Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Antic Museu d’Eines del Camp, de la Masia de can Deu de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Deu durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.El Museu permet recrear, d’una banda, la vida quotidiana a la masia, a través de les estances (cuina, sala i dormitoris) moblades amb estris quotidians; i de l’altra, les feines que es feien al camp, de la qual en són testimoni les eines exposades a les sales de la planta baixa.L’espai està dividit en tres sales, dues de les quals estan dedicades als conreus típics de la zona mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera),mentre que la tercera se centra en les activitats forestals i estris relacionats amb el transport.La claredat de l’exposició, els materials de suport (fotografies, filmacions…) i les explicacions de cadascuna de les eines exposades fan d’aquest equipament una atractiva mostra didàctica del món rural tradicional per visitar en família.El Museu de la Vida al Camp és una visita obligada per bona part dels escolars de Sabadell i el Vallès Occidental, però els diumenges al matí (de 10.30 a 14.30) és obert al públic general (excepte agost).  A les 12.30 es fa una visita comentada que dura uns 90 minuts.

Recull de dades i Text : Fundació 1859 Caixa Sabadell

Imatges : Antigues – Arxiu Rasola

Que es un Bicitrial o Bike trial

Publicat el per
Respon

El bicitrial és una modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.Originat a Catalunya a començaments de la dècada de 1970, aquest esport es troba actualment dividit en dues variants: d’una banda, l’UCI l’anomena trial i, de l’altra, la BIU (fundada el 1992) el denomina biketrial.Tot i que els reglaments establerts per aquests dos ens internacionals difereixen en alguns detalls, a la pràctica ambdues modalitats són gairebé idèntiques.La primera denominació oficial que tingué aquest esport fou la de Trialsín, acrònim castellà de Trial sin motor ideat per Pere Pi cap a 1979 i amb el qual fou reconegut per la RFEC (federació espanyola de ciclisme) el 1981.Des d’aleshores, el bicitrial inicià un ràpid període d’expansió i consolidació internacional que l’ha portat, en poc menys de 30 anys, a ser un esport practicat a vora 60 països dels 5 continents.

Fotografia de l’Ajuntament d’Altafulla camponat de 2018

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bicitrial

Campeonat de Vallgorguina

Cal dir que hi ha nombrosos Campionats Bike trial arreu de Catalunya i d’Espanya.

Recull de dades : A Viquipèdia i altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Cartells : Entitats organitzadores

Abeurador Cal Marrà de Vilallonga de Ter

Publicat el per
Respon

Des de Camprodon  anirem per la carretera GIV-5264 i en la cruilla amb la carretera GIV- 5265 que puja a Tregurà, ens desviarem en aquest punt a ma dreta per una pista forestal en bon estat que puja al grup de cases de Llebro, que esta format per varies masies,però, en la primera corba, a l’esquerra del camí hi ha l’entrada a can Marrà,al costat mateix del torrent de Llebró, és situat un petit paller de la masia i al costat de la porta d’entrada hi ha l’antic Abeurador.Està sec i en algun mapes ho posa com a font.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

8 de Març – Dia internacional de la Dona

Publicat el per
Respon

Urian- Guies de Muntanya , així hem fet el nostra petit homenatge a aquest dia, pujant al Pic de la Dona a Vallter  – Setcases.

Un magnífic dia i millor companyia !                              Felicitats a totes les Dones !

 

Text i Fotografies : Oriol- Ramon Solé

Avui destaquem : La Fonteta de Llanars

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Per arribar a aquesta  Font amb el nom de La Fonteta, i si heu llegit l’anterior article d’avui, teniu de sortir de la Font del Riu o Font del Pont del Moli, direcció la pista o carretera d’Espinalba,a uns 50 metres trobareu a la dreta un camí on un pal informatiu us indica que si seguiu hi ha la Font de La Fonteta. Deixeu en aquest punt el vostre vehicle i seguiu un tros caminant on arribareu a un bosc i poc mes i al costat esquer del camí  la Fonteta.La Fonteta és feta de pedres i a tocar del marge de la paret que dona a muntanya.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro i dona a una pica casi quadrada a ran del terra.Disposa de dos seients de pedra en cada costat de la font , units a la mateixa estructurai d’una taula amb una llosa rectangular a sobre, front del seient dret (mirant la font).És un lloc ombrívol i rodejat d’arbres, ideal per anar a l’estiu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Riu o del Pont del Molí de Llanars

