Aquests dos destacables Pins que ens referim avui, estan a tocar de les vies el tren, en l’altura de l’avinguda 22 de Juliol i l’avinguda del Vallès de Terrassa, on es forma un espai triangular destinat a l’aparcament de vehicles.
La resta de vegetació que es troba en aquest lloc son plantes i arbust, axó fa que es destaquin més aquests dos Pins.
Estant un al costat de l’altre.
Presentant un bon aspecte, amb un excel·lent brancatge.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Google i Ramon Solé
Són molts els recorreguts per on podem circular a peu o amb bicicleta per les Ribes del riu Llobregat,
i que avui us presento dins del municipi del Prat de Llobregat, front a l’Hospitalet de Llobregat.
Hi han amplis camins que van paral·lels a cada riba del riu,
axó a permès poder fer uns itineraris o recorreguts segons ganes o capacitat de cada un,
Així com gaudir d’una jornada de pesca, seguin les indicacions establertes.
Aquests espais naturals, es podent practicar en qualsevol època de l’any.
Són uns espais naturals del riu que formen una reserva natural de gran importància,
sobre tot en la desembocadura del riu Llobregat.
Hi trobareu una gran diversitat de vegetació com a canyissars, jonqueres, prats humits,…alguna pineda
i, al final de tot, a tocar del mar, una platja protegida, tancada a l’accés públic.
Podreu veure una gran diversitat d’aus, que varien segons les estacions de l’any.
Us animo ha visitar i caminar per aquest espai poc conegut…
Text: Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel.
Situación y accesos :
Desde Teruel siguiendo la N-330 (futura autovía Mudéjar) y llegando a Monreal del Campo. Desde allí debe tomarse una amplia calle que se inicia en la N-211 a la altura de la plaza de Monreal, al final del casco urbano y siguiendo por un camino asfaltado durante 2 kilómetros se llega a la zona de surgencias o Ojos del Jiloca.
Geomorfología:
Estos manantiales se sitúan dentro de una estructura geológica denominada “Fosa del Jiloca”, se trata de una amplia depresión de fondo plano delimitada por relieves de calizas mesozoicas que con una dirección proximadamente norte-sur se prolonga desde Daroca hasta Teruel, por la parte más baja de esta depresión discurre el río Jiloca.
El manantial de los “Ojos de Monreal” corresponde a un conjunto de oquedades circulares de unos 3 metros de profundidad, unidas por canales, de las que surge un caudal de agua muy superior al que habitualmente lleva el río en la zona.
Fauna y flora:
En los Ojos destacan especialmente las aves acuáticas, así en el carrizal nidifica el azulón junto con la pollica de agua y el zampullín chico; en las junqueras, chochines y el martín pescador. En el humedal puede observarse el carricero común, el buitrón y las lavanderas. En el soto habita la oropéndola, pito real, mirlo real y cuco, además de los búhos y lechuzas.
El entorno del manantial viene definido por la presencia de un bosque de ribera formado por sauces y chopos naturales y de repoblación. Junto a ellos mimbreras y un nogal centenario dan carácter al lugar. En los manantiales crece una densa vegetación palustre formada por masas de carrizo y eneas, además de juncos y un conjunto de plantas asociadas como lirios amarillos y malvaviscos. Una extensa zona de huertas se encuentra entre el manantial y el pueblo.
Para más información:
http://xiloca.org/xilocapedia/index.php?title=Ojos_de_Monreal_del_Campo
Recull de dades : Gobierno de Aragón i altres.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Saltant i Gorg Negre és els més destacat dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i abans d’arribar a Sant Miquel del Fai, en el riu Tenes.
Aquest Gorg Negre, esta situat després del Molí de Baix.
Es un lloc de gran bellesa natural, sobre tot quan el riu Tenes baixa amb generositat.
Us passo la informació sobre un recorregut per arribar-hi :
https://my.viewranger.com/route/details/MjMwMDczMQ==?locale=es
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mercè Manzano
El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.
Us passo la seva historia:
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:
Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
El Molí de Llobateres, va ser declarat en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al text: Ramon Solé
Fotografies : Varies procedències
La Font d’Oliver està situada en l’extrem oriental de la Serra d’Espadà, Comarca de La Plana Baixa.
Aquest és un magnífic mirador des d’on veure la Plana de Castelló.
Al ploure en les últimes setmanes d’Abril, en aquesta zona 95 mm, va fer augmentar considerablement el seu cabal.
Podem veure aquesta font en el enllaç al video de Youtube :
Text I Fotografies : Jordi Mig
Adaptació al Text : Ramon Solé
Per visitar aquesta font coneguda com del Padrí, us cal sortir d’Olot per la carretera N- 260,
entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot vent indicat per cartells,
us cal seguir fins un pal informador on indica que esteu al lloc que hi ha que dirigir-vos a peu a la font situada a prop de la riera de Sant Salvador.
De lluny veureu entre arbres una caseta, es un bon punt de referencia,
donat que si seguiu a poques passes hi ha la Font del Padrí.
Es troba adossada a la paret del marge del bosc.
Es una font que surt d’un tub, generosa amb aigua,
Aquesta cau a nivell de terra
i un petit regueró la porta a la riera.
A uns metres mes a vall, de la paret surt una segona font, que es un senzill tub.
Sobre de la Font del Padrí, te una Imatge de la Verge i el nen Jesús.
Disposa d’un petit seient de pedra a un costat.
Es un lloc bona part de l’any fresc i ombrívol.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Els dos Eucaliptus centenaris estan en el Grup de Montserrat, concretament en el carrer de Badajoz i al costat de la vinguda del Vallès de Terrassa.
Són dos grans Eucaliptus que estan un al costat del altre,
que es destacant de la resta d’arbres del carrer Badajoz, per ser alts i de bon brancatge.
Creiem que gaudeixen d’una bona salut.
Es considera uns arbres més antics d’aquesta barriada de Terrassa.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Arxiu Rasola i Google
La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,
situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.
Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.
Us presento la seva historia:
Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.
Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.
Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.
Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.
El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.
El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A
La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.
Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,
a torre de l’amo, i l’església.
Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;
i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896
i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.
Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.
Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,
fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.
Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.
Arribareu a la caseta de control de la canal.
Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.
Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,
tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.
Recull de dades : Viquipedia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Maig calent i humit, fa el pagès ric
Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol
Maig, l’olivera florirà i el blat granarà
El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues
El maig cova l’herba i el juny la treu
El maig de fam fa desmaiar
El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat
El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
El maig és dolent, si sant Isidre no punxa
El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà
El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most
En maig, cada gota, un raig
En maig, com vaig
En maig, conforme t’alces, te’n vas
En maig, conforme vaig, vaig
En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest
Fang de maig, espiga a l’agost
Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any
Flor de maig, me’n vaig
Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig
No és bon maig si no deixa la bassa plena
Les herbes de maig, totes tenen gràcia
Les herbes del maig dels rucs fan cavalls
Recull de Dites i Refranys : Costumari Català
Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 