A ca n’Anfruns i ha en una de les parets de la finca la seva Font, la Sra. Montserrat Criach, el dia 27 de Febrer de 2003 (Dijous llarder) hi va dedicar una Poesia, que es va immortalitzar en unes rajoles :
La Font de ca n’Anfruns, situada en el carrer Cebrià Calbet, al costat de la carretera; de munt de la font hi ha l’escut de Castellterçol, en surt aigua de xarxa pública.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font d’aigua natural, esta al costat de la Masia – Restaurant de can Cerdà en el Terme de Cerdanyola del Vallès.
En l’actualitat ja no raja pel seu tub, es deriva l’aigua depurada a la Font de la verge, que està a un nivell superior.
Mes informació de com esta actualment la Font de can Cerdà :
http://fontscollserola.com/?p=907&wppa-album=141&wppa-occur=1&wppa-photo=630
Podeu veure com es la Font de la Verge amb l’aigua potabilitzada de la Font i com va sorgir la devoció sobre aquesta Verge :
http://fontscollserola.com/?p=1352&wppa-album=297&wppa-occur=1&wppa-photo=1064
Les fotografies que he volgut il·lustrar aquest article, son de quan la font antiga encara rajava aigua natural, en un paratge tranquil i ombrívol tot l’any.
Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)
Enllaços : Les Fonts de Collserola
Els plàtans del Passeig del Remei, segons classificació de l’Ajuntament, el seu conjunt, tenen interès paisatgístic i patrimonial, motiu pel qual es troben inclosos en el Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, de Santa Maria de Palautordera.
De fet aquests vells i centenaris plàtans, eren i son el punt d’unió del dos pobles, de Santa Maria i de Sant Esteve de Palautordera.
Havien passat carros i carruatges entremig d’ells, mes tard cotxes a primers del segle passat…i ara és la unió de dos pobles pròxims a peu o amb bicicleta.
Durant varis segles, la gent de les dues viles, infinitat de vegades havien caminat a munt i a ball a l’ombra a l’estiu, i al sol a l’hivern, com ara.
Si, com ara, per ho ara es un passeig tranquil, no una carretera…
Sabeu quants plataners hi ha en aquest passeig …? aneu i visiteu els dos pobles, feu un tom pel passeig i mireu de contar-los … ja m’ho direu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La riera de Santa Coloma és un dels afluents mes destacables del riu la Tordera que recorre la plana de la Selva.
De fet aquesta riera neix a les Guilleries i discorre de nord-oest cap a sud-est fins a passar Riudarenes i llavors gira bruscament cap al sud-oest fins a la seva desembocadura a la Tordera, a l’alçada de Fogars, en total uns 33 km.
Drena, amb dificultat, una conca de 324 km2 a la plana de la Selva.
Els seus afluents més importants són:
La riera de Castanyet. La riera d’Esplet. La riera de Vilarràs. La riera de l’Esparra. La riera de Santa Maria o de Caldes. La séquia de Sils, construïda per al desguàs dels estanys de Sils, i La riera de Massanes.
A la llarg del seu recorregut i tal com dèiem, amb un total uns 33 km, travessa els termes de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, fa la partió de Massanes amb Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva.
El seu entorn està catalogat dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el codi SCR.
Les fotografies son preses quan la riera passa per a prop de l’estació de la RENFE de Maçanet – Massanes.
Es una riera que conviuen, ocells, amfibis, serps aquàtiques, i molts mes animals.
L’aigua que porta aquesta riera, esta condicionada amb les precipitacions de la zona per on passa.
A vegades amb molt poca aigua i estancada, com en el cas quan vaig fer les fotografies, feia temps que no plovia…
Text i Fotografies : Ramon Solé
can Coll
Can Coll és una antiga masia del segle XV situada a la serra de Collserola dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, que es troba al km 2 de la Ctra. de Cerdanyola a Horta.
Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.
A demes, tots els diumenges de gener i febrer, matinal ornitològica :
Activitats d’iniciació a la identificació dels ocells més comuns dels nostres boscos, prats i conreus. Observacions a la Feixa dels Ocells de Can Coll, instal·lació de suport alimentari hivernal que facilita l’apropament a les aus dels nostres paisatges.
Servei de préstec gratuït de prismàtics. Activitat gratuïta, recomanada per a majors de 7 anys.
