Arxiu de l'autor: Rasola

Els Pirineus, l’esclat de la Primavera

Publicat el per
Respon

11846639_10206306725819593_3570615890436895786_n

Els Pirineus o en altes muntanyes, també arribada el bon temps, és difícil de predir el mes exacte, però una vegada esclata el procés podem veure una diversa floració, els prats, les pastures i muntanyes son verds, donant una gran contrast de colors al floració,37974660_10216709570641887_7476479563350933504_n

On els insectes ja comencen a envair tot l’espai natural i podem veure molts animals.59363616_461413484629848_8744237966902807497_n

En els Pirineus Catalans es troben els espais d’interès protegits, i que us detallo :

  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Alt Pirineu (al nord)
  • Cadí-Moixeró (a l’est)
  • Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Parc Nacional dels Pirineus
  • Parc Natural de l’Alt Pirineu
  • Parc Natural del Cadí-Moixeró
  • Parc Natural del Cap de Creus
  • Parc Natural dels Pirineus Catalans
  • Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

photo_2019-11-05_16-25-51Us deixo amb imatges d’aquest mesos de primavera :

40802705_10217006733550774_6650052513284227072_n38065447_10216709563561710_3990294329045286912_n38207419_10216709566201776_1208721947349745664_n42270082_10217138364121456_4839918218304815104_n42291062_10217138358441314_6493781352284946432_n42277527_10217138355761247_4065133356789006336_n

42313809_10217138370561617_8695434665420390400_n42320486_10217138360521366_6185132473974784000_n42322668_10217138367681545_5671634288668311552_n42547286_10217167370566599_7136856214125674496_nCim Carlitlltwe10383009_10204512439203549_1750734476249451364_n

 

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol- Ramon Solé ( Urian Guies)

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el per
2

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

La Pandèmia coneguda com La Grip Espanyola

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV, va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d’individus en poc més d’onze mesos.

Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.

La primera referència al caràcter epidèmic de la grip a la premsa mèdica espanyola aparegué el dia 1 de juny de 1918 a un article titulat “La epidemia reinante”.

El virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. A França, Espanya, Itàlia i Alemanya va arribar entre l’abril i el maig de 1918; el juny a la Gran Bretanya i després a Rússia,

va arribar al nord d’Àfrica al maig del 1918 i des d’allà fins a l’Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918.

Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l’abril de 1919, essent la segona la més virulenta.

Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats.La documentació municipal conservada és escassa i fragmentària, fent difícil avaluar l’impacte de les mesures de sanitat pública adoptades a la ciutat.

La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l’estudi de la grip de 1918-19 fou la del catedràtic d’Higiene jubilat Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919),

amb el títol “Algunos datos relativos a la gripe”, publicà diverses pàgines a cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 de febrer i el 30 de novembre de 1919.

L’impacte demogràfic de la pandèmia fou tan important que l’any 1918 el creixement natural de la població barcelonina i espanyola, és a dir, la diferència entre els nascuts i els difunts, es va negativitzar.

A Madrid, ciutat que no va ser una de les més afectades per la pandèmia a l’Estat espanyol, al llarg d’un període de quasi 20 mesos es registraren unes 6.500 morts en excés (valor estadístic representatiu del desplaçament a l’alça de l’índex de mortalitat previsible en una població durant un interval de temps determinat), 2.500 d’elles entre desembre de 1919 i gener de 1920, més d’un any després dels primers brots de grip.

De forma aproximada i obviant els problemes generats per la disparitat diagnòstica, es calcula que la grip causà la mort d’un 0,5% dels habitants de la Vall d’Aran i d’un 2,58% dels de Sant Cugat del Vallès.

Us passo un interessant article aparegut a vilaweb.cat :

https://www.vilaweb.cat/noticies/les-llicons-de-la-pandemia-grip-espanyola-del-1918/

Us passo una imatge curiosa de mascareta per dies de pluja,

A cuidar-vos tots… esteu-vos a casa i si sortiu, ja sabeu : Mascareta !.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Internet ( corresponent a diversos països i fotògrafs de l’època)

Un hort diferent : L’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

El mes de maig es presenta com l’impàs de temperatures mitges, a l’espera de les temperatures de la calor de l’estiu, per tant cal anar preparant i plantar l’hort amb verdures que aguantin la forta insolació del dia.Per tant, mireu de plantar, faves, pèsols, porros, carbasses, api. Farem ja la feina de relligar les tomaqueres que ja son els primers brots. Així mateix, farem amb la mongeta tendra.En l’hort, ja es pot plantar, albergínies, cogombres, pebrots, carbassons, cebes, espinacs, bledes, remolatxes, enciams, carbasses, mongeta tendra, melons, espinacs, remolatxes, pastanagues, ravenets, com veureu teniu una amplia varietat que en els propers mesos podreu gaudir de bones verdures.Deixeu un espai gran, per plantar patates.També, podreu recollir el que amb cura heu estat cultivant des de principis de la primavera com per exemple, enciams, bledes, espinacs, alls tendres i si en teniu carxofes.Amb il·lusió ja tindreu a punt les verdures primerenques, com cebes, faves, pèsols, naps, porros, ravenets, remolatxes, pastanagues, i algun carbassó.Cal vigilar el pugó a les bledes, els espinacs, mongeteres per el pugó, des d’ara i durant el propers mesos.En resum, l’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu i poder tenir en els propers mesos unes bones collites.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Publicat el per
2

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres i Plantes per alegrar la vista, en l’Hospital de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Us ensenyo uns arbres bàsicament oliveres joves i plantes situades en els jardins de l’exterior de l’Hospital de Terrassa.Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar per la carretera que porta a l’Hospital de Terrassa.

Us passo les fotografies :

 

Text  i Fotografies: Ramon Solé

Fem Safareig : El Rentador de Siurana

Publicat el per
Respon

Com a cada diumenge us passo varis articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005.

Cal destacar :

  • El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya.
  • L’Església romànica de Santa Maria o de la Mare de Déu de l’Aigua.
  • Les vistes al Pantà.
  • El Safareig.

Per a mes dades sobre Siurana podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)

A la part més oest del poble, hi ha l’antic Safareig o rentador, situat en un lateral del carrer dels Rentadors a tocar al mur d’una casa, a prop de l’església de Santa Maria.

És un Safareig format per dos compartiments, no es de grans dimensions, quant es va construir i com el poble era de pocs habitants,anaven a fer la bogada les dones que hi habitaven, es va considerar que era suficient.

En general, s’ha conservat força be i podem veure en les seves aigües que hi ha peixos a colors…

Siurana, lloc estratègic amb vistes espectaculars, on els que ens agrada la fotografia no deixaríem de fer-ne.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Arxiu Rasola

Arbres – El Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento varis articles 

Per poder visitar el Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, que no arribareu, perquè el Pou de can Figueres del Mas, i que us vaig descriure el passat 30 d’abril, esta al poc d’entrar al camí a la dreta.El Lledoner es molt gran, amb una capçada ven arrodonida gràcies a les nombroses branques que disposa.Si us fitxeu, veureu que el tronc molt a principis del nivell del terra es subdivideix en dos troncs en forma de “V”.Podreu apreciar que per les rodalies seu hi ha una filera de Lledoners, axó si, mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé