Avui destaquem : La Font de la Moixina d’Olot

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de la Moixina esta situada molt a prop del Parc Nou d’Olot.Es tracta d’un indret de gran interès geobotànic, amb una diversitat biològica remarcable i que té com a protagonista l’aigua.Es tracta d’una font molt característica i popular a Olot, que dóna nom al paratge.La Font disposa de 6 brocs, un sobreeixidor mes a dalt i un a baix en un lateral,l’aigua va a parar a un rec que s’anirà unint a altres recs de la zona,Per les rodalies de la Font disposa de bancs de pedra.També, hi ha sobre  els brocs una placa de marbre amb la data de 1890.Des de fa uns anys La Font de la Moixina i altres de La Garrotxa, pateixen manca d’aigua, us passo un article de la garrotxadigital.cat, que parla d’aquest problema :

https://www.garrotxadigital.cat/2015/09/25/la-font-de-la-moixina-dolot-raja-amb-molt-poca-aigua/

La Font Moixina és protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 Text i recull postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi Pinyer de Torrebonica de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles

El Pi Pinyer de Torrebonica és un arbre que es troba al marge dret del torrent de la Betzuca, dins la finca de Torrebonica.La proximitat del torrent ha fet necessari construir un mur de pedra per tal de protegir-lo de les riuades.Es troba en bon estat de conservació, tot i tindre algunes branques trencades.Te un perímetre del tronc de 2,96 metres, una alçada de 22,3 metres, i d’amplada de la capçada de 18 x 20 metres.Per poder visitar –ho, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa, cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas.A uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca i passeu pel costat de l’Àrea d’estada (dreta), seguiu la pista i quant fa un revolt el camí i abans de la pujada, us dirigiu a l’esquerra fins de nou al torrent, allí ja veureu al marge dret del torrent de la Betzuca, el Pi gran o Pi de Torrebonica.

 Recull de dades : Viquipedia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els dos Pins del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles

Avui ens fitxarem amb dos destacables Pins, un Pinyer i el segon, Blanc, situats dins del jardí del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa.El Pi Pinyer, el podem contemplar  des de la Plaça del Rector Hom, darrera i a tocar a l’Església de Sant Miquel,és corpulent amb un tronc recta i cúpula arrodonida fent com una semi circumferència.Al seu darrera, està situat El Pi Blanc, molt allargassat  i molt mes alt, en canvi desposa de poc brancatge,podem contar les branques, són sols tres les resta les han tallat o se han caigut en el temps.Dintre del jardí de La Seu d’Egara, podem veure altres arbres com alzines i pins, no obstant majestuosos com aquest, de moment, …no.

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’anellament d’ocells

Com cada divendres us presento dos articles !

L’anellament d’ocells és una tècnica utilitzada en l’estudi dels ocells salvatges, afegint una petita etiqueta de metall o plàstic, amb un codi numèric, a les seves potes o ales.D’aquesta manera diversos aspectes de la vida dels ocells poden ser estudiats gràcies a la possibilitat de retrobar el mateix individu anellat.Alguns d’aquests aspectes poden ser: migració, longevitat, mortalitat, estudis de població, territorialitat, comportament alimentari, i altres aspectes que són estudiats pels ornitòlegs.Els ocells són anellats al niu o després de ser atrapats en una fina xarxa japonesa entre altres mètodes de captura usats.Quan un ocell es captura, es col·loca un anell d’una mida adequada (normalment fet d’alumini o algun altre material lleuger) a la pota de l’ocell. Aquest anell conté un número únic, així com una adreça de contacte. L’ocell sovint és pesat i mesurat, examinat segons quines són les dades rellevants del projecte d’anellament en qüestió, i llavors és alliberat.Els anells són molt lleugers i estan pensats perquè els ocells no pateixin cap efecte advers. De fet, tota la base del sistema d’anellament per obtenir informació sobre els ocells és que els ocells anellats no tinguin cap problema en comportar-se de la mateixa manera que els ocells sense anells. Així doncs, els ocells anellats poden ser identificats un cop recapturats o trobat morts.Quan un ocell anellat és trobat i el número d’anell és llegit i enviat a l’anellador o a l’organització corresponent, s’anomena recuperació de l’anell o control. L’ornitòleg que troba l’ocell pot contactar a l’adreça de l’anell, donar el número únic, i saber quins han estat els moviments de l’ocell.L’entitat organitzadora, a través de la posada en comú de diversos informes, pot determinar els patrons de moviment dels ocells per grans poblacions. Científics i investigadors poden obtenir també informació per utilitzar en les seves recerques relacionades amb ocells.Us passo mes informació al respecta :