Hora: de 10.30 a 13.30 h
Lloc: Can Coll Centre d’Educació Ambiental (Ctra. de Cerdanyola a Horta, km. 2)
Organització: Parc Natural de Collserola
A continuació, us passo fotografies d’ocells captats amb gran precisió per en Tito Garcia, bon fotògraf i amic, que va anar a La Feixa dels Ocells de Can Coll fa uns dies, i que us passo a continuació :
Durbec
Estornell Vulgar
Gaig
Lluer
Mallerenga Blava
Mallerenga Blava
Mallerenga Carbonera
Mallerenga Carbonera
Mallerenga Carbonera
Pardal Comú i Pinsa Comú
Perdiu Roja
Perdiu Roja
Pinsà Comú
Pinsà Comú
Pit-roig
Tudó
Verdum
Recordeu , si aneu a can Coll a veure ocells i no sou experts, hi ha moltes guies per reconèixer cada un d’ells o classificar-los !
Fotografies : Tito Garcia ( expert en ocells i en Fotografia)
Text : Ramon Solé
Des de diferents punts de Teia podem distingir aquesta Torre d’Aigua, relativament moderna. Situada dins d’una important finca de la població, concretament darrera de les cases de la propietat.
La finca dona els carrers de Folch i Torres, carrer Torrent del Dr. Barrera i als camps i bosc. L’entrada a la finca es fa pel Passatge Bellavista, cal tenir en conta que no es pot visitar sense autorització expressa dels propietaris de la finca.
Curiosament, a dalt del dipòsit en forma cilíndrica, hi ha un indicador de vent, un del pol nord i sud i un parallamps.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Situeu-vos en la zona industrial de can Bassa, agafeu el camí reial, us cal arribar a l´últim Barri de Palou direcció Montmeló, conegut com a “El Junyent”.
Abans d’arribar-hi, cal que gireu a l’esquerra per un camí de terra, a l’acabar de passar unes cases, i a la vostra dreta beureu una bassa gran.
Allí tenim en un angle de La Bassa i el Safareig, de fet es per dues persones, segons l’espai que podem veure que disposa, dues rajoles inclinades en cada espai, també, que hi ha una certa separació una mica elevada, per posar el sabó o altres estris.
Com moltes de les Basses i Safareigs d’aquesta zona, l’aigua sobrant passa al rec de distribució i a les canaletes vora dels camps per aprofitar l’aigua.
La casa del costat que pertany el safareig, està actualment tancada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Remor del bosc, solemne salmòdia
del gran pinar desert,
bressa en notes de pau i poesia
mos somnis de despert.
Bressa ma vida que te sent, corpresa
d’aquell intens encant
amb que un escolta la cançó incompresa
que l’adormia l’infant.
Infant m’agombolares, veu difusa,
i jove pensatiu…
Aquí aprenia de cantar ma musa
com au que hi té son niu.
Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol
mos somnis i records:
aquí mon cor escolta, i enyorívol
conversa-hi amb sos morts.
Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla
d’alzines ni de pins,
i sols el bosc amb la unció remulla
de núvols gegantins.
Autor : Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922)
Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :
https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
El diumenge passat us vaig presentar La Font del Llorer, avui per visitar La Font dels Gossos, us queda ven a prop una de l’altra font, podeu aprofitar el mateix dia per conèixer les dues.
Teniu de seguir les indicacions que us vaig donar per arribar a la Font del Llorer, seguiu el camí principal a munt i a uns 200 metres trobareu, a mà dreta i a peu de camí, La Font dels Gossos.
Es una font ven senzilla, en un rocam hi ha un tub que sempre raja aigua, amb mes o menys cabal segons l’època de l’any o la quantitat que hagi sigut relacionada amb les pluges.
L’aigua cau a una pica de pedra que podria ser natural, feta en el transcurs dels anys.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Front el Parc Central de Santa Perpetua de la Mogoda, entre el carrer , la carretera B-140a i la riera de Caldes, hi ha des de fa anys una extensió de terreny amb pins dispersos, i que es com un parc obert.
Allí tant trobareu lloc per passejar, corra, per portar el gos a donar una volta i el nens jugar amb les seves instal·lacions o jugar a pilota.
Si us fitxeu, entre mig d’uns pins joves, hi ha un tronc d’una arbre que deuria ser monumental, situat sobre un pedestal metàl·lic.
Es tant sols el quer queda d’aquest arbres, queda per recordar-lo i poder-se ficar els mes menuts dintre d’un forat que disposa.
En la seva proximitat hi ha altres pins de bon temany que fan un espai agradable.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 