Si sortiu de Caldes de Montbui, per la carretera BV-1243 que puja al Farell i porta a Sant Sebastià de Montmajor,
una vegada revessat el Càmping “El Pasqualet”, passada la Riera de Caldes i abans de la corba que fa la carretera,
a l’esquerra hi ha una gran dipòsit – bassa rodo d’aigua pel rec de conreus, allí està l’antiga Font de la Vinya d’en Guerxo, que antigament podria tindre un altre nom.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Desconec si us heu fitxat que arreu de Catalunya es troben petits dipòsits d’aigua elevats, no sols tant sols en les ciutats o pobles,
sino, a prop dels camps o a dins d’ells.
Aquests dipòsits estan sobre d’una petita torra o en una edificació,
i que conte emmagatzemats litres d’aigua com ha reserva,
provinent normalment d’un pou situat al seu costat o pròxim a ell,
gràcies a una bomba amb motor elèctric que impulsa l’aigua i regula mantenint la pressió de distribució existent.
Es un sistema senzill i rudimentari amb el material empleat, generalment la columna era fet de totxo i el dipòsit d’uralita,
era molt utilitzat antigament, construïda l’estructura pel mateix propietari de la finca i el dipòsit comprat fet.
Generalment, disposa d’un tub a dalt de tot del dipòsit que fa de sobreeixidor en cas necessaris,
independentment de l’entrada de l’aigua, que també esta a dalt
i una part de sortida, en la zona inferior del dipòsit.
Actualment es utilitzant grans dipòsits de plàstic per emmagatzemar l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
M’aixecaré del llit
i de l’insomni.
En obrir la porta,
rebré una bafarada
d’aire calent, mentre
els ulls se submergiran
en la frescor d’uns
pins, llunyans. Després,
prendré el càntir del racó,
i l’alçaré entre els meus
braços i sentiré
el doll viu
de l’aigua que refresca
la gola seca de
paraules no dites.
Poeta de Montserrat Abelló
Per saber mes de Montserrat Abelló, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Abell%C3%B3_i_Soler
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Com cada Diumenge us presento dos Articles
Per arribar-nos a La Font de la Comades del centre de Mura podem anar per les antigues escoles, tot fent un passeig de poc menys de 400 metros, esta en l’indret conegut com La Coma, que dona nom a la font.
En un racó es situada la Font amb un llarg seient al seu costat, tot esta fet de pedres,
a nivell vaig hi ha la sortida de l’aigua que ho fa per un broc de ferro,
l’aigua va dirigida a la bassa que esta al front seu, un antic rec s’emporta l’aigua direcció als horts.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix
Com cada Diumenge us presento dos articles
La Font del carrer Setcases, es coneix com la Font de Baix, donat que esta situada a la part de baix de Vilallonga de Ter, a poca distancia de la carretera.
Es situada i adossada a una paret d’una casa, amb una aixeta de polsador i en la part de dalt de la aixeta està el registre, l’aigua cau a un enreixat a ran del terra de la mateixa acera.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada dissabte us passo dos articles
La Font del Cap de Lleó és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.
La font queda al tocar de muntanya i a poca distancia de la famosa Font de Sant Salvador.
Com es pot veure no disposa del broc que tenia una figura amb el cap d’un lleó, per axó el nom;
des de fa molts anys es seca i sols queda el gran roc com a testimoni de la seva existència.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada dissabte us presento dos articles
El Parc de Sant Salvador és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
S’hi accedeix des del centre de la vila pel Passeig de Sant Salvador i el passeig de la Nòria, queda delimitat entre la riera Major i la Muntanya del Rocar amb la carretera de Farners.
Amb més d’un miler d’arbres, la majoria plàtans, el parc és un espai natural creat principalment a l’entorn de la Font de Sant Salvador, on presideixen dos destacables xiprers.
També, dins el parc s’hi troben al tres arbres, com : verns, castanyers d’índies, tells, sequoies, pícea, cedres, pinastres, alzines i suros…
Els arbres ajuden a configurar un paisatge en qualsevol època de l’any amb les diferents tonalitats que la vegetació i les fulles ens van presentant.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada divendres us passo dos articles
La Font del Sastre de Sant Hilari de Sacalm, estava a les afores de poble, rodejat de camps i conreus, ara és s’ha protegit com a una zona d’estada , ha sigut un punt de trobada de la gent i de recollir la seva apreciada aigua, i fins hi tot, fent fontades a les rodalies, donat que esta propera de Sant Hilari simplement era tot fent un passeig.
Us passo unes imatges de com era fa 30 anys en rere, i podem destacar que hi havia un safareig- bassa de dos compartiments :
Imatge de principis del segle XX – Safareig de la Font del Sastre
Text : Ramon Solé
Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasol
Com a cada divendres us passo dos articles
La primera font està situada al costat de l’Església de Santa Maria en la Plaça de l’Església. Cal dir com podem veure en la fotografia de principis del segle passat, que no hi era per aquelles èpoques.
Es de columna amb una bola a sobre, amb una aixeta polsador que l’aigua cau a una pica semicircular. Hi ha un escrit a una llosa que posa:
“ Ajuntament de Santa Maria de Seva / Aigües de Collformic, amb la data : 21- XII- 52.”
La segona font, esta adossada a la paret d’una casa, en el carrer de Baix amb cantonada al carrer Campanar,
esta dins d’una arcada, amb rajoles blanques algunes en flors, disposa d’una antiga pica
i en cada lateral una llosa, curiosament te una plataforma al terra per poder accedir.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a veure aquesta font del barri de can Neri de Pont de Molins, us cal sortir del poble per la carretera GIV-5041direcció a Boadella d’Empordà, al poc arribareu a la Barriada de can Nei, on hi ha l’església de Sant Sebastià de Molins i cementeri.
Però, la seva font és situada a peu de carretera, adossada a la paret d’una casa, esta dins d’una gran arcada d’obra, surt aigua generosament, cal baixar uns esglaons, l’aigua no es potable.
Podem veure en imatges d’arxiu, com estava abandonada fa uns quants anys en rere,
a pesar que tenia un cartell que indicava que es conserves neta, estava plena de deixalles i de vegetació…
Aquí teniu un bon exemple de com s’ha volgut conservar la font.!
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 