Avui coneixerem : La Font dels Capellans d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font dels Capellans és a l’angle nord-oest del mur que encercla el recinte del Parc Nou d’Olot, en un extrem del jardí dedicat a la poetessa M. Concepció Carreres,al costat mateix de l’aparcament de vehicles que té la seva entrada i/o sortida per l’avinguda de Colòmbia.De fet l’estructura de la font esta encaixada en el mateix mur, formant una certa cavitat, quan te aigua dona a una pica de pedra enlairada del terra.No està de confondre amb la Font dels Capellans, ubicada en el Pla de Sant Cosme, a prop de can Vilar en el municipi de Sant Joan Les Fonts, i que ja us vaig fer un article.

Recull de dades : Entre volcans

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Araucària

Com cada dissabte us presento dos articles

L’Araucària o arbre de pisos,  és un gènere de plantes amb flor de la família Araucariaceae, són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l’espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s’estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d’agulla, típica de les coníferes.Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l’edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l’espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d’amplada.Hi ha 19 espècies d’araucària dividides en dues seccions. Es troben en certes zones de l’hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d’araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.Tradicionalment, els pinyons eren una font d’aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d’araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s’utilitzen en jardineria.Per a mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Araucaria

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Totes les Imatges són d’un exemplar situat a Montjuic en l’Av. Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona.

Arbres – Eucaliptus de L’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Exposició a Cànoves i Samalús: El meu nom és Calotriton i només visc al Montseny !

  • Exposició itinerant sobre el Tritó del Montseny
  • Quin cost té: Gratuït

Dates i Horaris :

Del 14 de gener al 7 de febrer de 2020

De dimarts a divendres de 10 a 13 hores i dijous de 16 a 19 hores.

Divendres, 7 de febrer de 2020 (De 10.00 h a 21.00 h)

Organitza i col·labora:

Ajuntament de Cànoves i Samalús

Montseny -Reserva de la Biosfera-

Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Diputació de Girona

Zoo de Barcelona

Lloc :

Local social de l’ajuntament, Can Casademunt, s/n – 08445 Cànoves i Samalús – Barcelona (Catalunya)

Nom de contacte: Judit Grau

Us passo informació d’aquest projecta de la Diputació :

https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/montseny-l-exposicio-el-meu-nom-es-calotriton-i-nomes-visc-al-montseny-arriba-al-poble-de-montseny

I també, podeu consultar i saber més del Tritó del Montseny a :

https://lifetritomontseny.eu/

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les fonts naturals d’Olot noten la sequera i a algunes hi ha deixat de rajar aigua

Ara cada divendres dos articles !

NOTA : Aquest article va ser escrit havans dels aiguats de la gran Turmenta Gloria, actualment en moltes fonts i deus, tornen a rajar considerablement !

Font de Santa Anna – Olot

D’Olot Televisió,  el Dimarts, 02 Gener 2018 feien aquesta noticia :

“…Olot ha recollit durant el 2017 780 litres per metre quadrat d’aigua procedent de la pluja, dels 980 de mitjana que normalment hi cauen. Es tracta d’un dels pitjors registres de les darreres dècades, només comparable als períodes del 2007 i 2008. Això es comença a notar en algunes fonts naturals de la ciutat, que deixen de rajar aigua…”

Us passo l’enllaç de seu reportatge filmat :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/les-fonts-naturals-dolot-noten-la-sequera-i-a-algunes-hi-ha-deixat-de-rajar-aigua

Font del Cuni – Olot

——————————————-                         ——————————————

Font de la Cova – Olot

A la llarg dels dos últims anys, us estic posant moltes fonts d’Olot i la Garrotxa, gràcies a la col·laboradora Dolors Salvador d’aquest blog, hem pogut donar constància de que moltes Fonts naturals de la Comarca de la Garrotxa, que eren conegudes com de molta aigua, estant eixutes o amb un raig minso.

Bassa

Efectivament, plou poc i en espais molt prolongats que no plou pràcticament res.

Font de Castanys – Olot

Font de Castanys – Imatge dies desprès dels aiguats de la gran Turmenta Gloria

Esperem que el temps es reguli i que no sigui un altre efecte del canvi climàtic, i que tornem a veure treure aigua les fonts de la Garrotxa.

Bassa de la Font de la Deu – Olot

Que no sols les tinguem present amb el record de les fotografies de temps passat , com és ara en molts dels casos…!

 

 Font de la informació: Olot TV

Fotografies : Dora Salvador

Pou del Soler d’Olot

Ara cada divendres dos articles !

Per anar al Pou del Soler, des del polígon industrial, agafeu el camí de les Feixes direcció a la depuradora, passeu per sota l’Autovia- 260, al poc trobareu a l’esquerra un trencall que porta a la casa de las Feixes, i d’allí us portaria a la seva font.

seguiu endavant i en un revolt pronunciat agafeu el camí de l’esquerra que porta a can Terret, seguiu cap a la casa entreu pel costat d’un mur de pedres que hi ha a l’esquerra i amb bosc a la dreta, abans de sortir als camps veureu un camí a la dreta que és ample i fresat que baixa cap la riera de Ridaura, poc abans de creuar-ho, trobeu el Pou del Soler.
Per seguretat actualment esta el pou tapiat per evitar algun ensurt, disposa d’una petita finestra de ventilació.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Viatgem a fora de Catalunya : La Font i Sortidor de la Plaça de l’església de Puerto de la Cruz a Tenerife

La Plaça de l’església de Puerto de la Cruz de Tenerife, abans es deia Plaça de la Pila.Llegim a puertodelacruz.mobi :

“…Tradicionalmente puede presumir de lucir los jardines más cuidados de la ciudad, que en Navidad se llenan de miles de flores de pascua rojas.

Destacan varios dragos canarios, araucarias, palmeras canarias, laureles de indias y otros árboles de gran porte…”

Al centre d’aquesta plaça, hi ha una Font – sortidor construïda en l’any 1900, adornada amb un cigne de pedra, on surt l’aigua

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Informació : Un exemplar de Silur a l’embassament de Vallforners al municipi de Cànoves i Samalús

Avui us presento dos articles 

Aquesta nit del dimarts a les 21,30 i des de la Redacció de NacióGranollers sortia aquesta informació :

Els agents rurals troben un exemplar de silur a l’embassament de Vallforners situat a Cànoves I Samalús.

Es tracta d’una espècie exòtica invasora que se’n desconeixia la seva presencia.

Si voleu mes informació sobre aquest peix, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Silur

Us passo l’enllaç de NacióGranollers :

https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/30964/agents/rurals/troben/exemplar/silur/embassament/vallforners

Del Diari de Girona, us passo un interessant article aparegut el any 2016 :

https://oci.diaridegirona.cat/gastronomia/noticias/nws-521216-silur-monstre-riu.html

Recull de dades : NacióGranollers

Adaptació al Text : Ramon Solé

Imatges : Agents Rurals – Generalitat de Catalunya

Parc de Vallparadís de Terrassa – 1 ª Part #

Avui us passo dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Montner i creua la ciutat de nord a sud.Amb una extensió de 395.500 m2 (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord,disposa de moltes entrades per tot el seu contorn,I acces amb ascensor en algun desnivell.Amb una gran varietat d’arbres i plantes per tot el Parc, i molt cuidat.Al seu vessant es troben el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere el castell de Vallparadís, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, la Casa Baumann i els hospitals de Sant Llàtzer i de la Mútua de Terrassa.Disposa d’un estany que funciona com a piscina, un auditori, un trenet i un restaurant, entre altres serveis.Al final de l’any 2005, en el decurs d’unes excavacions als terrenys de l’antiga fàbrica de Cal Guardiola, es va produir el descobriment d’un important jaciment amb milers de restes d’animals i d’eines fetes per homínids d’una antiguitat entre els 800.000 i el milió d’anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d’Europa.Àrea de jocs infantils, amb l’església de Santa Maria a dalt a l’esquerra.Podem conèixer les fonts naturals situades en el fondal del torrent i a la part de darrera de les esglésies de Sant Pere, que no es pot avui en dia beure aigua, son utilitzades per els estanys.La primavera del 2007 s’inaugurà l’ampliació fins als 313.000 m² actuals, en una fase que abasta ja els barris del Segle XX i de Can Palet.En aquesta nova zona, coneguda com les Hortes Velles i el torrent de la Font d’en Sagrera, s’hi instal·la el Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

Pont antic

Des de març de 2011 el parc està completat totalment, amb una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.Per a mes dades podeu consultar la web de l’Ajuntament de Terrassa, amb català o castellà i que us adjunto l’enllaç :

https://www.terrassa.cat/vallparadis

Us passo informació sobre el trenet del Parc de Vallparadís :

https://www.youtube.com/watch?v=bzGo4VXE76c

Si no coneixeu aquest Parc, val molt la pena fer-hi un bon tom, i podeu anar tota la família i/o amb amics.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cereal Ecològic a Cardedeu i altres municipis del Vallès Oriental

En l’any 2016, Esbioesfera i Cal Cerdà es van unir en el projecte El Blat al Sac per produir farina Ecològica i de Proximitat en camps certificats i així contribuir  a la recuperació dels paisatges agraris per l’alimentació de les persones i fomentar l’alimentació conscient i compromesa amb l’economia local.Estan presents en Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu.Us passo un enllaç on podreu saber mes d’aquest Projecte :

https://ateneu.vilamajor.net/el-blat-al-sac-cardedeu/

Un d’aquests camps està situat a prop de la llera dreta de la Riera de Cànoves i per sobre de l’avinguda de l’onze de setembre de Cardedeu.Una vegada feta la sega del blat de l’any, va destinat a fer farina, pa i parta com Macarrons i altres productes.

 

 

 

 

 

 

 

Us passo un segon enllaç, després de mes de tres anys en funcionament  d’aquest important projecte :

https://www.verkami.com/projects/15760-el-blat-al-sac

Des del blog, felicitem a tots els que formen part d’aquest projecte “El Blat al Sac”

 

 

 

Recull de dades, adaptació del Text I Fotografies : Ramon Solé

Anagrames : Esbioesfera i Cal Cerdà