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles de fonts naturals del municipi de Llanars

Una vegada estigueu a Llanars, per anar a visitar  la Font del Riu o del Pont del Molí, i des de la carretera GIV-5264, cal seguir el carrer Cerdanya, continuar amb el carrer del Molí i traspassar el riu Ter pel pont del molí,  trobareu un cartell que indica llocs per anar,La Font del Riu o del Pont del Molí, la teniu darrera vostra, a l’esquerra, i adossada en la paret del mateix pont.El lloc fa un petit jardí presidida per una taula feta per una roda de molí, des d’aquí podeu veure el riu Ter i la resclosa que desvia aigua, tot protegit per una barana i un petit mur que fa de seient.La Font feta de pedres es situada dins d’una construcció en forma de capelleta.Es un lloc tranquil i punt de sortida per fer excursions o rutes a peu , bicicleta o amb cotxe; La Fonteta, és una altra font situada a pocs metres de la Font del Riu i que en el segon article d’avui us comento.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Roure de can Colomer, ara sols és un record a Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Roure de Can Colomer el trobem al costat de  la carretera de Terrassa a Rellinars, B-122, a uns metres més enllà del Poble Nou, a prop del torrent i sota de l’antiga masia.Va arribar a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental.Aquest Roure, tristament  va caure amb la ventada del 9 de desembre de 2014.Posteriorment, també van ser tallades les branques per fer-ne llenya.  En l’actualitat, Torna a estar dret gràcies a unes bigues de ferro, amb  record d’aquests fets.El Roure de Can Colomer, és un arbre declarat d’interès local.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc de can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us poso dos articles sobre arbres

El Pi de Can Colomer el trobem a la dreta a prop de la carretera de Terrassa a Rellinars la B-122, a uns metres més enllà del barri Poble Nou,a prop del petit torrent i a l’altra costat  de l’antiga masia, on hi ha unes explanades amb poca vegetació i amb intenció de construir edificis o industries.Es un Pi Blanc molt desenvolupat, alt i corpulent, amb una branca  algo caiguda que el fa ser més característic.Esta situat molt a prop del Roure de can Colomer, que serà l’altre article d’avui.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’Anella Verda de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verda realitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :

https://anellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/Cataleg_arbres_interes_local.pdf

La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats  com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,

Vista de Torrebonica

cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat

 

Font de la informació: Anella Verda i altres

Fotografies : Ramon Solé

Museu dels Volcans d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Museu dels Volcans està situat a la torre Castanys, al bell mig del Parc Nou a Olot.

Presenta els fenòmens vulcanològics amb maquetes, ordinadors tàctils, mòduls interactius i disposa d’un simulador de terratrèmols, únic a Catalunya.

Presenta el medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics

i, per l’altra, en els principals ecosistemes.Entendre quina és la naturalesa geològica de la terra i les causes dels terratrèmols i dels volcans, i quines són les principals característiques del vulcanisme.L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual que parla de l’activitat sísmica i volcànica de la zona. El visitant hi pot viure una simulació d’un terratrèmol.També s’hi presenten els principals ecosistemes vegetals i animals, en les seves dependencies hi ha la secció de ciències del Museu de la Garrotxa. Aquest museu integra: espais interiors —d’exposició permanent i temporal— i espais exteriors —amb el jardí botànic de vegetació natural olotina i el jardí de plantes medicinals.La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten.La visita al museu té l’objectiu de servir d’enllaç entre el públic visitant i el veritable museu de ciències naturals de la comarca, que és la mateixa natura.

Recull de dades : Museu Volcànic i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé (Arxiu Rasola)