de la informació : Ramon Solé
Amb aquest, avui teniu tres articles !
Tal com us dic i també, s’ha fet ressò els medis informatius tant locals com a altres mes institucionals, de premsa, radio i TV. des de fa uns dies :
“Ja han arribat les Orenetes a Catalunya”
Avui i a pesar del fort vent que en moltes comarques tenim, mireu si les veieu i de quina espècie són…
Us passo un quadre on les podeu identificar i de l’enllaç “Projecta Orenetes” on veureu mes informació :
https://www.orenetes.cat/especie/
L’oreneta comuna o vulgar són uns ocells gregaris, això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d’un lloc a un altre en l’època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d’exemplars.
Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l’abril o el maig, i retorna cap a l’Àfrica al setembre.
Es una bona noticia, que al final ja comencin a arribar les colònies d’orenetes a establir-se a Catalunya… senyal que el bon temps s’aproxima…!
Recull de dades : Viquipèdia i Projecta Orenetes.
Adaptació al Text : Ramon Solé – Assessorament i Fotografies : Dora Salvador
Com cada divendres us presento tres articles !
Sabíeu que el Camí de Sant Jaume, passa pel vell mig de la ciutat de Terrassa ?
El “Camino de Santiago” o en català, Camí de Sant Jaume, té el seu origen a principis del segle IX, quan era utilitzada pels pelegrins que sortien d’arreu de la península o venien, també, d’Europa.
La seva afluència de gent, va propiciar la creació d’esglésies, monestirs, fondes i hospitals… i sobre tot uns camins que portaven i segueixen portant… a Santiago de Compostela.
Les guerres van fer decaure aquesta costum i no és fins al segle XX quan es produeix la renaixença, i el Camí és seguit per milers de pelegrins que el fan per motius espirituals, turístics, culturals o esportius.
La recuperació del tram català del Camí de Sant Jaume, s’inicia a la dècada del 1980.
Terrassa és una de les ciutats incloses dins el tram català del Camí de Sant Jaume, que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, i entre a la ciutat per Les Fonts, i continua en direcció al Monestir de Montserrat.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Terrassa no fa massa va col·locar senyalització característica de la ruta xacobea per l’itinerari que discorre dins la trama urbana i que es fruit dels dos camins de Sant Jaume que coincideixen a Terrassa: el provinent de la frontera francesa, i que ve de Sabadell,
i el que procedeix de Barcelona, i que entra per Terrassa per la riera del Palau i el Parc de Vallparadís i continuant per els carrers del centre : carrer Major de Sant Pere, la plaça del Rector Homs, el carrer de la Creu Gran, el carrer de Sant Pere, la Plaça Vella, el carrer Major, la plaça d’Anselm Clavé, la Rambla d’Ègara, el carrer de Watt i l’avinguda d’Àngel Sallent en direcció a Ullastrell.
Els cartells també indiquen els trams de l’itinerari que corresponen a la xarxa de camins vells de Terrassa que enllacen amb Sabadell, Vacarisses i Ullastrell.
Pel que fa al Parc de Vallparadís s’instal•laran senyals informatius, que estan col•locats en una peanya de fusta i situats molt a prop dels llocs més emblemàtics del Parc,
com ara el Museu de Terrassa, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Castell Cartoixa de Vallparadís o el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, entre altres espais dins del propi Parc.
El Camí de Santiago va ser declarat : Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Monument camí de Sant Jaume de Terrassa
Us passo un enllaç sobre els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa :
https://amicscamisantjaume.wordpress.com/
Font de la informació: Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us passo tres articles
La Font Trobada, va ser inaugurada el dia 28 d’octubre de 1997, esta situada en la placeta de la Font Trobada al centre comercial de Terrassa, en la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i del raval de Montserrat.
Us passo l’historia de l’antiga Font Trobada :
Us passo un enllaç on podreu conèixer el perquè del nom “Font Trobada” :
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/08/30/la-placeta-de-la-font-trobada-1-i-els-xerraires/
L’actual Font és feta de basalt de disseny circular, brolla al centre i es il·luminada, un alt lledoner de 12 metres li dona ombra.
Us passo aquest enllaç on trobareu informació de l’historia de la Plaça de la Font Trobada : https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/placeta-de-la-font-trobada/
Recull de dades : Records de Terrassa i altres
Text i Fotografies : Ramon Solé
El 2006, les Nacions Unides van establir Dia mundial de les aus migratòries.
Una cigüeñuela con sus crías en el Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
L’esdeveniment va ser fundat en el marc de l’Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics per aixecar conscienciació de les connexions migratòries entre regions del globus.
Els esdeveniments d’aquest dia se celebren en mes de 118 nacions.
Un charrancito en vuelo en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)
Cada any, les Nacions Unides anuncia un tema d’unió pels esdeveniments oficials.
Dia Mundial de les Aus Migratòries, te un gran programa d’activitats per fomentar la conservació a nivell mundial d’aquestes espècies d’ocells i dels seus hàbitats.
Cada any la gent de tot el món prenen mesures i organitzar esdeveniments públics com ara festivals d’aus, programes d’educació, exposicions i excursions d’observació d’aus per celebrar WMBD.
Totes aquestes activitats també es poden dur a terme en qualsevol moment de l’any, ja que els països o regions d’observació del pic de les migracions en diferents moments, però el dia principal de les celebracions internacionals és del 10 de maig.
Us passo dades sobre els Ocells Migradors a nivell mundial :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocell_migrador
Un estudi sobre “ La Migración de Aves” :
http://www.internatura.org/estudios/migracio.html
Una garza imperial en la reserva natural del Delta del Llobregat (Barcelona)
Recull de dades : Viquipèdia i Altres
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies d’Aus : Tito Garcia
El Llac de Matamala és un embassament artificial, de fet, és un pantà i per tant, no és un llac natural.
La major part d’aquest embassament, és dins de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Està situat a 1.541 metres d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i una profunditat màxima de 37 m.
La resclosa, tota dins del terme de Matamala, té 984 metres de longitud, i una alçada màxima també de 37 metres.
Us passo la seva historia :
Com hi podem accedir ?Des del sud l’accés és fàcil tant en vehicles de motor com en bicicleta o caminant. Des del poble dels Angles, s’hi arriba pel camí de les Fontanelles o per l’avinguda de l’Aude.
Del poble de Matamala, s’hi arriba per la carretera D – 118, que ressegueix tot el marge est, que pertany a Matamala, i dóna accés a un camí que voreja el llac.
Quina Fauna és present ?
Atès que es tracta d’un embassament artificial i que resta completament gelat durant l’hivern, la fauna aquàtica no és gaire abundant ni diversa. Només les truites (Salmo sp.) viuen tot l’any al llac. Durant la migració primaveral és quan hi ha més probabilitats d’observar ocells aquàtics en migració, com per exemple les aus limícoles. Altres espècies d’ocells que es poden observar comunament són:
Quina vegetació hi ha per les rodalies ? :La vegetació de zones humides és difícil que es desenvolupi, atès que el nivell de l’aigua és molt irregular pel fet de ser un pantà. El tipus de vegetació que es pot trobar als seus voltants correspon a prats de muntanya i masses forestals de pi negre.
Activitats esportives i lúdiques :
A l’estiu, en el marge que dóna als Angles, està en funcionament la Base Nàutica de l’Ourson, on ofereixen, a part de servei de restauració, diverses activitats com vela, surf, patins d’aigua… També s’hi realitza la prova de natació de la Triatló, durant el mes de setembre. A l’hivern, el llac està glaçat, però s’hi practica immersió en el gel.
Als voltants de la base nàutica es pot gaudir de passejades a cavall, itineraris i lloguer de BTT, itinerari esportiu, tirolines… i per a qui vulgui més tranquil·litat, d’una zona de pícnic amb graelles. Al nord-oest del llac, dins del terme de Matamala, hi ha el Càmping del Llac, obert tot l’any.
Recull de dades : Wiquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Sembla que aquest any la primavera sigui “normal”, gràcies a dies solejats, dies plovent a gust, sense fred … i tancats a casa !
Aquesta primavera a casa ha florit mes que mai, molta mes fulla i mes flors, amb alguna marieta i papallona sobrevolant…
La Natura s’ha despertat, a florit casi al seu temps, com abans, amb una explosió de colors, però nosaltres seguim tancats a casa.!
Us passo imatges :
Recull de imatges : Des de casa i tancats a casa
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Parc de Gernika, el trobareu entre els carrers de Burgos i del País Basc al barri de Torre-Sana de Terrassa.
Disposa de 20.000 m² bàsicament de pins i que s’ha respectat la fesomia de la pineda original
i compta amb exemplars de gran envergadura.
En el disseny del parc es va evitar al màxim l’ús del formigó i es va optar per un tipus de gespa que demana poca aigua i és resistent a la sequera durant tot l’any.
El Parc de Gernika té una orografia plana, coberta de gespa sota bosc i solcada per camins pavimentats que la converteixen en ideal per acollir a tothom, ja que l’espai té una total accessibilitat.
Podem observar que en els nombrosos pins que configuren el Parc, hi ha molt d’ocells que hi viuen en ells.
Va ser inaugurat el novembre de 2007, rodejat d’habitatges públics de nova construcció, bona part d’ells, obra del prestigiós arquitecte urbanista Manuel de Solà-Morales.
És un homenatge de Terrassa a la ciutat basca del mateix nom que va ser bombardejada per l’aviació nazi l’abril del 1.937.
Cal destacar, a més, que és una porta d’entrada, per la seva banda est, a l’Anella Verda de Terrassa, on es poden fer diferents itineraris o rutes.
Ideal per gaudir d’una estona sota d’aquest Pineda amb els bancs que disposa, sobre tot a l’estiu.
Hi podeu accedir amb la xarxa d’autobusos urbans de Terrassa, de la línia 3, us deixa una parada al mateix parc; 
la línia 2 us deixarà a la mateixa estació de RENFE de Terrassa est, molt a prop del Parc.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa (Parcs)
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Al fer l’article de fa uns dies sobre “Banys de Bosc “, em vaig assabentar de la campanya “Els Drets dels arbres”, que esta en fase inicial i és un envejós i important projecte de Biotopnatura.
Des de l’inici d’aquest Blog, he cregut que una part destacada en fer difusió a traves dels articles que presento, són bona part “L’Arbre i el Bosc”,
són una importància preferent per poder donar-vos a conèixer.
Estem acostumats a veure a traves d’internet i sobre tot en els blogs, fotografies magnífiques, ven calorejades amb una bellesa que crec que fins i tot molta gent fa una rivalitat a veure quina es la mes…”maca”.
Però la realitat és un altre, em pregunto :
Be, podríem seguir amb una llista prou llarga de preguntes…
El cicle d’un arbres, és igual al del ser humà, en el seu cas neix espontàniament o plantat, es desenvolupa, passa a ser jove, adult i vell, fins la seva mort, però te els seus Drets?
Tothom, respecta als Arbres ?, des del propietari d’una finca, les administracions, cadascú en el seu terreny ho fan…?
Us vull passar l’escrit de presentació d’aquest projecte que esta elaborant Biotopnatura,
perquè tingueu constància que hi ha gent que es preocupa per que els Arbres puguin tindre uns Drets :
“… Des de Biotopnatura entenem l’arbre com la unitat primària de conservació de la natura. Els arbres son l’expressió bàsica d’un bosc i un bosc el paraigües que sustenta la resta de vida, i que per tant és revela indispensable per la salut planetària. Ha arribat el moment de trobar un eix denominador comú que simbolitzi tota la conservació.
L’arbre, i el món vegetal en general, varen permetre la vida en aquest planeta i encara avui dia ens fan possible la vida tal i com la coneixem ara. Ens donen aliment, materials per construir i moltes coses més, però sobre tot, el que ens donen és aire. Aquest motiu ens sembla suficient per voler lluitar pels seus drets i el seu benestar.
Necessitem ajuda i col·laboració, ja que és un projecte difícil i de gran envergadura. Necessitem finançament, algun advocat que s’involucri, i persones amb iniciatives i ganes de treballar.
Si esteu interessats contacteu a : info@biotopnatura.com”
Per a mes dades podeu accedir a la seva Web, en aquest enllaç :
https://www.biotopnatura.com/mon-vegetal/ allí podreu saber mes del Drets dels Arbres.!
Us presento el Logo d’aquesta campanya,
Recull de dades : Biotopnatura
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us passo dos articles i aquesta setmana de Fonts
Si pot anar fàcilment a La Font de Sant Josep us cal que aneu al barri de Les Arenes – “la Grípia” de Terrassa, des d’allí, us donaré dos possibilitats d’accés, 
una, us cal rodejar el camp de conreu de can Montllor, des de la masia es va per un camí que fa el perímetre bordejant sobre el fondal, fins trobar un sender que baixa directament a la Font de Sant Josep;
la segona possibilitat, sortir des de la parada del Bus L2 i L3 front el carrer ďIbáñez de Aldecoa amb carrer de Tortosa, 
cal agafar un camí que fa el perímetre pel altre costat fins trobar aquets sender esmentat,
en aquest puny i des de lluny, ja veureu el plataner que us indica la situació de la font.
La Font esta formada per un mur frontal i arrodonit a sobre,
que podria ser una entrada a una mina,
i curiosament com si fora un contrafort en cada costat,
l’aigua surt per un tub trencat i cau a una pica situat molt arran del terra.
Un cartell ens indica que l’aigua no es potable pel consum humà.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 