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/index.html

Un taller d’anellament d’ocells, normalment va a càrrec de un anellador i ornitòleg, en moltes ocasions és una activitat familiar i gratuïta, per tal de mostrar la tècnica de l’anellament d’ocells, que serveix per fer seguiment de les aus silvestres del nostre entorn.A veure si us animeu i participeu en una tasca important com la de promoure l’anellament d’Ocells Salvatges. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Tito Garcia

 

Les Curiositats de l’entorn – 35 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un grup de cases ven curioses a Barcelona
  • Un bolet nascut sobre un tronc tallat d’arbre
  • Una escultura natural a Terrassa
  • Una nuvolada extraterrestre
  • El Drac o dinosaure fet de trossos de cotxes a Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Mare de Deu del Roser de Les Fonts municipi de Terrassa

La Font de la Mare de Deu del Roser, esta en un petit jardí al costat de l’Església parroquial de Les Fonts, en el carrer de la Mare de Déu, 2.

Font molt senzilla, amb aixeta de polsador, feta bàsicament de totxos i una pica semi circular.En un costa un mosaic de colors i en l’altre amb el nom. L’aigua es de xarxa municipal.

Placeta dedicada a un mossen de la parroquia

Placeta dedicada al mossen que va ser rector de la parroquia

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

L’entrada Parc Natural dels Aiguamolls, es realitza per El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6 de Castelló d’Empúries.El Parc Natural disposa d’un Centre d’Informació i Documentació, una estació meteorològica, un aparcament de pagament, entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, amb una superfície aproximada de 4800 ha.

És el segon Parc Natural més important de Catalunya.

Els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i sobre tot en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.

Les millors hores per observar  i gaudir dels ocells, són el matí i el capvespre,

i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.

La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal com a Parc Natural.

Es una bona opció per anar i visitar el Parc dels Aiguamolls i gaudir d’un dia en Família o Amics.I se ‘es a la primavera i l’estiu, podeu anar a les platges properes a prendre el sol i fer uns banys.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La petita presa o resclosa de Sentfores de Vic

Com a continuació dels articles d’aquests dos dies últims, avui us presento la petita Presa o resclosa de Sentfores de Vic.Per anar-hi, cal que des del final del carrer del Call, on vàrem veure ahir el Pou, aneu a la dreta per un camí que passa per darrera d’una casa,fins a una arbreda, en el seu costa hi ha la Presa o resclosa de Sentfores.Per poder veure el saltant d’aigua, cal baixar fins la Font del Ferro, que ja us vaig descriure el passat diumengei seguir uns metres pel costat del curs del riu, en acabat es pot veure prou be el saltant d’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Antic Pou de Sentfores de Vic

Com a continuació dels dos l’articles d’ahir diumenge, avui ens fitxarem amb el Pou de Sentfores, però abans us vull descriure com és aquest barri de Vic amb entitat pròpia.Us passo dades destacables de Sentfores :

  • L’església de Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem ponent del terme, fou consagrada el 1150.
  • Al segle XVIII fou abandonada i es va erigir una altra església al raval de la Guixa.
  • Al terme hi ha les ruïnes del castell de Sentfores.
  • Des de l’any 1932 és un barri del municipi de Vic, a la vall del riu Mèder.
  • Sentfores, dit popularment la Guixa.

El Pou de Sentfores, es un antic pou situat al final del carrer Call. Fa anys era totalment abandonat amb aspecte que no dures massa mes anys…Però es va portar el seu arranjament, posant la maneta rodona d’extracció d’aigua, arrebossar tota l’estructura consolidant-la, i reparant la cara d’on sortia l’aigua, per últim també es va voler recuperar l’abeurador de dos compartiments.Aquest Pou ara és sols simbòlic, donat que no esta connectat perquè sortí aigua, que seria no potable; però en el seu moment donava aigua per la gent de les cases d’aquest barri de Vic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador