Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’Anella Verda de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Anella Verda és l’entorn urbà de Terrassa i els límits municipals que s’estén el 65% del territori d’aquesta ciutat.Amb un paisatge tranquil i d’aspecte rural, aquest territori envolta la ciutat de Terrassa pels quatre costats, amb una harmoniosa combinació de boscos, camps i torrents que conformen una autèntica Anella Verda.Els boscos, els matollars, els conreus i els torrents de l’Anella Verda realitzen funcions fonamentals per a la qualitat ambiental de Terrassa, ja que són el principal reservori de la biodiversitat del municipi.Alguns arbres de l’Anella Verda estan inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local i gaudeixen d’una protecció especial,us passo l’enllaç :

https://anellaverda.terrassa.cat/wp-content/uploads/Cataleg_arbres_interes_local.pdf

La varietat d’hàbitats de l’Anella Verda afavoreix la diversificació de la fauna.Hi ha rèptils, aus i mamífers que prefereixen els espais tancats  com els boscosi d’altres els espais oberts, com són els conreus.Alguna font natural també hi podeu trobar, com La Font de la Gripia.Els boscos, el conreus i els torrents connecten els espais de l’Anella Verda amb altres espais de la comarca.Aquesta connectivitat afavoreix el desplaçament de la fauna i la flora,així com un ampli ventall de camins senyalitzats amb els llocs i temps estimat del recorregut,disposa de llocs d’estada.Com que l’Anella Verda passa per finques privades,

Vista de Torrebonica

cal ser respectuós, i si aneu amb gos porteu-lo lligat.Us invito a fer algun itinerari de l’Anella Verda de Terrassa i gaudir del seu entorn nat

 

Font de la informació: Anella Verda i altres

Fotografies : Ramon Solé

Museu dels Volcans d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Museu dels Volcans està situat a la torre Castanys, al bell mig del Parc Nou a Olot.

Presenta els fenòmens vulcanològics amb maquetes, ordinadors tàctils, mòduls interactius i disposa d’un simulador de terratrèmols, únic a Catalunya.

Presenta el medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics

i, per l’altra, en els principals ecosistemes.Entendre quina és la naturalesa geològica de la terra i les causes dels terratrèmols i dels volcans, i quines són les principals característiques del vulcanisme.L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual que parla de l’activitat sísmica i volcànica de la zona. El visitant hi pot viure una simulació d’un terratrèmol.També s’hi presenten els principals ecosistemes vegetals i animals, en les seves dependencies hi ha la secció de ciències del Museu de la Garrotxa. Aquest museu integra: espais interiors —d’exposició permanent i temporal— i espais exteriors —amb el jardí botànic de vegetació natural olotina i el jardí de plantes medicinals.La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten.La visita al museu té l’objectiu de servir d’enllaç entre el públic visitant i el veritable museu de ciències naturals de la comarca, que és la mateixa natura.

Recull de dades : Museu Volcànic i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Publicat el per
3

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

Us voldria presentar unes imatges que vàrem fer en Tito Garcia i jo mateix, tot fent el camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús.

Ben cert és que vàrem tindre un matí molt bo i que ens va acompanyar tot el camí.

En diversos articles he dedicat a aquest Castanyer, com arribar, paisatge, historia

i cal dir que hi he fet varis viatges amb gent,

però, en aquesta ocasió acompanyat d’en Tito va ser diferent, us deixo imatges fetes per ell :

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

El despertar de nou de la Primavera…

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la Primavera…En Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Missatges d’Egipte

Publicat el per
Respon

Missatge d’Egipte, es una exposició itinerant d’un dels nostres col·laboradors dels blogs Rasola, Tito Garcia.

En Tito, el coneixeu per les seves fotografies de la natura, en especial d’ocells.

Però, del 5 a 27 de març, en sorprèn una vegada mes, amb fotografies d’Egipte, amb una gran varietat d’imatges d’aquest país.

El lloc serà al Casal del Barri de la Vila Olímpica – Can Gili Nou del carrer Taulat 3 – 5 de Barcelona.

Des d’aquí us convido a visitar : Missatge d’Egipte, ven segur que us semblarà que esteu viatjant per Egipte.

 

Text : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Teula de Sant Feliu de Pallerols

Publicat el per
Respon

Avui i com cada diumenge us presento dos Articles

Per anar a La Font de la Teula, es molt fàcil, senzillament teniu d’agafar l’antic traçat del carrilet o l’actual Via Verda del Carrilet, direcció nord-oest, anireu paral-lels el riu Brugent que esta a l´esquerra segons camineu.A algo mes de 300 metres del poble de Sant Feliu de Pallerols, veureu un cartell on us indica que allí esta la Font de la Teula,

cal baixar direcció al riu i a la seva vora la trobareu.La font esta protegida per una paret feta de rocs, on al mig hi ha el broc que és una teula, on surt l’aigua i un seient allargat també fet de pedra.

A sobre de la font i a prop del camí, hi ha una taula amb bancs de fusta per poder descansar o fer un mos.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i /o Bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Avui i com cada diumenge us presento dos Articles

Per anar La Font i /o bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts, des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font de l’Aiguanegra a peu del camí.En el mur de la Bassa de can Aiguanegra encara es pot veure les lloses i separades, on les dones de la casa i de les contrades, anaven a rentar-hi la roba, per tant, en èpoques llunyanes el nivell de l’aigua deuria ser molt superior situant-se arran de les lloses.Actualment serveix l’aigua estancada i no massa clara, per beure el bestia.A un costat hi ha el Roure que ahir vàrem fer un article sobre aquest en l’apartat d’Arbres.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Pi blanc de la Torre Turull de Castellar del Vallès

Publicat el per
2

Com cada dissabte us presento dos articles d’arbres

Situeu-vos en la carretera B -124 de Sabadell a Sant Llorens de Savall, abans d’arribar al polígon industrial de Castellar del Vallès,

a la dreta hi ha l’entrada a la finca de la Torre Turull, per una avinguda de plataners situats a dreta i a esquerra.

Teniu de seguir pel camí que rodeja la casa com si anéssiu a la Font i masia de Can Moragues, a l’arribar a la part de darrera del mur que embota Torre Turull, i a l’esquerra del camí, s’alça aquest Pi Blanc.

Situat entre els camps de les noves oliveres, el bosc i el camí amb una gran i notable presencia.

Te un tronc molt gruixut, alt i recta, cal destacar unes incisions el tronc, que podria haver sigut pel impacta d’un llamp,

per axó presentaria una degradació en la part mes baixa i seria molt vulnerable a paràsits…

Al costat mateix havia un segon pi destacable, que fa unes setmanes va ser tallat, donat la seva gran inclinació que presentava sobre el camí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col-laboració de Josep Llínares

Arbres – El Roure de l’Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.

Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font i el Roure de l’Aiguanegra a peu del camí.És un Roure amb ven arrelat al terra i amb un tronc gruixut, alt i esvelt.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador