Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,
i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,
us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.
Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,
una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.
Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.
El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:
La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.
Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.
No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.
El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.
La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.
L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.
Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.
Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.
Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.
Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.
Els refugis són:
Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties
Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí
Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes
Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca
Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot
Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici
Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera
Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú
Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.
Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.
La Laguna del Cañizar es una laguna que hay en la fosa de Jiloca al oeste de Villarquemado, entre el término municipal de esta localidad y el de Cella.
Fue desecada casi por completo entre los años 1729 y 1732 en un proyecto dirigido por Domingo Ferrari y actualmente está en proceso de recuperación.
Antes de que la desecasen ocupaba una superficie de 11,3 km² y tenía una profundidad máxima de 2,8 m.
Des de Besalú agafareu la pista del Santuari de Sant Ferriol, on hi ha la seva Font, que fa uns dies us vaig descriure.
El camí esta ven indicat per cartells que us farà fàcil arribar-vos a la Font de Planells.
Tot passant prèviament per el Sagrat Cor en Puig Cornador, més tard el Coll del Bruc, fins arribar l’encreuament de camins conegut com del Turó de les Ofrenes,
des d’aquest punt, arribareu per una acceptable pista a la Font de Planells.
La Font en sí, esta tancada per una porta metàl·lica.
Disposa en front seu d’una taula i bancs de pedra per fer un àpat.
Es un lloc molt ombriu i fresc tot l’any.
En un costat hi ha un monument per retre homenatge als maquis assassinats. Podeu saber més a :
És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.
Aquesta Ruta és marcada per cartells, d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.
Podeu conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :
Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :
Aquest dissabte fem bugada al Priorat!! La Torre de Fontaubella viurà les Memòries Líquides en la seva màxima expressió!!!
Serà l’espectacle núm 58!! Sempre igual de diferent!!
A càrrec de l’autora del llibre : Rosa Vendrell Miret. i que diu :
” Enlaira les ales és el meu segon llibre autoeditat, i el primer capítol es titula Memòries Líquides, una bona bugada. És un treball encetat el 2018 donant veu a les dones que van rentar la roba als safareigs, basses o rius, en condicions molt dures i mai prou valorades. La Rosalia és la bugadera viatgera, una creació de la Gisela Flasche per a l’espectacle Memòries Líquides, que ja he presentat a 58 poblacions i confio presentar-lo a moltíssimes més! Amb safareig o sense…“
Per anar a visitar La Font dels Saiols, cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll, d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols, descrita fa pocs dies.
A prop trobareu l’antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot.
Va ser de explotació limitada per l’ús i necessitats per la gent de les rodalies.
La ruta pot seguir fins Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.
Las Cuevas de Zugarramurdi o Cuevas de las brujas son una serie de cuevas prehistóricas que se encuentran cerca del municipio de Zugarramurdi al norte de Navarra.
Paso su historia :
Estas cuevas son especialmente conocidas porque hacia 1610, en el Auto de Fe de Logroño la Santa Inquisición procesó a 31 personas de Baztán, Urdax y Zugarramurdi, dos de ellas mujeres de más de 80 años.
Pocas salvaron sus vidas tras haber reconocido entre lágrimas sus culpas y pedir misericordia. Trece murieron al no poder resistir la tortura.
El 7 de diciembre seis personas fueron quemadas vivas y otras cinco en estatua. Se les acusó de posesión demoníaca, celebrar misas negras, provocar tempestades en el Cantábrico, causar maleficios a los campos y animales, y por prácticas de vampirismo y necrofagia.
Esto ha constituido el mayor proceso en su historia, conocido con el nombre de las brujas de Zugarramurdi.
Con la intención de dar a conocer lo que sucedido en Zugarramurdi, sus cuevas y su entorno, en julio de 2007 se inauguró el Museo de las Brujas de Zugarramurdi.
Situado en el que era el viejo hospital de la localidad, en la salida del mismo hacia las cuevas, esta espacio museístico se constituyó con el fin de perpetuar la memoria y vida de aquellas personas
Este complejo cárstico destaca por su carácter superficial y se encuentra situado a menos de medio kilómetro de distancia del casco urbano, en el antiguo camino Zugarramurdi-Sara.
Junto con las, ya francesas, cuevas de Sare (situadas a pocos kilómetros) forman una región de características similares.
El río Olabidea o Infernuko erreka (en castellano: “arroyo del infierno”) ha ido creando su progresivo desgaste por la erosión, ya que recorre la cueva principal.
La sala principal en su tramo mayor alcanza los 120 metros de largo, 12 de alto y los 30 de ancho.
Estas formaciones cársticas prehistóricas sobresalen por tres motivos principales:
Por su valor natural
Su apasionante historia, relacionada sobre todo con la brujería,
Y también con el contrabando.
En este paraje se realizaron celebraciones paganas hasta el siglo XVII.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Per anar a visitar La Font dels Saiols, cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll,
d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols.
Es una de les fonts mes destacades de les contrades.
Dos vells plataners ens indican on es troba.
Disposa d’un bon doll d’aigua, que cau a una pica
i d’allí va a una petita bassa.
Al marge hi ha una llosa de pedra que indica la titularitat del terreny com a part d’una extensió més gran del Marqués de Vallgornera.
També hi ha un relleu de la Mare de Déu col·locada en la dècada dels setanta.
A un costat, una vella taula rodona amb uns bancs de pedra fan d’un bo lloc per fer un àpat.
La ruta pot seguir fins Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.
La Font dels Saiols és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 